Pedro Calderón de la Barca

Monument a Calderón a la Plaça de Santa Anna de Madrid, per Joan Figueras i Vila (1878).

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals.

Es va distingir com a soldat al servei del Duque del Infantado a la guerra dels trenta anys durant el setge d'Hondarribia de 1638 i a la Guerra dels Segadors. Ferit durant la Batalla de Lleida 1642, va obtenir la llicència absoluta el 1642 i una pensió vitalícia.

Obres famoses

• La vida es sueño
• El alcalde de Zalamea
• El médico de su honra
• La dama duende
• El gran teatro del mundo

Temes

Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què es la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els que destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip.

Estil

Calderón fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de mtetàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dóna més importància).

El compositor alemany Carl Schadewitz (1887-1947), posà música, a alguna obra de Calderón de la Barca.

Enllaços externs

• Armas de papel. Quevedo y sus contemporáneos ante la guerra de Cataluña Calderón com a propagandista contra els catalans