Baal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baal de Ugarit, Louvre

Baal és un nom semític que significa "senyor" i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis. En la mitologia ugarítica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat: Baal Hadad, per exemple, era el senyor Hadad, un dels déus suprems. Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per no pronunciar directament el nom de la divinitat, fet que es considerava sacríleg o perillós en moltes cultures. D'aquí sorgí la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.

El més important és el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o al El semític: un déu primordial i creador, però condemnat a la foscor per una segona generació divina, llavors, ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt poder. Els jueus, que havien usat primerament el títol Baal com a herència semítica, l'abandonaren, quan referia a aquest significat, amb aquelles deïtats considerades paganes. A la Bíblia, hi apareix com a nom de falsos ídols i déus estrangers, que cal combatre, especialment, durant l'etapa de l'exili a Babilònia.

Aquesta imatge negativa acabà transformant Baal en un dimoni, tret que heretà el cristianisme. Per als cristians, és el rei de l'Est de l'infern, un dels principals esperits malignes o àngels caiguts (també anomenat Bael en alguns textos). Sembla que, a partir de l'ús primigeni de Baal com a "senyor", anaren sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.

Origen del culte[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cicle de Baal

Més enllà de les referències copioses en les Escriptures, poques dades es tenien sobre l'adoració a Baal. Les excavacions de Ugarit (la moderna Ras Shamra, situada a la costa de Síria, davant l'extrem nord-est de l'illa de Xipre) tragueren a la llum nombrosos objectes religiosos i centenars de tauletes d'argila. Es creu que molts d'aquests documents antics, coneguts ara com els textos de Ras Shamra o Cicle de Baal, són les litúrgies o les paraules d'aquells que participaven en els rituals de les festes religioses. En els textos de Ras Shamra es fa referència expressa a Baal.

Segons els textos de Ras Shamra, es fa esment a aquesta divinitat com a Senyor de la terra i Genet dels núvols. Aquests noms coincideixen amb les imatges d'aquest déu: se'l mostra portant a la mà dreta un garrot i a la mà esquerra un llamp acabat en punta.

A Palestina, on no sol ploure des de finals del mes d'abril fins al setembre, antigament es pensava que aquests canvis estacionals eren fruit dels conflictes entre els diferents déus: la sequera era atribuïda al triomf del déu Mot, déu de la mort, enfront del déu Baal, el de la pluja i de la fertilitat. Per contra, es pensava que l'estació de les pluges era provocada pel despertar a la vida de Baal gràcies al triomf de la seva germana, Anat, sobre Mot. Així, Baal, recuperava el seu tron. La unió de Baal amb la seva esposa, probablement Astoret, es creia garantia de fertilitat de la collita durant tot l'any.

Quan Baal es converteix en el presoner del regne de la mort, s'enduu amb ell els núvols, el vent i la pluja. És llavors quan El, el president del consell diví, rep la notícia de la seva defunció.


El poderós Baal ha mort,
Va morir el príncep i senyor de la terra.


La deessa Anat es llança, llavors, a la recerca del seu marit i, quan troba a Mot, per tal que li lliuri a Baal, el tracta d'una manera implacable:


Ella va agafar al déu Mot,
I amb una espasa el partí,
Per un sedàs el passar,
Amb foc el va cremar,
El va moldre en el molí,
I pels camps el va sembrar,
La seva carn se la van menjar els ocells,
Els seus membres van ser aliment dels pardals.


El text reflecteix el pas d'un hivern de pluges a la sequera estiuenca. Baal desapareix amb els seus núvols i la seva pluja: la natura mor. Possiblement, la manera com Anat tracta Mot està relacionada amb la collita del gra, que normalment es duia a terme a l'estiu.

Tot seguit, canvia l'escena i el déu El somia amb núvols carregats d'oli, premonició de les primeres pluges i de la tornada de Baal. El se sent tranquil.


Perquè el poderós Baal és viu,
Perquè hi ha un príncep i senyor a la terra.


Es tracta, per tant, d'un mite que segueix de prop el ritme estacional de l'any, i Baal és el déu que mor i ressuscita. En l'antic Orient existia gran varietat de mites que giraven entorn d'aquest tema.

Noms que comencen per Baal[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baal Modifica l'enllaç a Wikidata


Featurestories