Dimoni
De Viquipèdia
Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'acepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.
Taula de continguts |
[edita] Els dimonis a les grans religions
En les "religions del Llibre" (judaisme, cristianisme i islam), un dimoni és un esperit d'origen celestial, un àngel, que es va rebel·lar contra Déu i el seu pla diví seguint a Llucifer, que seria "el" Dimoni, i que per tant va ser expulsat dels cels a l'Infern. Són esperits que han esdevingut malignes i que se suposa que miren de temptar als humans per fer-los girar cap al Mal i fer que llurs ànimes es condemnin eternament, i que pateixin els focs de l'Infern.
El diable és el nom amb què les religions judeo-cristianes identifiquen el principal enemic de Déu. El Llibre d'Apocalipsi identifica com una sola persona; a Satanàs del Llibre de Job (Job 1:6-8), al Diable de l'evangeli de Mateu (Mateu 4:8-10), la Serp Original de Gènesi (Gènesi 3:1-5) i al Gran Drac d'Apocalipsi (Apocalipsi 12:9).
Alguns corrents de bruixeria moderna, en particular de Bruixeria Tradicional Europea, consideren que el Diable era una figura pagana que va ser assimilada a Satanàs en els primers segles del cristianisme i que és el nom arcaic d'una deïtat, i com a tal alguns ho utilitzen per al representant de la seva divinitat en context ritual, però són rigorosos a l'establir que no existeix cap relació fora de l'etimològica entre el seu Diable - també anomenat Divell - i el Diable cristià. Gerald B. Gardner, el fundador de la Wicca, fa esment d'aquest personatge denominat Diable o Devil en el seu llibre Witchcraft Today. (1951).-
[edita] Classificació dels dimonis
El cristianisme, i més concretament, el catolicisme, ha dedicat molt de temps a l'estudi dels dimonis, i n'ha el·laborat llistes i classificacions, que van des de Satan fins als dimonis de menor categoria que farien tasques secundàries.
Peter Binsfeld, el 1589, va associar un dimoni a cada pecat mortal, seguint tradicions medievals. Així Llucifer seria el dimoni de l'orgull, Mammó el de la cobdícia, Asmodai o Asmodeu el de la luxúria, Satan el de la ira, Belcebub el de la gola, Leviatan el de l'enveja i Belfegor el de la desídia.
Sebastià Michaelis va escriure un tractat anomenat Història Admirable on dividia els dimonis en tres jerarquies diferents.
La tradició del segle XVI creia que cada mes un dimoni prenia més força que els anteriors: Belial al gener, Leviatan el febrer, Satan el març, Belfegor l'abril, Llucifer el maig, Berit al juny, Belcebub al juliol, Astarot a l'agost, Tammuz al setembre, Baal a l'octubre, Asmodeu el novembre i Moloc el desembre.
Els noms dels dimonis, en general, són déus o llocs babilonis (Babilònia era la ciutat pagana del pecat per excel·lència, perquè els jueus hi van estar exiliats) o manlleus de monstres i genis mitològics, sobretot d'origen grecollatí i germànic.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
Part de la informació extreta de Monstropèdia
