Pedro Calderón de la Barca
_01.jpg) Monument a Calderón a la Plaça de Santa Anna de Madrid, per Joan Figueras i Vila (1878) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1600  Madrid (Monarquia Hispànica) |
| Mort | 25 maig 1681 (81 anys) Madrid (Monarquia Hispànica) |
| Sepultura | Nuestra Señora de los Dolores (Madrid) (restes sense localitzar) |
| Capellà del rei d'Espanya | |
| 1663 – | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Reials Estudis de San Isidro (1608–1613) Universitat Complutense Universitat de Salamanca - batxillerat (–1615) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teatre |
| Ocupació | Dramaturg i poeta |
| Activitat | Segle d'Or |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia, teatre i comèdia |
| Moviment | Barroc |
| Orde religiós | Franciscans |
| Obra | |
Obres destacables La vida es sueño, El alcalde de Zalamea | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Fills | Pedro José Calderón de la Barca |
| Germans | Diego Calderón de la Barca, Dorotea Calderón de la Barca i José Calderón |
        | |
Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals. Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde de Zalamea i La vida es sueño. Va ser considerat el millor escriptor dramàtic del seu temps.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar a les universitats d'Alcalá i Salamanca després d'haver-se educat en un col·legi jesuïta de Madrid.[2] Va deixar els estudis religiosos el 1620 i el 1623 va fer la seva primera comèdia dramàtica, l'obra "Amor, honor i poder". Va viatjar per Itàlia i Flandes, com era costum entre els joves de famílies benestants de la seva època. Des del 1625 va iniciar la seva trajectòria a la cort, on de seguida es va guanyar el prestigi, i aquesta va ser l'època de les millors obres.
Es va distingir com a soldat al servei del Duque del Infantado a la guerra dels trenta anys durant el setge d'Hondarribia de 1638 i a la Guerra dels Segadors. Ferit durant la batalla de Lleida de 1642,[3][4] va obtenir la llicència absoluta el 1642 i una pensió vitalícia. Des del 1663 fou nomenat capellà d'honor i es va traslladar a Madrid.
Obres famoses[modifica]
- La vida es sueño
- El alcalde de Zalamea
- El médico de su honra
- La dama duende
- El gran teatro del mundo
Temes[modifica]
Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip.
Estil[modifica]
Calderón fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dona més importància).
Obres de creació basades en les de Calderón[modifica]
- Celos aún del aire matan (1660), Ni amor se libra de amor (1662), La estatua de Prometeo (1670), El hijo del sol, Faetón (1675), Contra el amor desengaño(1679) i Hado y divisa de Leonido y Marfisa (1680), òperes amb llibret de Calderón i música de Juan Hidalgo.
- Música per a El secreto a voces (1671) per Giovanni Maria Pagliardi.
- Aldimiro overo, Favor per favore (1683) i La Psiche o vero Amore innamorato (1683), òperes amb música d'Alessandro Scarlatti i llibrets de Giuseppe Domenico de Totis, respectivament sobre XX i Ni amor se libra de amor.
- La púrpura de la rosa (1701), òpera amb música de Tomás de Torrejón y Velasco i llibret de Calderón.
- Fieras afemina amor (1724), òpera amb música de Giacomo Facco i llibret d'Alejandro Rodríguez.
- Manos blancas no ofenden (1761), òpera de José de Herrando.
- Isabelle et Fernand ou L'Alcalde de Zalaméa (1783), comédie mêlée d'ariettes de Stanislas Champein, amb llibret de L.-F. Faur sobre El alcalde de Zalamea.
- Liebe und Eifersucht (1807), amb música d'E. T. A. Hoffmann i llibret d'A. W. Schlegel, traduït de La banda y la flor.
- Ulysses und Circe (1807), òpera de Bernhard Romberg, a partir d'El mayor encanto, amor.
- Das Leben ein Traum (1818), òpera amb música de Friedrich Ludwig Seidel, sobre La vida es sueño.
- Música incidental per a Der wundertätige Magus (El mágico prodigioso)(1865) de Josef Gabriel Rheinberger.
- Dame Kobold (1870), òpera de Joachim Raff, amb llibret de Paul Weber sobre La dama duende.
- Música incidental per a Der Richter von Zalamea (1883) d'Engelbert Humperdinck.
- Pedro de Zalaméa (1884), grand-opéra de Benjamin Godard, amb llibret de Léonce Détroyat i Armand Silvestre, a partir d'El alcalde de Zalamea.
- Dommeren i Zalamea (1892), òpera de Christian Frederik Emil Horneman, sobre El alcalde de Zalamea.
- Der Richter von Zalamea (1899), òpera amb música de Georg Jarno i llibret de Viktor Blüthgen, sobre El alcalde de Zalamea.
- Dues cançons de Der Richter von Zalamea (1904), amb música de Richard Strauss, amb la traducció de Rudolf Presber.
- Dame Kobold (1916), òpera amb música i llibret de Felix Weingartner sobre La dama duende.
- Der Sünde Zauberei (1929), òpera de Walter Courvoisier sobre la traducció d'Eichendorff de Los encantos de la culpa.
- La vita è sogno (1941), òpera en tres actes amb llibret i música de Gian Francesco Malipiero, sobre La vida es sueño.
- Circe (1944), òpera amb llibret i música de Werner Egk, refeta després com a Siebzehn Tage und vier Minuten (1966); totes dues sobre El mayor encanto, amor.
- Pedro Crespo oder der Richter von Zalamea (1944), òpera popular d'Arthur Piechler.
- El alcalde de Zalamea (1946), sarsuela amb música d'Henri Collet.
- Il mago, òpera inacabada de Licinio Recife, amb llibret d'Emilio Mucci sobre El mágico prodigioso.
- Le théâtre du monde (1956), òpera de Heinrich Sutersmeister, amb llibret d'Edmond Jeanneret, sobre El gran teatro del mundo.
- Dame Kobold (1964), comèdia musical de Gerhard Wimberger sobre la traducció d'Hugo von Hofmannsthal de La dama duende.
- Hus med dubbel ingång (1970), comèdia lírica amb música de Hilding Constantin Rosenberg, sobre Casa con dos puertas, mala es de guardar.
- El divino Orfeo (1984), òpera de Minao Shibata, amb llibret de Sumiko Shibata sobre El divino Orfeo.
- El mayor monstro los celos (1997), òpera de Josep Soler i Sardà
- Música incidental per a El gran teatro del mundo (1998) per Antón García Abril.
- El compositor alemany Carl Schadewitz (1887-1947), posà música, a alguna obra de Calderón de la Barca.
Referències[modifica]
- ↑ «Pedro Calderón de la Barca».
- ↑ Prat, Angel Valbuena. Literatura española en sus relaciones con la universal (en castellà). Sociedad Anónima Española de Traductores y Autores, 1965.
- ↑ Barca, Calderón de la. Obras Completas de Calderón de la Barca (en anglès). Ebooklasicos.
- ↑ Picatoste, Felipe. Compendio la historia de España (en castellà). Lib. de la Viuda de Hernando y Cia., 1889.
Vegeu també[modifica]
- Juan de Zabaleta, dramaturg, poeta i escriptor espanyol
- Literatura espanyola del Barroc
Enllaços externs[modifica]
- Armas de papel. Quevedo y sus contemporáneos ante la guerra de Cataluña Calderón com a propagandista contra els catalans