Ugarit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de les ruïnes del palau

Ugarit (ugarític 𐎜𐎂𐎗𐎚: ʼugrt; àrab أوغاريت; hebreu אוּגָרִית, moderna Ras Xamra رأس شمرة que vol dir "Cap del Fonoll"), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard. Mantenia contactes intensos amb Xipre i les seves relacions comercials amb aquesta (Alashiya) i amb Egipte estan ben documentades als seus arxius que foren recuperats. Va quedar destruïda pels pobles de la mar vers el 1185 aC.

Lloc arqueològic[modifica | modifica el codi]

Un camperol del poble de Minet el-Beida (antiga Mahadu) va descobrir accidentalment una tomba el 1928 mentre llaurava i la notícia va atreure l'atenció dels arqueolegs francesos C. Schæffer i R. Dussaud, que van excavar el lloc i després van fer altres prospeccions a l'entorn trobant les ruïnes d'Ugarit al tell principal de la regió de Latakia, conegut com a Tell Ras Shamra. Les excavacions van seguir fins vers el 1970 per arqueolegs francesos i després per un equip franco-sirià. El lloc de Minet el-Beida no pot ser excavat actualment per causa de l'existència al costat d'una base naval siriana però hi ha un lloc important a Ras Ibn Hani, a 5 km al sud-oest on s'han trobat dos palaus construïts pels reis d'Ugarit. El propi lloc de Tell Ras Shamra no ha estat excavat més que en 1/6 part. L'arquitectura de la ciutat estava feta de pedra el que assegura una bona conservació i és un important atractiu turístic. L'abundància de tauletes cuneïformes trobades al lloc, en diverses llengües, han fet famosa l'excavació.

Història[modifica | modifica el codi]

Un sondeig arqueològic remunta el poblament d'Ugarit al neolític fins al 6000 aC. Hi va haver un establiment neolític aceràmic que estava emmurallat. La muralla era de pedra i terra i a la part exterior estava revestida de pedres grans. Però de moment les investigacions s'han centrar en el període del Bronze recent (segles XIV a XII aC). No obstant se saben algunes coses anteriors pels arxius de Mari de vers 1810 a 1760 aC. El regne va esdevenir vassall del cada cop més poderós regne de Yamkhad (Alep). El rei Zimrilim de Mari, aliat de Yamkhad, va fer un viatge a Ugarit.

Es coneix una llista de reis anteriors al període amorrita, que serien reis luvites. Per l'origen dels noms dels reis és probable que hi hagués una nissaga reial que fou enderrocada pels amorrites. Els reis foren:

  • Keret o Kirta
  • Belkenu
  • Tarmenu
  • Radanu
  • Tharru

Llavors hauria pujat al poder una nissaga amorrita:

  • Ditanu
  • Badanu

El coneixement del regne és escàs fins a la meitat del segle XIV aC quan regnava Ammistamru I. Ugarit va esdevenir un regne vassall d'Egipte en temps de Tuthmosis III (meitat del segle XV aC). El 1340 aC Subiluliuma I, rei hitita, va fer la primera expedició a Síria. Addu-Nirari rei de Nuhase, Itur-Addu rei de Mukish (Alalakh) i Aki-Tesup rei de Niya van formar aliança contra els hitites i junts van atacar Ugarit, el rei de la qual Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalició (en una carta el rei hitita li demana que no li sigui hostil però evita utilitzar la paraula submissió). Els atacs continuats d'Alalakh-Mukish, Niya i Nuhase sobre Ugarit van obligar el rei Niqm-Addu II a buscar ajut, i es va dirigir al rei hitita a qui va oferir la submissió. Subiluliuma va enviar tropes que van expulsar els atacants i al mateix temps va capturar Alalakh. El rei d'Ugarit va fer valuosos regals als comandants hitites que havien salvat la ciutat i després va anar a Alalakh a fer submissió personal al rei hitita. Fou el primer vassall egipci que va canviar de bàndol encara que el seu fill Arhalbu després es va revoltar contra Mursilis II (el que li va costar el tron en favor del seu germà petit Niqmepa)

