Baal
Baal és un nom semític que significa "senyor" i que ha estat aplicat a diversos déus i, posteriorment, dimonis. En la mitologia ugarítica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat, com per exemple Baal Hadad (el senyor Hadad, un dels déus suprems). Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per no pronunciar directament el nom de la divinitat, cosa que es considera sacrílega o perillosa en moltes cultures. D'aquí va sorgir la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.
El més important és el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o al El semític, un déu primordial i creador, però deixat en la foscor per una segona generació divina que ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt poder. Els jueus, que havien usat primerament el títol Baal com a herència semítica, el van abandonar amb aquesta identificació progressiva amb deïtats considerades paganes. En la Bíblia apareix com a nom de falsos ídols i déus estrangers, que cal combatre, especialment durant l'etapa de l'exili a Babilònia.
Aquesta imatge negativa va acabar transformant Baal en un dimoni, tret que va heretar el cristianisme. Per als cristians, és el rei de l'Est de l'infern, un dels principals esperits malignes o àngels caiguts (també anomenat Bael en alguns textos). Sembla que a partir de l'ús primigeni de Baal com a "senyor" van anar sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.
Origen del culte [modifica]
Poc se sabia de l'adoració a Baal, a part de les moltes referències de les Escriptures, fins que les excavacions de Ugarit (la moderna Ras Shamra, situada a la costa de Síria, davant l'extrem nord-est de l'illa de Xipre) van treure a la llum molts objectes religiosos i centenars de tauletes d'argila. Es creu que molts d'aquests documents antics, coneguts ara com els textos de Ras Shamra o Cicle de Baal, són les litúrgies o les paraules d'aquells que participaven en els rituals de les festes religioses. En els textos de Ras Shamra es fa referència expressa a Baal.
Segons els textos de Ras Shamra s'esmenta aquesta divinitat com Senyor de la terra i Genet dels núvols. Aquests noms coincideixen amb les imatges d'aquest déu a on se'l mostra portant a la mà dreta un garrot i a la mà esquerra un llamp acabat en punta.
A Palestina no sol ploure des de finals del mes d'abril fins el setembre. Antigament es pensava que aquests canvis estacionals eren produïts pels conflictes entre els diferents déus. El fet de la sequera s'atribuïa al triomf del déu Mot, déu de la mort, front el déu Baal déu de la pluja i la fertilitat. Per contra es pensava que l'estació de les pluges era degut al despertar a la vida de Baal gracies al triomf de la seva germana Anat sobre Mot permetent a Baal tornar al seu tron. La unió de Baal amb la seva esposa, probablement Astoret es creia que era garantia de fertilitat de la collita durant tot l'any.
Quan Baal, el déu de les tempestes i de la pluja, es converteix en el presoner del regne de la mort, es porta amb si els núvols, el vent i la pluja. És llavors quan El, el president del consell diví, rep la notícia de la seva defunció.
El poderós Baal ha mort,
Va morir el príncep i senyor de la terra.
La deessa Anat es llança llavors a la recerca del seu marit i quan troba a Mot, per forçar-lo a que li lliuri a Baal, el tracta d'una manera implacable:
Ella va agafar al déu Mot,
I amb una espasa el partí,
Per un sedàs el passar,
Amb foc el va cremar,
El va moldre en el molí,
I pels camps el va sembrar,
La seva carn se la van menjar els ocells,
Els seus membres van ser aliment dels pardals.
El text reflecteix el pas de l'hivern de pluges a la sequera estiuenca. Baal desapareix amb els seus núvols i la seva pluja: la natura mor. La manera com Anat tracta Mot, està possiblement relacionat amb la collita del gra, que normalment passava a l'estiu.
Llavors canvia l'escena i el déu El somia amb núvols carregats d'oli que són una premonició de les primeres pluges i de la tornada de Baal. El se sent tranquil.
Perquè el poderós Baal és viu,
Perquè hi ha un príncep i senyor a la terra.
Es tracta, per tant, d'un mite que segueix de prop el ritme estacional de l'any, i Baal és el déu que mor i ressuscita. en l'antic Orient existia gran varietat de mites amb aquest tema.
Noms que comencen per Baal [modifica]
- Baalberit Divinitat venerada pels israelites.
- Baal Peor Divinitat que veneraven els moabites i els madianites en el mont Peor (Num 25,1-3)
- Baaleth Deessa fenícia representada per la Lluna.
- Baal-Zebub Divinitat que veneraven els filisteus a Eqron.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baal |
