Moloc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de l'estàtua de Moloc


Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus a qui adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui entregaven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava el símbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. Està també associat a altres déus de l'antiguitat com Baal (a vegades inclús Baal Moloc) o Cronos.

Després dels descobriments recents a la ciutat de Cartago, el mot designaria més aviat el sacrifi en si mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer més comprensible l'expressió.


Etimologia[modifica | modifica el codi]

Moloc (de l'hebreu מלך, o mlk) és el nom d'un déu al que se li oferien sacrificis humans que surt reiterades vegades a la Bíblia. L'origen del nom és complex, ja que l'alfabet hebreu no té vocals, així s'ha proposat que el nom era originalment Melek, és a dir "rei", nom que els hebreus atorgaven sovint al seu únic i veritable déu.[1] Posteriorment l'haurien evolucionat a Molek prenent les vocals o i e del mot boixeth ("vergonya") per referir-se al déu pagà del ammonites del qual s'avergonyien. Tanmateix hi ha coneixement d'un déu anomenat Maluk (o Malik) al nord de Mesopotàmia al que se li oferien també sacrificis humans com a promeses.

En altres passatges de l'Antic Testament es fa referència a Milcom (mlkm) com a déu dels ammonites,[2] que amb la característica terminació om significaria senzillament "senyor rey", terme amb el que es designaven moltes de les divinitats locals dels cananeus. Es suggereix que la m final va anar desapareixent fins a arribar al nom hebreu de mlk.[3]

L'any 1921 l'arqueòleg Otto Eissfeldt va descobrir una necròpolis a Cartago carregada de restes d'animals i de nens, usada des del segle VIII aC fins a l'any 146 aC, amb les inscripcions mlk (o molk) que s'interpretarien com un tipus de sacrifici humà amb foc i no pas com el nom d'un déu. La tesi d'Eissfeldt està recolzada per les inscripcions púniques i entra en contradicció amb el que trobem als relats bíblics.

Iconografia i sacrificis[modifica | modifica el codi]

A Moloc se'l sol representar com una figura d'aspecte humà amb cap de marrà o de vedell amb banyes prominents i assegut en un tron, normalment amb els braços extesos on es col·locava l'animal o humà a sacrificar. L'estàtua, esculpida en bronze, era buida per dins el que facilitava calar-hi foc i que es posés incandescent agafant altes temperatures.

Al Tofet de Salambô era on els cartaginesos feien els sacrificis a Moloc, normalment nens sans i preferentment els primogènits eren cremats com oferiment al déu, normalment entregats per aplacar la ira divina o a vegades per obtenir favors, sobretot en les guerres.[4] Les cendres i altres restes sense cremar del tot, es dipositaven en urnes, juntament amb joies, collarets de perles i sobretot amulets i es tapaven amb plats de terrissa o d'argila. Durant l'holocaust les víctimes, possiblement narcotitzades, eren immobilitzades i embolcallades en teles subjectades amb agulles mentre els sacerdots feien sonar tambors, timbals, flautes i trompetes molt possiblement per no sentir els crits. En el setge d'Agàtocles a Cartago, els cartaginesos van arribar a immolar prop de dos-cents dels seus fills. S'estima però, en més de 20.000 les urnes de nens sacrificats al tófet de Cartago segons aquest ritual.[5]

Plutarc relata a De Superstitiones, 171:

Abans que l'estàtua fos omplerta s'inundaba la zona amb un so fort de flautes i tambors, de forma que els crits i plors no arribaven a oïdes de la multitud.

Diodor de Sicília (20.14) va escriure:

Hi havia a la ciutat una imatge de bronze de Cronos amb les mans esteses, els palmells cap amunt i cada nen que era col·locat damunt d'elles se'l pujava i queia per la boca oberta dins el foc.

La llei mosaica prohibia la immolació dels fills a Moloc i condemnava a mort qui transgredia aquesta llei[6] Tantmateix el poble d'Israel l'hi seguia fent culte i sacrificant fills.[7] Els mateixos reis de Judà, Acaz[8] i Manassès,[9] van cremar els seus fills al tófet de la vall de Benhinnom (o Gehenna) al sud de Jerusalem i Josies fou el que finalment destruí el lloc perquè mai més se li tornés a rendir culte.[10]

Zoologia[modifica | modifica el codi]

Tot l'oest d'Austràlia es habitat per un reptil, esgarrifós però inofensiu, conegut, a la taxonomia herpetològica, com a Moloch horridus. És una mena de llangardaix d'uns 20 cm. de llargària, amb el cos cobert de grans punxes que el fan gairebé inatacable i a través de les quals té la insòlita propietat d'absorbir l'aigua dels bassals i fangars. Degut al seu aspecte i al fet d'habitar una gran regió sense compedidors seriosos, homes inclosos, no es troba en perill d'extinció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Salms 10,16
  2. 1 Reis 11,5
  3. Diccionari Bíblic (esp)
  4. Walton, John; Matthews, Victor i Chavalas, Marck. Comentario del contexto cultural de la Biblia. Antiguo Testamento. Ed. Mundo Hispano, 2005.
  5. Bénichou-Saffar, Hélène. "Sur l'incinération des enfants aux tophets de Carthage et de Sousse", Revue de l'histoire des religions. 1998
  6. Levític 20,2
  7. Jeremies 7,31
  8. 2 Cròniques 28,1-3
  9. 2 Cròniques 33,1-6
  10. 2 Reis 23,10

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moloc Modifica l'enllaç a Wikidata