Ini-Tesub rei de Karkemish s'ocupava de tots els afers de Síria per delegació de Tudhalias IV i va resoldre un conflicte fronterer que va suposar la separació de Siyanni d'Ugarit. Quant dos germans es van revoltar contra Amistamru II d'Ugarit, Ini-Tesub el va protegir i els dos rebels, tot i que van cobrar la part de l'herència materna que reclamaven, van ser enviats desterrats a Alashiya; també va autoritzar l'extradició de la dona adúltera d'Ammistamru II d'Ugarit, però en aquest cas amb permís de Tudhalias que era el seu oncle (l'extradició va suposar la mort de la princesa

Ammistamru d'Ugarit es va casar amb una néta del rei hitita Hattusilis III de nom desconegut. La seva mare era Gasulawiya, filla d'Hattusilis i el pare podria ser el rei Bentesina d'Amurru; aquesta princesa, per causa d'un adulteri es va haver d'escapar a Amurru, però fou extradita per Sausgamuwa d'Amurru amb consentiment com ja s'ha dit de Ini-Tesub de Karkemish i de Tudhalias IV.

Els atacs dels Pobles de la mar es van iniciar després del 1200 aC, quan Ammurapi era rei d'Ugarit, a l'oest de les terres hitites. El gran rei va demanar l'ajut d'Ugarit i d'altres vassalls (l'única font és d'Ugarit): "l'enemic avança contra nosaltres, i són molt nombrosos... tot el que puguis disposar, envia'm-ho". Ugarit va enviar tropes i vaixells deixant el seu propi territori indefens; poc després Ugarit fou atacat per pirates. El rei d'Ugarit escriu al rei d'Alashiya: "Els vaixells de l'enemic són aquí, les meves ciutats cremen i passen coses diabòliques al país; com vós sabeu totes les meves tropes i carros son al país hitita i els vaixells són a Lukka així que el país està abandonat a la seva sort; els set vaixells enemics que van venir d'Alashiya van fer molt de mal; si vós veieu algun vaixell més de l'enemic, feu'm-ho saber". Un carta enviada al rei des de l'interior diu: "les coses fortes tremolen i les fluixes estan destruïdes; el nostre aliment a les eres ha estat saquejat o cremat i les vinyes destruïdes; la ciutat està destruïda com vostè sap". Alguns subjectes del rei que es van parar a Alashiya amb els seus vaixells es van rendir o van haver de rendir-se a l'enemic.

Pel que se sap els vaixells hitites i dels seus aliats foren derrotats. El rei va establir la línea de defensa amb les tropes terrestres a Lawasanda. El general d'Ugarit, Sipti Baqal informava al seu rei del desastre: "el vostre servent ha estat a la posició fortificada de Lawasanda amb el gran rei, i ara el rei s'ha retirat i ha fugit, s'ha sacrificat".

En una altra carta un tal Ewir-Sarruma informa a la mare del rei d'Ugarit que aquest havia fugit de la capital i que la situació havia empitjorat; l'enemic era a Mukis, al nord d'Ugarit i les terres de les muntanyes Amanus havien estat destruïdes per l'enemic. I afegeix: "però encara que els enemics em pressionin jo no marxaré deixant a la meva dona i els fills enfront de l'enemic". Cronològicament en una darrera lletra el rei escriu a la seva mare que li enviarà un missatge tant si els hitites organitzen la batalla com si no ho fan.

Després les cartes s'acaben. Es van conservar en un magatzem perquè la gent de la ciutat va fugir i les cases foren saquejades i algunes cremades, però els magatzems de cartes no eren d'interès pels saquejadors. La ciutat no fou mai més habitada ni pels antics habitants ni pels invasors, i les cartes es van conservar.

Reis[modifica | modifica el codi]

Gràcies als arxius de la ciutat es coneix la llista dels reis, però hi ha diverses llistes i sobretot pels més antics els historiadors dubten de la seva fiabilitat:

  • Keret o Kirta
  • Belkenu
  • Tarmenu
  • Radanu
  • Tharru
  • Ditanu
  • Badanu
  • Niqmaddu I
  • Yaqarum I (fill)
  • Reis desconeguts
  • Ibiranu I, cap el 1600
  • Desconeguts 1600-1360 aC
  • Ammistamru I, cap el 1360-1340 aC
  • Niqmaddu II 1340-1330 aC
  • Arhalbu 1330-1324 aC
  • Niqmepa 1324-1274 aC
  • Ammistamru II 1274-1240 aC
  • Ibiranu II 1240-1230 aC
  • Niqmaddu III 1230-1225 aC
  • Ammurapi o Hammurapi 1225-1185 aC
  • Yakurum II 1185 aC
  • Destruïda pels Pobles de la mar cap el 1185 aC

