Llucifer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a l'Àngel Caigut (Parc del Retiro, Madrid)

Llucifer (del llatí lux-lūcis llum, i del verb fĕro, tŭli, lātum 'portador da llum') és un dimoni, segons els hebreus diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme ha lligat els dos noms. Se l'associa a un 'àngel caigut' que va intentar posar-se la nivell de Déu.

En la bíblia llatina[modifica | modifica el codi]

Aquest terme llatí, lucifer, estrella del matí, (Venus), "portador de la llum", s'utilitza 6 vegades en la Bíblia Llatina. Notablement:

En relació amb Crist[modifica | modifica el codi]

2a Pere 1,19 "D'aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d'atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l'estel del matí (llucifer)"

Així, l'ús del terme com un nom cristià entre els primers cristians, per exemple Sant Lucífer.

Sobre el rei de Babilònia[modifica | modifica el codi]

Burla contra el rei de Babilònia, Tiglath-pileser III 745–727 aC:

Isaïes 14:12 "Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!"

En la mitologia rabínica i cristiana[modifica | modifica el codi]

És considerat el rei dels inferns. La mitologia rabínica de l'Edat Mitjana enclava la seva creació amb la de tots els àngels. Se li atorgà el nom de Luzbel Helel Ben Shahar (fill de l'aurora) i estava al mateix rang que l'arcàngel Miquel. Llucifer és l'equivalent grec de Fòsfor o Hespèria (Έωσφόρος) "el portador de l'Aurora". Pels antics aquesta llum a la que es referix el terme llucifer no és la llum del sol, sinó la de l'aurora, la mateixa a que es refereix la Bíblia, quan diu que Déu separà la llum de les tenebres.

La seva caiguda juntament amb la resta d'àngels que el seguiren precipità també l'adopció del nom Llucifer. Segons la tradició originària, o recollida, dels càtars la caiguda de Llucifer precipità la caiguda d'un terç dels àngels.

La confusió amb Satanàs data de tradicions precristianes que afirmaven que hi havia un únic príncep dels inferns, per coherència amb la jerarquia angèlica i van començar a aplicar indistintament els dos noms als mites relacionats amb el màxim dimoni. Les obres de la patrística van consolidar la fusió, ja que el diable rebia molts apel·latius diferents, que van passar a ser títols i no dimonis separats. La Divina Comèdia va reafermar literàriament la identificació. El satanisme, en conseqüència, també li ret culte com a figura principal.

Llucifer a la cultura[modifica | modifica el codi]

Llucifer com a príncep dels dimonis té força presència a la cultura. A part de la seva aparició com a antagonista a l'obra de Dante ja citada, és també un dels personatges principals de El Paradís perdut, on es narra la seva caiguda donant-li veu. És el nom triat per les aparicions demoníaques de nombroses novel·les i pel·lícules de terror. Només Satanàs el supera en aparicions en obres de ficció.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llucifer Modifica l'enllaç a Wikidata