Teglatfalassar III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III, detall

Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC. La seva relació amb el rei anterior Ashurnirari V és incerta. Podria ser el seu fill, el seu germà o un usurpador (un cap militar) proclamat per aquells que s'havien aixecat un o dos anys abans. Encara que les llistes reials el fan fill d'Adadnirari III els erudits pensen que fou un general i governador de Kalhu, i el seu nom era Pulu. Se sap que va pujar al tron al mig de la guerra civil el 13 Ayaru 745 aC, en el que podria ser un cop d'estat per posar fi a l'anarquia, i la família reial fou exterminada. El nom adoptat seria per recordar al gran conqueridor Teglatfalassar I. El experts detecten el seu origen com usurpador perquè en cap inscripció no esmenta els seus ancestres com era costum entre els reis assiris i es limita a parlar "dels reis, els meus pares" sense cap nom ni títol.

Fonts del regnat[modifica | modifica el codi]

Les fonts del seu regnat són: les inscripcions en pedra que narren els fets de manera cronològica (en parts mutilats més tard per Assarhaddon 681-669 aC); les inscripcions en argila que narren algunes campanyes del rei en orde geogràfic; i les llistes en argila amb la relació de països conquerits, sense detalls. La inscripció d'Assurbanipal (669-631 o 627 aC) complementen les dades i permeten tenir un bon coneixement del seu regnat.[1]

Campanyes militars[modifica | modifica el codi]

El seu poder devia ser prou fort perquè cap pretendent es va aixecar en la seva contra i el mateix any 745 aC ja va començar les expedicions anuals el setembre, a Babilònia, passant per les muntanyes Zagros; Babilònia estava amenaçada pels arameus (tribus caldees de Loritu i Robui); l'expedició va durar un parell de mesos i foren derrotades algunes tribus aramees com els Piqudu i els Li'tan a la zona propera al Regne d'Elam i després es va dirigir a Sippar a l'oest i després al sud cap a Nippur. Regnava a Babilònia Nabu-Nasir o Nabonassar (747-734 aC) successor de Nabu-Shumukin II (761-747 aC), que va pagar un tribut a Assíria que feia temps que no es pagava. L'estat fou dividit en quatre províncies amb governadors assiris.[2] El rei va fer sacrificis a Sippar, Nippur, Babilònia, Borsippa, i altres ciutats menors, dedicats a Marduk, Bel, Nabu, i altres deïtats. Nabonassar va conservar el tron només de nom però el verdader monarca era el rei d'Assíria.

L'any següent va dirigir les seves forces a Namri i Mataa. Hordes de gent de Namri havien fet incursions a Assíria durant els darrers anys. Teglatfalassar va entrar el país a través de Bit-Zatti, Bit-Abdadani, Arziah, i altres districtes cap a Nishai; els districtes de Bit-Sumurzu i Bit-Khamban foren agregats al territori assiri i es van nomenar governadors. La ciutat de Nikur, una de les destruïdes al començament de la campanya, fou restaurada i repoblada amb colons; els assiris van entrar a Mataa (Mèdia) però no directament el rei sinó una part de l'exèrcit manat per Asshur-dani-nani, que havia de castigar a les tribus al sud de la mar Càspia; la marxa està descrita però la manca de coneixements geogràfics de la zona no permet seguir-la.

El 743 aC el rei va fer una expedició contra Bit Agusi, on regnava Matilu que estava sota influència d'Urartu. Arpad, la capital, fou assetjada. Matilu tenia l'aliança de Sulumal de Melid o Meliddu (Malatya), el rei Tarkhulara o Tarkhularas de Gurgum i el rei Kushtashpi de Kummukh, però la principal era la del rei d'Urartu, que va atacar directament territori assiri forçant al rei Teglatfalassar a retornar a corre-cuita creuant l'Eufrates per la zona de Til Barsip i dirigint-se cap al nord. Una batalla es va lliurar en un lloc al sud-est de Khummukhi, entre Khalpa (a la Commagena/Kummukhi) i Kishtan (moderna Kustam, prop de Biredjik) i els assiris van triomfar. Arpad altre cop fou assetjada (el setge durarà tres anys) per un exèrcit assiri i el rei assiri va marxar al nord i va destruir les ciutats d'Izzida, Ququsanshu i Kharbisina, arribant a Amedi i encara més al nord, i ja no van seguir endavant perquè els soldats estaven cansats.

