Dimoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Expulsió de Satanàs del cel

Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'accepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.

Els dimonis a les grans religions[modifica | modifica el codi]

La majoria de les religions anteriors al Cristianisme incorporen un o més déus que personifiquen el mal.

Egipte[modifica | modifica el codi]

El panteó egipci ofereix dues deïtats que personifiquen el mal o la part fosca. D'una banda Anubis, guie de les ànimes als inferns i que porta els atributs que ens trobem amb el diable del cristianisme, és meitat bèstia, i porta cua. D'altra banda, Seth, una de les seves formes és la serp i que pot haver donat el seu color vermell a Satanàs. Alguns consideren que aquesta mateixa forma de Seth va ser presa pel judaisme i fou la serp que va temptar Eva donant lloc al pecat original.

Mesopotàmia[modifica | modifica el codi]

La religió Mesopotàmica és una de les primeres a representar l'univers en el camp de la batalla còsmica entre el bé i el mal. L'Epopeia de Gilgamesh, el text més antic conegut, ja marca la primera aparició d'un personatge malvat Huwawa. Aquest monstre gegant protector dels boscos de cedre en què Gilgamesh vol tallar la fusta. Gilgamesh mata el monstre, però no obté cap glòria i es veu castigat per Enlil, Senyor del cel i el rei dels déus. Huwawa els seus aspectes terrorífics són el seu rugit que és com una tempesta, la seva boca està en flames i el seu alè és la mort.

Pèrsia[modifica | modifica el codi]

Zaratustra substitueix a tots els déus del politeisme per dues entitats, una beneficiosa Ahura Mazda, déu de la llum proporcionant ordre, l'altra Ahriman o Angra Mainyu, que presidir les forces destructives. Crea la primera religió dualista entre dos poders iguals i projectar una visió del món en blanc i negre. Alguns seguidors de Zaratustra van reintroduir alguns dels antics déus i suggereixen que Ahriman està subordinat a Ahura Mazda. Aquesta interpretació dóna a déu el paper del benevolent i jutge principal i deixa que els dimonis temptin a la humanitat i només intervé com a últim recurs per evitar la victòria del mal. Aquesta noció de Judici Final és un component del cristianisme actual.

Ahriman és probablement el personatge que tingué major influència en el diable cristià. Veritable encarnació del poder del mal, competir amb el déu benèvol i és assistit per set grans dimonis.

Religions del llibre[modifica | modifica el codi]

En les "religions del Llibre" (judaisme, cristianisme i islam), un dimoni és un esperit d'origen celestial, un àngel, que es va rebel·lar contra Déu i el seu pla diví seguint a Llucifer, que seria "el" Dimoni, i que per tant va ser expulsat dels cels a l'Infern. Són esperits que han esdevingut malignes i que se suposa que miren de temptar als humans per fer-los girar cap al Mal i fer que llurs ànimes es condemnin eternament, i que pateixin els focs de l'Infern.

El diable és el nom amb què les religions judeo-cristianes identifiquen el principal enemic de Déu. El Llibre d'Apocalipsi identifica com una sola persona; a Satanàs del Llibre de Job (Job 1:6-8), al Diable de l'evangeli de Mateu (Mateu 4:8-10), la Serp Original de Gènesi (Gènesi 3:1-5) i al Gran Drac d'Apocalipsi (Apocalipsi 12:9).

Bruixeria[modifica | modifica el codi]

Alguns corrents de bruixeria moderna, en particular de Bruixeria Tradicional Europea, consideren que el Diable era una figura pagana que va ser assimilada a Satanàs en els primers segles del cristianisme i que és el nom arcaic d'una deïtat, i com a tal alguns ho utilitzen per al representant de la seva divinitat en context ritual, però són rigorosos a establir que no existeix cap relació fora de l'etimològica entre el seu Diable i el Diable cristià. Gerald B. Gardner, el fundador de la Wicca, fa esment d'aquest personatge denominat Diable o Devil en el seu llibre Witchcraft Today. (1951).

Classificació dels dimonis[modifica | modifica el codi]

Representació típica de Satanàs

El cristianisme, i més concretament, el catolicisme, ha dedicat molt de temps a l'estudi dels dimonis, i n'ha elaborat llistes i classificacions, que van des de Satan fins als dimonis de menor categoria que farien tasques secundàries.

Peter Binsfeld, el 1589, va associar un dimoni a cada pecat mortal, seguint tradicions medievals. Així Llucifer seria el dimoni de l'orgull, Mammó el de la cobdícia, Asmodai o Asmodeu el de la luxúria, Satan el de la ira, Belzebú el de la gola, Leviatan el de l'enveja i Belfegor el de la desídia.

Sebastià Michaelis va escriure un tractat anomenat Història Admirable on dividia els dimonis en tres jerarquies diferents.

La tradició del segle XVI creia que cada mes un dimoni prenia més força que els anteriors:

Els noms dels dimonis, en general, són déus o llocs babilonis (Babilònia era la ciutat pagana del pecat per excel·lència, perquè els jueus hi van estar exiliats) o manlleus de monstres i genis mitològics, sobretot d'origen grecollatí i germànic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]