Plutó (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Plutó».
Orfeu al davant de Plutó i Proserpina. Gravat de Virgil Solis per Les Metamorfosis de Ovidi, Llibre X, 11-52.

Plutó conegut pel sobrenom del déu grec Hades, senyor del món dels morts, i eufemisme amb el qual hom s'hi referia per no provocar la seva còlera. Plutó, ve de l'adjectiu ploutos que significava ric, perquè totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.

Segons algunes fonts Plutó és també el nom del déu romà del món subterrani, equivalent a Hades, el nom llatí del qual era Dis Pater (el pare ric).

Plutó era el fill de Saturn i Ops, marit de Proserpina, que fou raptada per casar-se amb ell. La mare de Proserpina, Ceres es va enfadar i conseqüentment va provocar l'hivern.

Les representacions de Plutó són amb barba espessa i amb una actitud dura. A vegades porta casc, un regal dels ciclops i aquest tenia el poder de tornar-lo invisible. A vegades porta una corona de fulles. Quant està representat en el seu tron a la seva dreta porta un cetre de color negre, una forca o unes claus. Les claus representen que les portes del seu regne estan tancades. D'altres vegades se'l representa en un carro de quatre cavalls negres.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plutó (mitologia)