El 742 aC les forces assíries van atacar Kummukhi i van derrotar a les forces locals i d'Urartu a Khalpa o Khalpi. El rei local Kustashpidi va pagar tribut a Assíria.

No es coneix activitat militar e4l 741 aC fora del setge d'Arpad.

El 740 aC es va rendir Arpad. Tropes assíries van creuar Kummukhi. El rei de Gurgum, Tarkhularas, Dadilu de Kask (lloc no identificat) i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun (propera a Tabal), Urballa de Tokhan, Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. El rei Tutammu de Khatina o Patin fou el cap de la resistència als assiris.

El 739 aC es va fer una expedició a Ullubu i a Kirchu o a Kilkhi, que haurien caigut en mans d'Urartu, però d'aquesta campanya no se'n coneixen detalls. Els dos districtes foren ocupats i no foren saquejats com habitualment sinó restaurats com a territori assiri amb un governador amb seu a la ciutat recent construïda d'Asshur-iqisha.

El 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish on fou imposat com a rei Pisiris. Expedició contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau va acabar deposat vers el 738 aC i un descendent de l'antiga casa reial, Panammuruwa II o Panammu fou posat al tron; el regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. El rei Tutammu de Patin fou derrotat, la capital Kinalia ocupada, i el rei fet presoner i deposat; el regne va esdevenir la província assíria d'Umqi amb un governador assiri. Tabal va pagar tribut. Els assiris van seguir cap al sud; Azarià de Judà sembla haver exercit una certa hegemonia entre diversos prínceps aliats a la zona: Hamath, Damasc, Israel i Judà, aliança de la que havien format part Karkemish, Kummukh, Que, Melid o Meliddu, Tir, Biblos i altres fins a 19 estats, i que els assiris havien aconseguit desmuntar en part. Ara al penetrar al sud, les ciutats de Fenícia van pagar també tribut encapçalats pel rei Sibittibi'ili de Biblos i Hirom de Tir; el mateix van fer el rei Rezin de Damasc, el rei d'Israel Menahem,[3] i la reina Zabibi d'Aribi. La campanya assíria als districtes que van mantenir l'oposició és quasi desconeguda; se sap que una ciutat, Kullani, possiblement la bíblica Kalneh, és esmentada com a capturada, però probablement en foren ocupades o destruïdes unes quantes més; el regne d'Hama o Hamath (governat per Enilu), almenys en part, i la regió de Khatarikka (Celesíria) van ser annexionat. Trenta mil colons assiris foren establerts a la zona procedents d'Ulluba i Kilkhi on el rei havia estat l'any anterior i milers foren enviats als llocs que havien deixat aquestos.

El 737 aC es va haver de fer una nova expedició a Namri i a Mataa. Els districtes arameus de Bit Sanguibuti, Bit Khamban i Sumurzu foren assolats. Van trobar ferotge resistència per part del príncep de Bit Kabri, l'antecessor del qual, Battanu, ja s'havia destacat a la lluita el 744 aC.

El 736 aC es van repetir els atacs contra Ullubu i Kirchu o Kilkhi i foren conquerides Kastirru, Parisu, Tashuya, Mantu, Sarda'urri, Diulla, Mont Nal, Sikibru, Asurdeo, Babutta, Lusia i Bisia i les fortaleses a la rodalia del mont Nal a la frontera d'Urartu.

L'any 735 aC el rei va dirigir l'exèrcit contra Urartu, però els annals no estan ben conservats i la manca de coneixement geogràfic fa difícil reconstruir la campanya; en un text es dona una llarga llista de ciutats conquerides (Ina, Sassu Libsaa, Lukia, Mont Shimirra, Ushurnu, Uzurra, Kuta, Urra, Arana, Taba, Valli'a, Kilisa, Iguida, Dinabli, Abbissa, Jarbisinna, Tasa del país d'Inzi o Enzi, Angana i Binzu i les fortaleses frontereres); segon el relat els assiris van creuar els rius Kallab i Shukur, conquerint les ciutats de Jista, Jirabisina, Barbas i Tasa fins al riu Ulurush ocupant les ciutats de Daikansha, Sakka, Ippa, Ilisansha, Lukadansha, Kuda, Iluguia, Dania, Danzium, Ukai, Lukia, Abrania, Yusa, Mukrania i Ura (al centre del país de Musri). Els assiris van arribar fins a Turushpa, la capital d'Urartu, que fou assetjada mentre el país era devastat fins al mont Bidarshu (de localització desconeguda però relativament llunyà a Turushpa), però no va poder ser presa per manca de vaixells per fer complet el bloqueig i finalment el rei assiri va aixecar el setge i va retornar a Assíria. El regne d'Urartu ja no va desafiar a Assíria en els següents anys.

El 734 aC es va fer campanya cap a Síria. Vers aquest any el rei Urikki (Awarikkus) de Que fou destituït i substituït per Asi Tiwata. Van enviar tribut el rei Salumal de Meliddu, Dadi Ilu de Kask, i Ushkhitti d'Atun. La regió de Fenícia al nord del que fou el riu Eleutheros,[4] excepte Arvad o Arados (on regnava Abdillit, que fou succeït per Maton Baal) fou convertida en província; les ciutats al sud del riu van restar independents pagant tribut. Les forces reials van arribar prop de Damasc assolant les ciutats de Siannuu, Vanu i Sau, el territori de Kar Kimmon (Kar Dadda), la ciutat de Khatarikka o Khittarikka, el territori de Nukudina i ciutats properes i van agafar direcció a la costa, la qual van seguir cap al sud. Entre les ciutats sotmeses Ashjani, Yadabi, Ilitarbi, Zitanu, Atinnu i Bumanu. La primera ciutat atacada a la costa hauria estat Ashdod, que fou ocupada fàcilment, i van seguir Ascaló i Ekron (a l'interior) junt amb ciutats com Ri'raba, Ri'sisu, Gal'za, i Abilakka. Finalment es va presentar a Gaza on regnava Hanno (Khanunu), que no volia enfrontar als assiris i va fugir a Egipte on esperava obtenir el suport del faraó; però els egipcis no van ajudar a Gaza que era la darrera fortalesa abans que els assiris poguessin entrar al país del Nil (tots els estats i territoris entre Cilícia i la frontera egípcia, excepte Judà, depenien ja d'Assíria i/o li pagaven tribut). Gaza fou conquerida i els seus ídols se'ls van emportar cap a Assíria. Un príncep local fou establert com a rei titella havent de pagar un fort tribut a Assíria; el culte a la deessa Asshur fou introduït junt al de les deïtats natives. Ara podia atacar Judà, on Azarià (Uziyah ben Amatzyah) havia mort a causa de la lepra vers el 736 aC i l'havia succeït el seu fill Jotam però al cap de dos anys va morir i el va succeir el seu fill Acaz, que era un infant al pujar al tron. El rei d'Israel (Samària) Pècah [5] hauria pogut convèncer fàcilment a Judà per formar part d'una aliança contra els assiris amb Rezin de Damasc, però els dos regnes van preferir envair el territori en el que fou l'anomenada guerra sirio-efraïmita: van marxar cap al sud a l'est del riu Jordà i van ocupar Elath que Azarià havia agregat al regne com a port essencial pel seu comerç; des de allí es van dirigir al nord en direcció a Jerusalem. El rei Acaz va demanar ajut a Assíria i per obtenir-la va despullar de béns al temple i va buidar el seu tresor propi. El rei assiri va rebre l'ambaixada i va prometre ajuda. Quan els dos reis atacants ho van saber van abandonar Judà i van retornar al nord però no de manera unida contra els assiris sinó cadascun cap al seu propi territori.

