Sargon I d'Accad

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores en la seua redacció. (Col·laboreu!) Hi ha fragments mal redactats.

Sargon I d'Accad (2371-2316 aC), dit Sargon el Gran, fou un rei semític fundador de la dinastia d'Accad i del seu imperi, que és el primer que es coneix. Ho aconseguí gràcies a la unificació de pesos i unitats de longitut. Fou un oficial d'Ur-Zababa, encarregat de mesurar amb el cop, es revoltà contra ell, prengué el poder i bastí una nova capital, dita Accad o Agadé. Baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d'Ur, i sotmeté després la zona del Golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord. Arribà, pel sud-est, fins a l'Elam, derrotà Subartu i penetrà al nord de Síria i potser també a l'Àsia menor.

[edita] Origen

Els seus orígens no es coneixen, ni tan sols el seu nom. La llegenda el diu fill adoptiu d'un tallador de palmeres que el va trobar a la vora del riu on l'havia deixat la seva mare, una vestal. Aquesta historia es repeteix amb Moisès o Ròmul i per tant s'ha de prendre amb precaució. Diu que va passar la joventut a la ciutat de Azupiranu ("Ciutat del safrà") a la vora de l'Eufrates, que és totalment desconeguda, i la regió d'origen del seu pare, pressumptament adoptiu, es deia "La Muntanya", nom que portava una regió entre el desert i l'Eufrates, prop de la desembocadura del Khabur-Balikh, que era un territori que havia estat ocupat per tribus semites. Serà Sargon qui provocarà que aquestes tribus, molt esteses al nord de Mesopotàmia (amb una gran colònia a Kish), es diguin en endavant acadians. La llengua semítica d'aquestos pobles serà la que s'imposarà a l'imperi.

De jove acaba apareixent a Kish, on es coper segon del rei Urzababa, rei de la dinastia IV de Kish. No es coneix com va arribar al poder, però s'especula que arran d'una derrota de Urzazaba que va malmetre Kish, els semites d'aquesta ciutat es devien establir, dirigits pel coper reial, a una zona on van fundar la ciutat anomenada Accad, segurament a la vora de l'Eufrates, on avui hi ha Al-Hilla, i de la qual Sargon es va nomenar rei (cap el 2340 aC). Allí devia consolidar el seu poder i no gaire més tard Sargon va ocupar Kish, que devia estar sota el domini de Lugalzagesi d'Umma i Uruk i va fer-la restaurar. El seu primer títol era rei d'Accad, però després i va afegir el de rei de Kish pel prestigi de l'antiga capital. En aquesta campanya també devia ocupar Tuttul, a l'Eufrates, i la via cap a Mari. Dominada Kish, tot el nord de Sumer va ser sotmès o es va sotmetre, i així va quedar enfront de Lugalzagesi i de mig centenar de poders locals que li donaven suport, potser cap el 2338 aC o 2337 aC. De les inscripcions resulta que es van lliurar 34 batalles i va assaltar Uruk 3 vegades; i finalment la ciutat fou ocupada i Lugalzagesi fou empresonat i enviat a Nippur, al temple del deu Enlil, carregat de cadenes. Així Sargon es feu l'amo de Umma, Uruk, Lagash i Eninmar, principals estats de Lugalzagesi. Llavors Sargon es va titular "rei del país" (Cap el 2229 aC).

[edita] Fundació de l'imperi acadi

No es poden datar las actuacions de Sargon cap altres punts: Ebla, Iarmuk o Iarmuti, Líban i Taurus (zona oriental anomenada "Muntanyes de Plata"). La llegenda el fa inclòs creuar la mar Mediterrània i arribar al "país de l'estany" (Xipre?) i Creta, i afirma també que va arribar a un punt de Anatòlia on hi havia el regne de Burushkhanda, al sud del Llac de la Sal (Llac de Tuz)

Cap a l'est els regnes elamites d'Awan i Warakshe o Warakhshe varen formar una coalició per fer front a l'amenaça que suposava Sargon. Però Sargon va derrotar els elamites, potser en una doble campanya.

Cap el nord-est va conquerir el país de Subartu, un lloc que no se sap ben be a que correspon. Podria ser l'alta Mesopotàmia des dels Zagros al Khabur-Balikh o fins i tot punts més l'oest. Les inscripcions també parlen d'una campanya a Simurrum a la zona de les muntanyes Zagros.

El seu imperi tenia 65 països que devien correspondre a 65 estats o regnes sota dependència directa o indirecta de Sargon.

Les llistes reials donen al seu regnat una durada de 56 anys, però se suposa que inclou el seu període com a coper del rei a Kish. Devia fundar Accad amb més 30 anys i devia morir amb més de 70 anys, probablement cap el 2284 aC. El va succeir el seu fill Rimush.

Precedit per: Lugalzagesi

Rei d'Accad 2338 aC–2284 aC

Succeït per: Rimush

Aquest article és un esborrany sobre biografies. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables.