Sargon d'Accad

Sargon el Gran
Suposat bust de Sargon (Museu de Bagdad)
Defunció	2284 aC - 2316 aC

Sargon d'Accad, dit Sargon el Gran, fou un rei semític fundador de la dinastia d'Accad i del seu imperi, que és el primer que es coneix. Ho aconseguí gràcies a la unificació de pesos i unitats de longitud. Era un oficial d'Ur-Zababa, considerat el coper reial, que va es revoltar contra ell i prengué el poder, bastint una nova capital, dita Accad o Agadé. Va derrotar primer a Lugalzagissi, rei de la dinastia III d'Ur, i va sotmetre després la zona del Golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord. Va arribar pel sud-est fins a l'Elam, derrotant a Subartu i penetrant al nord de Síria i potser també a l'Àsia menor.

Origen

Imperi de Sargon I d'Accad.

Els seus orígens no es coneixen, ni tan sols el seu nom. La llegenda el fa fill adoptiu d'un tallador de palmeres al que es va trobar a la vora del riu on l'havia deixat la seva mare, una vestal. Aquesta historia es repeteix amb Moisès o Ròmul i per tant s'ha de prendre amb precaució. Diu que va passar la joventut a la ciutat d'Azupiranu ("Ciutat del safrà") a la vora de l'Eufrates, que és totalment desconeguda, i la regió d'origen del seu pare, presumptament adoptiu, es deia "La Muntanya", nom que duia una regió entre el desert i l'Eufrates, prop de la desembocadura del Khabur-Balikh, que era un territori que havia estat ocupat per tribus semites. Serà Sargon qui provocarà que aquestes tribus, molt esteses al nord de Mesopotàmia (amb una gran colònia a Kish), es diguin en endavant acadians. La llengua semítica d'aquestos pobles serà la que s'imposarà a l'imperi.

De jove acaba apareixent a Kish, on fou coper segon del rei Urzababa, rei de la dinastia IV de Kish. No es coneix com va arribar al poder, però s'especula que arran d'una derrota de Urzazaba que va malmetre Kish, els semites d'aquesta ciutat es devien establir, dirigits pel coper reial, a una zona on van fundar la ciutat anomenada Accad, segurament a la vora de l'Eufrates, on avui hi ha al-Hilla, i de la qual Sargon es va nomenar rei (cap el 2340 aC). Allí devia consolidar el seu poder i no gaire més tard Sargon va ocupar Kish, que devia estar sota el domini de Lugalzagesi d'Umma i Uruk i va fer-la restaurar. El seu primer títol fou rei d'Accad, però després hi va afegir el de rei de Kish pel prestigi de l'antiga capital. En aquesta campanya també devia ocupar Tuttul, a l'Eufrates, i la via cap a Mari. Dominada Kish, tot el nord de Sumer va ser sotmès o es va sotmetre, i així va quedar enfront de Lugalzagesi i de mig centenar de poders locals que donaven suport a aquest, potser cap el 2338 aC o 2337 aC. De les inscripcions resulta que es van lliurar 34 batalles i va assaltar Uruk 3 vegades; i finalment la ciutat fou ocupada i Lugalzagesi fou empresonat i enviat a Nippur, al temple del deu Enlil, carregat de cadenes. Així Sargon es feu l'amo de Umma, Uruk, Lagash i Eninmar, principals estats de Lugalzagesi. Llavors Sargon es va titular "rei del país" (cap el 2229 aC).

Fundació de l'imperi accadi

No es poden datar las actuacions de Sargon cap altres punts: Ebla, Iarmuk o Iarmuti, Líban i les muntanyes del Taure (zona oriental anomenada "Muntanyes de Plata"). La llegenda el fa inclòs creuar la mar Mediterrània i arribar al "país de l'estany" (Xipre?) i Creta, i afirma també que va arribar a un punt de Anatòlia on hi havia el regne de Burushkhanda, al sud del Llac de la Sal (Llac de Tuz)

Cap a l'est els regnes elamites d'Awan i Warakshe o Warakhshe varen formar una coalició per fer front a l'amenaça que suposava Sargon. Però aquest va derrotar els elamites, potser en una doble campanya.

Cap el nord-est va conquerir el país de Subartu, un lloc que no se sap ben be a que correspon. Podria ser l'alta Mesopotàmia des dels Zagros al Khabur-Balikh o fins i tot punts més l'oest. Les inscripcions també parlen d'una campanya a Simurrum a la zona de les muntanyes Zagros.

El seu imperi tenia 65 països que devien correspondre a 65 estats o regnes sota dependència directa o indirecta de Sargon.

Les llistes reials donen al seu regnat una durada de 56 anys, però se suposa que inclou el seu període com a coper del rei a Kish. Devia fundar Accad amb més 30 anys i devia morir amb més de 70 anys, probablement cap el 2284 aC (cronologia màxima 2.316 aC). El va succeir el seu fill Rimush.

Enllaços externs

• A. Guisepi, Robert; Williams, F. Roy (University of California). «The Akkadians THE LEGEND OF SARGON» (en anglès). International World History Project. [Consulta: 19 novembre 2010].
• «Sargon». Looklex. [Consulta: 19 novembre 2010].
• «Sargon and the Vanishing Sumerians». Macrohistory and World Report. [Consulta: 19 novembre 2010].

Precedit per: Lugalzagesi

Rei d'Accad 2338 aC–2284 aC

Succeït per: Rimuix