Edom

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Edom fou una regió del sud de Palestina (principalmente a la moderna Jordània). Va formar el regne d'Edom (אֱדוֹם) des de aproximadament el segle XI aC fins el segle III aC. Edom fou anomenat Udumi o Udumu pels assiris. Formà part del regne dels nabateus fins la conquesta de la regió sota els romans (el 106 sota l'emperador Trajà) quan es va formar la província de l'Aràbia Pètria. Els romans van anomenar la regió com Idumea. La Gabalena fou unida a la Idumea i va formar part de la província de Palestina després dividida en Palestina Prima i Secunda i finalment en Prima, Secunda i Tertia al segle IV (Edom va quedar a la Tertia o Palestina Salutaris) amb les viles de Metrocomia (àrab al-Tafila), Mamopsora (àrab Busayra), Arindela (al-Arandal) i Rabatha (hebreu Rehoboth) de situació incerta totes elles. La seva part oriental va formar el limes romà contra els beduins.

Sota els àrabs la regió fou conquerida sense lluita per Yazid ibn Sufyan i la part oriental al sud del Wadi l-Hasa (riu de la part sud de la mar Morta) formada per terrenys muntanyosos de fins a 1400 metres, fou coneguda com al-Djibal (les Muntanyes). El territori d'al-Djibal va dependre del djund de Filistin o del de Damasc; els cantons de la zona eren Maab (capital Zughar) i Shurat (capital Adhrub). Despoblada progressivament la regió fou considerada part del districte de Sharat que va tenir a Zughar com a capital. El nom Djibal va desaparèixer sota els mamelucs i els cantons d'al-Shawbak, Zughar i Maab van formar la part sud de la província de Síria.

[edita] Bibliografia

M. Gaudefroy-Demombynes, La Syrie a l'époque des Mamelouks, Paris 1923