Llengües[modifica | modifica el codi]

Alfabet ugarític

A Ugarit es parlaven diverses llengües. La principal era l'ugarític però també s'han trobat restes en set llengües més que devien ser d'ús habitual per l'abundància de documents: acadi (llengua internacional per al comerç de l'època), hitita, hurrita, sumeri, luvita, xipro-minoic i jeroglífics egipcis. Els escribes eren instruïts en el plurilingüisme, ja que s'han trobat exercicis de còpia i traducció i versions de mites literaris aliens, com el Cecle de Baal.

La majoria d'aquestes llengües van anar escrivint-se progressivament em l'alfabet ugarític de 30 lletres, considerat amb el fenici els primers abecedaris de la història.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ugarit

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marguerite Yon, La cité d'Ougarit sur le tell de Ras Shamra, ERC, 1997, traduïda també a l'anglès com The City of Ugarit at Tell Ras Shamra ISBN 1-57506-029-9
  • W. G. E. Watson, N. Wyatt, Handbook of Ugaritic studies, HdO 39, Brill, 1999
  • G. Galliano, Y. Calvet (dir.), Le royaume d'Ougarit : Aux origines de l'alphabet, Catalogue de l'exposition du Musée des Beaux-Arts de Lyon, 2004
  • Mission de Ras-Shamra (MRS), publicacions de les fonts arqueològiques i epigràfiques en dos series, de 1936 a 1978 :
    • Ugaritica
    • Palais Royal d'Ugarit (PRU)
  • Ras-Shamra-Ougarit (RSO), continuació de MRS, des de 1979
  • Ugarit Forschungen (UF), Revista alemanya sobre Ugarit (alemany)
  • A. Caquot, M. Sznycer, Textes ougaritiques, t. 1 : Mythes et légendes, Le Cerf, LAPO, 1974, 616 p.
  • A. Caquot, J.-M. de Tarragon, J.-L. Cunchillos, Textes ougaritiques, t. 2 : Textes religieux et rituels, correspondance, Le Cerf, LAPO, 1989, 480 p.
  • S. Lackenbacher, Textes akkadiens d'Ugarit, Le Cerf, LAPO, 2002
  • M. Liverani, Storia di Ugarit, Studi di Semitica, 1962 (italià)
  • J. Freu, Histoire Politique du Royaume d'Ugarit, L'Harmattan, Kubaba, 2006
  • Stanislav Segert, A basic Grammar of the Ugaritic Language: with selected texts and glossary (1984) 1997.
  • Nick Wyatt. Religious texts from Ugarit, (1998) rev. ed 2002.
  • Gregorio Del Olmo Lete, Canaanite Religion: According to the Liturgical Texts of Ugarit, 2004.
  • Bourdreuil, P. 1991. "Une bibliothèque au sud de la ville : Les textes de la 34e campagne (1973)". in Ras Shamra-Ougarit, 7 (Paris).
  • Drews, Robert. 1995. The End of the Bronze Age: Changes in Warfare and the Catastrophe ca. 1200 BC (Princeton University Press). ISBN 0-691-02591-6
  • Eleazar M. Meletinskii, 2000 The Poetics of Myth
  • Smith, Mark S., 2001. Untold Stories; The Bible and Ugaritic Studies in the Twentieth Century ISBN 1-56563-575-2 Chapter 1: "Beginnings: 1928–1945"
  • Ugarit Forschungen (Neukirchen-Vluyn). UF-11 (1979), 100 articles en 900 pàgs. pp 95, ff, "Comparative Graphemic Analysis of Old Babylonian and Western Akkadian".
  • Virolleaud, Charles, 1929. "Les Inscriptions cunéiformes de Ras Shamra." in Syria 10, pp 304–310.
  • Ed. K. L. Younger Jr. "Ugarit at Seventy-Five," Eisenbrauns, 2007.
  • William M. Schniedewind, Joel H. Hunt, 2007. A primer on Ugaritic: language, culture, and literature ISBN 0-521-87933-7 p. 14.

Coord.: 35° 36′ 08″ N, 35° 47′ 12″ E / 35.602289°N,35.786563°E / 35.602289; 35.786563 (Ugarit (Ras Shamra))