Judes Macabeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
יהודה המכבי

Judes Macabeu fou cap dels rebels jueus a la mort del seu pare Mataties el 167 aC.

El seu nom original era Judes ben Mataties i va rebre el renom de Macabeu (vencedor, demoledor) per les seves victòries. El 166 aC Antíoc IV Epífanes estava disposat a marxar contra els rebels quan va haver d'anar cap al nord-est i va encarregar una campanya al seu ministre Lísies, que a més va rebre la custòdia del fill Antíoc V Eupator i el govern de les províncies entre l'Eufrates i la mar. Lísies va delegar el comandament de l'expedició als generals Ptolemeu fill de Dorímenes, Nicanor i Gòrgies però foren derrotats per Judes prop d'Emmaus (165 aC). Llavors fou Lísies qui va agafar el comandament en persona (164 aC) però fou derrotat una mica al nord d'Hebron i quan es va saber la mort d'Antíoc IV a Tabes (Tabae) a Pèrsia, va tornar a Síria per defensar la seva posició contra un altre ministre Filip, al qui corresponia, segons decisió d'Antíoc IV, la custòdia del fill menor, si el pare moria.

El 163 aC Judes va entrar a Jerusalem, va purificar el temple, va expulsar als sirians, grecs i hel·lenitzats de la ciutat i de tots els territoris que controlava i va restablir el culte jueu. Mentre Lísies havia reunit un nou exèrcit amb el que va avançar altre cop contra Judes; els selèucides foren aturats a l'altura de la fortalesa de Betshura, que controlava un dels passos cap a Jerusalem; una heroica batalla es va lliurar a la rodalia en la que va morir Eleazar, germà de Judes, i finalment els grecs van ocupar la fortalesa; Judes va fugir a Jerusalem; la ciutat fou assetjada i ambdues parts ja estaven afectats per la manca de subministraments (especialment els jueus); justament llavors el ministre Filip havia aixecat un exèrcit i podia avançar cap al sud. Lísies volia solucionar l'afer dels jueus per tenir les mans lliures contra el seu rival, i així va signar amb Judes un tractat que fou força favorable als jueus (sembla que entre altres coses Judes era reconegut com a gran sacerdot), i es va retirar. Filip fou derrotat per Lísies amb certa facilitat.

Mentre el príncep Demetri, després Demetri I Soter, que era ostatge romà, va sortir de Roma i es va presentar al Líban on fou aclamat i ràpidament tot el país es va declarar al seu favor i Lísies i Antíoc V foren executats (162 aC). El nou rei va col·locar com a gran sacerdot de Judea a Alcim (Alcimus) i va obtenir el suport d'una part dels zelotes, i llògicament d'un exèrcit selèucida. Però Judes, tanmateix gran sacerdot, no va voler abdicar el càrrec i va esclatar la guerra novament.

Judes va obtenir noves victòries derrotant als selèucides en dos batalles successives, i va demanar l'aliança de Roma on va enviar una ambaixada. El senat romà va acceptar l'aliança però abans que Judes pogués saber la resposta va morir en una sagnant batalla contra un cos selèucida dirigit pel general grec Baquides i va morir a la lluita (160 aC). Li va succeir el seu germà Jonatan Macabeu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judes Macabeu