Moloc
Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus a qui adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui entregaven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava el símbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. Està també associat a altres déus de l'antiguitat com Baal (a vegades inclús Baal Moloc) o Cronos.
Després dels descobriments recents a la ciutat de Cartago, el mot designaria més aviat el sacrifi en sí mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer més comprensible l'expressió.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
Moloc (de l'hebreu מלך, o mlk) és el nom d'un déu al que se li oferien sacrificis humans que surt reiterades vegades a la Bíblia. L'origen del nom és complex ja que l'alfabet hebreu no té vocals, així s'ha proposat que el nom era originalment Melek, és a dir "rei", nom que els hebreus atorgaven sovint al seu únic i veritable déu.[1] Posteriorment l'haurien evolucionat a Molek prenent les vocals o i e del mot boixeth ("vergonya") per referir-se al déu pagà del ammonites del qual se'n avergonyien. Tanmateix hi ha coneixement d'un déu anomenat Maluk (o Malik) al nord de Mesopotàmia al que se li oferien també sacrificis humans com a promeses.
En altres passatges de l'Antic Testament es fa referència a Milcom (mlkm) com a déu dels ammonites,[2] que amb la característica terminació om significaria senzillament "senyor rey", terme amb el que es designaven moltes de les divinitats locals dels cananeus. Es suggereix que la m final va anar desapareixent fins arribar al nom hebreu de mlk.[3]
L'any 1921 l'arqueòleg Otto Eissfeldt va descobrir una necròpolis a Cartago carregada de restes d'animals i de nens, usada des del segle VIII aC fins l'any 146 aC, amb les inscripcions mlk (o molk) que s'interpretarien com un tipus de sacrifici humà amb foc i no pas com el nom d'un déu. La tesi d'Eissfeldt està recolzada per les inscripcions púniques i entra en contradicció amb el que trobem als relats bíblics.
Iconografia i sacrificis [modifica]
A Moloc se'l sol representar com una figura d'aspecte humà amb cap de marrà o de vedell amb banyes prominents i assegut en un tron, normalment amb els braços extesos on es col·locava l'animal o humà a sacrificar. L'estàtua, esculpida en bronze, era buida per dins el que facilitava calar-hi foc i que es posés incandescent agafant altes temperatures.
Al Tofet de Salambô era on els cartaginesos feien els sacrificis a Moloc, normalment nens sans i preferentment els primogènits eren cremats com oferiment al déu, normalment entregats per aplacar la ira divina o en ocasions per obtenir favors, sobretot en les guerres.[4] Les cendres i altres restes sense cremar del tot, es dipositaven en urnes, juntament amb joies, collarets de perles i sobretot amulets i es tapaven amb plats de terrissa o d'argila. Durant l'holocaust les víctimes, possiblement narcotitzades, eren immobilitzades i embolcallades en teles subjectades amb agulles mentre els sacerdots feien sonar tambors, timbals, flautes i trompetes molt possiblement per no sentir els crits. En el setge d'Agàtocles a Cartago, els cartaginesos van arribar a immolar prop de dos-cents dels seus fills. S'estima però, en més de 20.000 les urnes de nens sacrificats al tófet de Cartago segons aquest ritual.[5]
Plutarc relata a De Superstitiones, 171:
- Abans que l'estàtua fos omplerta s'inundaba la zona amb un so fort de flautes i tambors, de forma que els crits i plors no arribaven a oïdes de la multitud.
Diodor de Sicília (20.14) va escriure:
- Hi havia a la ciutat una imatge de bronze de Cronos amb les mans exteses, els palmells cap amunt i cada nen que era col·locat damunt d'elles se'l pujava i queia per la boca oberta dins el foc.
La llei mosaica prohibia la immolació dels fills a Moloc i condemnava a mort qui transgredia aquesta llei[6] Tantmateix el poble d'Israel l'hi seguia fent culte i sacrificant fills.[7] Els mateixos reis de Judà, Acaz[8] i Manassès,[9] van cremar els seus fills al tófet de la vall de Benhinnom (o Gehenna) al sud de Jerusalem i Josies fou el que finalment destruí el lloc perquè mai més se li tornés a rendir culte.[10]
Zoologia [modifica]
Tot l'oest d'Austràlia es habitat per un reptil, esgarrifós però inofensiu, conegut, a la taxonomia herpetològica, com a Moloch horridus. És una mena de llangardaix d'uns 20 cm. de llargària, amb el cos cobert de grans punxes que el fan gairebé inatacable i a través de les quals té la insòlita propietat d'absorbir l'aigua dels bassals i fangars. Degut al seu aspecte i al fet d'habitar una gran regió sense compedidors seriosos, homes inclosos, no es troba en perill d'extinció.
Referències [modifica]
- ↑ Salms 10,16
- ↑ 1 Reis 11,5
- ↑ Diccionari Bíblic (esp) [1]
- ↑ Walton, John; Matthews, Victor i Chavalas, Marck. Comentario del contexto cultural de la Biblia. Antiguo Testamento. Ed. Mundo Hispano, 2005.
- ↑ Bénichou-Saffar, Hélène. "Sur l'incinération des enfants aux tophets de Carthage et de Sousse", Revue de l'histoire des religions. 1998
- ↑ Levític 20,2
- ↑ Jeremies 7,31
- ↑ 2 Cròniques 28,1-3
- ↑ 2 Cròniques 33,1-6
- ↑ 2 Reis 23,10
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moloc |
- Encyclopædia Biblica: Minni Mordecai
- Jewish Encyclopedia: Moloch * Catholic Encyclopedia: Moloch (A short article, in part denying that Moloch sacrifices were offered to Yahweh as argued in the Encyclopædia Biblica and Jewish Encyclopedia.)
- http://www.humnet.ucla.edu/humnet/nelc/stelasite/report.html
- http://almashriq.hiof.no/ddc/projects/archaeology/berytus-back/berytus39/seeden-tophet/
- http://www.xenos.org/classes/papers/aneidola.htm#Note11
- http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/judaica/ejud_0002_0014_0_14098.html
