Sargon I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sargon I d'Assíria)
Per a altres significats, vegeu «Sargon I d'Accad».
Infotaula de personaSargon I
Biografia
Naixementsegle XIX aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPuzur-Ashur II Modifica el valor a Wikidata
PareIkunum Modifica el valor a Wikidata

Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del segle xviii aC, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC. Portava el nom de Sargon en honor de Sargon I d'Accad. La Llista dels reis d'Assíria l'assenyala com el fill d'Ikunum, al que hauria succeït normalment, i predecessor del seu fill Puzur-Aixur II.[1] Alguns historiadors pensen que es podria tractar del mateix personatge que Nimrod un rei mencionat a la Bíblia.[2] El regne de Nimrod esmentat a la Bíblia estava format per Nippur, Adab, Lagaix, Umma, Larsa, Erech (Uruk), Ur i Eridu i doncs sembla que no s'estenia cap a la regió del Tigris mig.[3]

Regnat[modifica]

Gairebé res es coneix del seu regnat cosa que indicaria que va ser relativament poc important, tot i que sembla que va tenir una llarga durada. Se sap que va fortificar les muralles d'Assur. El regne d'Assur mantenia una xarxa de colònies comercials amb poblacions procedents d'Assur establertes a l'Àsia Menor que permetia el comerç des d'Anatòlia cap al Tigris i després cap a Elam i l'Iran, i a l'inrevés. Sargon va mantenir les colònies comercials a Capadòcia, anomenades Karum i les estacions o parades de les caravanes del camí.[4]

Oficials limmu anuals[modifica]

Es coneixen els oficials limmu des de l'any del seu accés al tron fins a la seva mort[5] que s'han datat segons un eclipsi solar esmentat durant el període d'un oficial de nom Purzir-Ishtar que s'hauria produït el 1833 aC.[6] La llista és:

1905 Irišum fill d'Iddin-Aššur
1904 Aššur-malik fill d'Agatum
1903 Aššur-malik fill d'Enania
1902 Ibisua fill de Suen-nada
1901 Bazia fill de Bal-Tutu
1900 Puzur-Ištar fill de Sabasia
1899 Pišaḫ-Ili fill d'Adin
1898 Asqudum fill de Lapiqum
1897 Ili-pilaḫ fill de Damqum
1896 Qulali
1895 Susaya
1894 Amaya el més armat
1893 Ipḫurum fill d'Ili-ellat
1892 Kudanum fill de Laqipum
1891 Ili-bani fill d'Ikunum
1890 Šu-Kubum fill de Susaya
1889 Quqidi fill d'Amur-Aššur
1888 Abia fill de Nur-Suen
1887 Šu-Ištar fill de Šukutum
1886 Bazia fill de Šepa-lim
1885 Šu-Ištar fill d'Ikunum, l'Esclat (kakkabanum)
1884 Abia fill de Šu-Dagan
1883 Salia fill de Šabakuranum
1882 Ibni-Adad son of Baqqunum
1881 Aḫmarši fill de Malkum-išar
1880 Sukkalia fill de Minanum
1879 Iddin-Aššur fill de Kubidi
1878 Šudaya fill d'Ennanum
1877 Al-ṭab fill de Pilaḫ-Aššur
1876 Aššur-dammiq fill d'Abarsisum
1875 Puzur-Niraḫ fill de Puzur-Suen
1874 Amur-Aššur fill de Karria
1873 Buzuzu fill d'Ibbi-Suen
1872 Šu-Ḫubur fill d'Elali
1871 Ilšu-rabi fill de Bazia
1870 Alaḫum fill d'Inaḫ-ili
1869 Ṭab-Aššur fill de Suḫarum
1868 Elali fill d'Ikunum
1867 Iddin-abum fill de Narbitum
1866 Adad-bani fill d'Iddin-Aššur
1865 Aššur-iddin fill de Šuli

Bandera d'Assíria[modifica]

El 10 d'abril de 1968 l'Aliança Universal Assíria reunida a Pau establí com a emblema: el rei Sargon I d'Assíria.[7]

Referències[modifica]

  1. «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 29 octubre 2021].
  2. Gènesi. X, 8
  3. Bromiley, Geoffrey W (ed.). The International standard Bible encyclopedia, vol.4. Grand Rapids, Michigan: William B. Eerdmans, 1988, p. 337. ISBN 0892881602. 
  4. Leick, Gwendolyn. Who's who in the Ancient Near East. Londres; Nova York: Routledge, 2002, p. 139. ISBN 9780203287477. 
  5. Klaas R. Veenhof, The old Assyrian list of year eponyms from Karum Kanish and its chronological implications (Ankara, Turkish Historical Society, 2003)
  6. C. Michel, Nouvelles données pour la chronologie du IIe millénaire, NABU 2002, Nr. 20, 17f.
  7. The Assyrian Star (en anglès). The Assyrian Star, 1975, p. 181.