Adadnirari III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adadnirari III fou rei d'Assíria, fill i successor de Shamshi-Adad V. Va regnar del 811 al 783 aC, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat, el període de la qual varia segons les fonts però que hauria estat vers 811 a 805 aC.

Els fets del seu regnat són coneguts de manera incompleta, ja que les inscripcions són fragmentàries i es limiten a donar els noms dels països que va assolar sense donar sempre l'orde cronològic de les campanyes.

El 806, 805 i 797 aC va fer expedicions cap a l'oest i diu haver rebut tribut dels "hitites" (segurament Khati és a dir Karkemish), de Tir, Sidó, Omri,[1] Edom i Filistea. En una d'aquestes expedicions (el 797 aC) va assetjar Damasc (governada pel rei Mari)[2] on va fer força botí.

Al nord-est també va fer algunes campanyes: la llista d'epònims esmenta almenys vuit campanyes contra els medes i el rei hauria arribat fins a la mar Càspia. Però es va abstenir contra Urartu al nord.

El 803 aC va fer una campanya contra el País de la Mar. El 796 i 795 aC va fer campanyes contra Babilònia una de les quals dirigida contra un personatge anomenat Bau-akhi-iddin, la personalitat del qual sembla ser la mateixa que el rei Bau-Akhiddin de Babilònia (813-812 aC). El control d'Assíria sobre Babilònia va quedar restablert. Alguns temples modelats sobre els babilonis es van construir a Assíria, destacant un gran temple a Calah (Nimrud), agermanat al temple d'Ezida a Borsippa destinat al culte a Nabu. Fins a la seva mort el 783 aC Adadnirari fou rei de Babilònia i d'Assíria.

A la seva mort el 783 aC li va succeir el seu fill Salmanassar IV (Shalmaneser IV).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. nom amb què els assiris van conèixer el regne d'Israel, derivat del nom del rei Omri, que regnava a la meitat del segle IX aC
  2. la major part de les fonts donen per rei a Ben Hadad III

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers
  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894
  • Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971