El 733 aC Teglatfalassar III va iniciar l'atac a Israel per la plana d'Esdraelon sobre el Carmel. Els annals fallen en aquest punt però la Bíblia els completa dient que va conquerir Ijon, Abel-Beth-Ma'aka, Janoah, Qedesh, i Hazor, junt amb Gilead, Galilea i tot el territori de Neftalí. Ara ja podia atacar el cor de Samària i matar al rei, però es van avançar un grup d'assassins locals que van enviar a Oixea o Osees (Hoshea/Ausi'i) per ser proclamat rei com a subjecte assiri. La part oriental del país a l'est del Jordà fou annexionada pels assiris. Llavors Teglatfalassar es va poder dirigir contra Damasc; Rezin li va sortir a l'encontre però fou derrotat; el rei va poder fugir pels pels i es va tancar a Damasc; el país fou devastat de manera terrible, segons les cròniques assíries foren destruïdes 591 ciutats, i els seus habitants foren morts o deportats amb els seus bens cap a Assíria. Mentre durava el setge de Damasc un exèrcit assiri fou enviat al nord d'Aràbia on la reina Samsi (successora de Zibibi) no pagava el tribut;[6] Samsi es va retirar davant l'exèrcit assiri intentant atreure aquest cap a l'interior del país, però fou atrapada i obligada a combatre, sent derrotada; molts camells i ramats van caure en mans dels assiris. Se li va permetre seguir governant però un personatge anomenat Idibil fou nomenat governador; les ciutats i tribus àrabs de Mas'a, Taima, Saba, Gaifa, i altres dos o tres de les que no consta el nom es van sotmetre. També es va sotmetre el regne de Moab on fou posat al tron Salaman; el rei Saniba d'Ammon, i el rei Kausmalak d'Edom, va pagar tribut.

Al final del 732 aC Damasc es va rendir. Rezin fou fet presoner i executat. Teglafalassar va actuar com a rei de Damasc i allí el va visitar Acaz de Judà. Probablement altres prínceps van anar a Damasc per retre-li homenatge. Vers aquest any el rei Panammuwa II de Samal fou assassinat i el va succeir el seu fill Barrakib. A Ascaló el rei Mintini fou enderrocat però el seu fill Rukiptu, també partidari de l'aliança amb Assíria, el va substituir. Una revolta que es va produir a Tir fou ràpidament sufocada. També a Tabal el rei local Wasu Sharumash, fou enderrocat i fou substituït per Sulli o Khulli, favorable a l'aliança assíria.

El 731 aC fou necessària una nova campanya a Babilònia on el 734 aC Nabu-Nadinzer havia succeït al seu pare Nabonasar però el 732 aC va ser assassinat per un usurpador Nabu-Shumukin III. Llavors els arameus o caldeus es van unir i van fer un atac amb èxit a la capital quan el nou rei portava només unes setmanes de regnat. Els caldeus van posar al tron a un dels seus caps, Ukinzer, príncep de Bit-Amukkani. Els nous senyors de Babilònia es van apoderar de les terres dels grans propietaris (molts dels quals eren dignataris sacerdotals) i dels rics en general, els quals van urgir la intervenció del rei d'Assíria, però aquest estava encara ocupat a Damasc i en l'expedició a Aràbia. El 731 aC finalment va marxar al país. En el seu camí pel país va xocar primer amb la tribu de Silani o Bit Shilani, de la que el rei Nabu-ushabshi va presentar resistència a la capital Sarabani, que fou presa i destruïda. Nabu-ushabshi fou empalat a la porta de la ciutat, com advertència; la seva dona, els seus fills, els déus i 55.000 persones foren deportats com a captius. Les ciutats de Tarbasa i Yabullu foren les següents i 30.000 habitants deportats. La següent fou Zakiru, de la tribu de Sha'alli o Bit Saalli, territori que fou assolat. Ukinzer va abandonar Babilònia i es va refugiar al territori de la seva pròpia tribu, Bit Amukkani, i es va tancar a la seva capital Sapi o Sapia. Teglatfalassar el va comminar a la rendició, però segurament l'any ja estava avançat i Ukinzer va decidir resistir, doncs no es podia sotmetre la ciutat en un setge regular. El rei assiri es va acontentar de moment en destruir les rodalies de la ciutat sense deixar ni un sol poble o llogaret. Altres prínceps caldeus (arameus) van començar a acostar-se al rei assiri: Balasu o Belesys, cap de la tribu Bit Dakkuri, va enviar or, plata i pedres precioses; el mateix va fer Nadin o Nadina de Laraq. El principal cap dels caldeus era Merodach-baladan (Mardukaplaiddin), de la tribu Bit Yakin al País de la Mar, que mai havia estat sotmès a Assíria, però aquesta vegada es va presentar durant el setge de Sapia i va entregar tribut en or, pedres precioses, fustes escollides, vestits brodats i ramats, al rei assiri.

Assíria vers el 745 a 727 aC

El 730 aC no s'esmenta cap fet i el 729 aC Teglatfalassar tornava a ser a Babilònia i aquesta vegada va poder conquerir Sapi o Sapia. Ukinzer fou deposat i Teglatfalassar va decidir que no hi hauria més prínceps natius i ell mateix va iniciar el camí per ser proclamat rei a Babilònia. Festivals foren decretats a les principals ciutats del país en honor dels déus i el rei va fer a la capital sacrificis a Marduk, a Borsippa els va fer a Nabu, i a Kutha al déu Nergal; altres sacrificis de menor importància es van fer a Kish, Nippur, Ur, i Sippar. Finalment a la ciutat de Babilònia es va portar a terme la cerimònia principal en la que el rei agafava les mans de Marduk i per aquest acte era rebut com a fill del déu i legitim rei de Babilònia. L'1 de gener del 728 era proclamar rei agafant el nom de Pulu (Poros) que no se sap si ja el tenia abans o fou elegit perquè el nom no fos el mateix que tenia com a rei d'Assíria i mantenir una teòrica dualitat. L'annexió de Babilònia era molt avantatjosa per Assíria però la cerimònia d'agafar les mans de Marduk s'havia de fer cada any i això era complicat per un rei cap d'exèrcit, i la capital d'Assíria no es podia traslladar per no menystenir als assiris. El 727 aC el rei va repetir la cerimònia

Final del regnat[modifica | modifica el codi]

Jo no s'esmenten més esdeveniments al seu regnat. Se sap que va reconstruir en estil hitita el palau de Kalah (Nimrud). Va morir el mes de Tebet de l'any equivalent al 727 aC. Una inscripció poc abans de morir declara que governava del golf Pèrsic al sud, a Bikni a l'est, i fins a la mar i Egipte a l'oest; els seus títols eren rei de Kishshati, rei d'Assíria, rei de Babilònia, rei de Sumèria i Accàdia, i rei dels Quatre Costats de la Terra. El va succeir el seu fill Ululayu, que va agafar el nom de Salmanassar V.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La inscripció principal son els Annals, molt damnats per Assarhaddon; el segueixen les lloses de Nimrud; i finalment les taules moltes de les quals al Museu Britànic. Totes han estat publicades i traduïdes a diverses llengües.
  2. d'aquestes quatre províncies la primera fou Kar-Ashur, al Zab; i un altra, tot i que els annals no ho esmenten, sembla que portava el nom Dur-Tukulti-apal-esharra i pagava un tribut de 10 talents d'or i mil talents de plata; en cadascuna es va establir un palau reial i un monument
  3. el rei d'Israel no va fer cap intent de resistència i va entregar el tribut de mil talents de plata tant aviat com van arribar les forces assíries
  4. modern Nahr al-Kebir
  5. Mort Menahem el va succeir el seu fill Pecahià va regnar poc temps (uns dos anys) i fou enderrocat i assassinat per un usurpador de nom Pècah vers el 736 aC
  6. només s'havia pagat el 738 aC

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teglatfalassar III
  • A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers
  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894
  • Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971