Aqueloos (déu)
  | |
| Tipus | divinitats fluvials |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | divinitats fluvials |
| Família | |
| Parella | Cal·líope i Perimede |
| Cònjuge | Estèrope, Melpòmene, Terpsícore, Cal·líope i Perimede |
| Fills | Partènope, Cal·lírroe, Castàlia, Pirene, Pisinoë, Thelxiepea, Leucosia (en)  , Molpe, Ligeia, Aglaophónos, Aglaope, Acheloides (en) , Hippodamas (en) i Erysice (en) |
| Altres | |
| Domini | Riu Aqueloos |
Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (grec antic: Ἀχελῷος, llatí: Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis. Era el més important de tots els déus fluvials.[1]
El seu culte era molt estès, especialment a Acarnània, d'on era originari. Representava l'aigua potable, tenia el poder de posseir diverses formes, entre les quals de serp i de brau. Hom li atribueix diversos amors: amb Melpòmene, amb qui hauria tingut les sirenes, i amb les muses. Era considerat pare de diverses fonts: la de Pirene a Corint, la de Castàlia a Delfos, i la de Dirce a Tebes.[2]
És molt conegut l'episodi de la seva lluita contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera en fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia o, segons una altra versió, Aqueloos donà a Hèracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar-ne la seua.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueloos |
- ↑ Ilíada, XXI, 193.
- ↑ «Acheloos 8». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972.