Sirena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre a l'ésser mitològic. Vegeu-ne altres significats a «Sirena (instrument acústic)».
La Sirena, pintura de John William Waterhouse (1900)

La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils). També és coneguda com a ondina en català poètic.

Significat de les sirenes[modifica | modifica el codi]

La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.

L'equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona (com el de la vagina dentata o la femme fatale), dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l'Edat Mitjana (especialment a la luxúria) i per això apareixen en nombrosos capitell juntament amb serps (la temptadora d'Eva) i peixos.

Les sirenes de la mitologia grega[modifica | modifica el codi]

Quadre Ulisses i les sirenes de John William Waterhouse

L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, el riu Aqueloos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícore o Cal·líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no gaire diferents de les Harpies. A partir de l'Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i cua de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persèfone, sembla ser, que depenen del seu nombre: si són tres són Leucòsia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partènope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dolça veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si són quatre: Telxiepea, Aglafoe (bella veu), Pisínoe (persuasiva), i Molpe (cançó). La sirena Partènope està lligada a l'origen de Nàpols.

Vivien a l'illa Antemessa (florida) on la terra era blanca a causa dels ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versió les seves víctimes naufragaven als esculls. Segons d'altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional. Foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags amb cos d'ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la cítara o voltant la nau d'Ulisses.

Segons un oracle quan un vaixell passés davant la seva illa sense morir els mariners saltarien al mar i s'hi ofegarien. Aquesta situació es donà en dues ocasions.

Segons el mite dels argonautes, Orfeu tapà amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli, on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llançar per la borda, però Afrodita el va salvar. Segons la llegenda, les sirenes, abatudes, es transformaren en pedra, mentre segons d'altres versions moriren ofegades a la mar.

Segons l'Odissea, d'Homer, Ulisses, aconsellat per Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre que ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanés que el deslliguessin l'havien de fermar més fort.

Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis) Persèfone fou raptada per Plutó (anomenat també Hades) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també per la mar.

Les sirenes a la cultura[modifica | modifica el codi]

Ulisses i les Sirenes, vas epònim 480 aC-470 aC (Museu Britànic)

La sirena és un dels símbols de la ciutat de Varsòvia[1] i també de Dinamarca pel conte de Hans Christian Andersen La sireneta. Aquest conte ha inspirat nombroses adaptacions, entre les quals destaca la versió de dibuixos animats de Disney.

Altres pel·lícules que tracten sobre sirenes són Neptune's Daughter (1941), Splash (1984) o Aquamarine (2006) o la sèrie juvenil H2O: Just Add Water.

Hi ha versions locals de la sirena a molts indrets, com les ondines, les nimfes, les dames d'aigua, les dragues... La majoria d'elles estan associades a la música, recordant el seu origen. Apareixen com a tals a diversos mons de fantasia, com a Peter Pan, Les cròniques de Nàrnia o El màgic d'Oz, entre d'altres.

Una de les versions pictòriques més conegudes de la sirena és la de John William Waterhouse. Les sirenes apareixen també al manga, com a One Piece o a Mermaid Saga.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.e-warsaw.pl/miasto/herb-1.htm

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. Ovidi Nasó, Les Metamorfosis traducció de Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1929.
  • Michael Grant i John Hazel, traducció de Marcel Farran. Diccionari de Mitologia Clàssica. Enciclopedia Catalana. Barcelona, 1997. ISBN 978-84-412-2789-7 ISBN 84-412-2789-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]