Cronos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Chronos, la personificació del temps.
Cronos

Saturnus fig274.png


Residència Planeta terra
Símbol Falç
Consort Rea
Pares Urà i Gaia
Germans Rea, Oceà, Hiperió, Teia, Ceos, Febe, Jàpet, Crios, Mnemòsine, Tetis, Temis
Fills Zeus, Hera, Posidó, Hades, Hestia, Demèter, Quiró
Equivalent romà Saturn

A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus.[1] Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos (en grec Χρόνος). A la mitologia romana, Cronos s'identifica amb el déu Saturn.

El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus propis fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa Rea. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, va destronar al seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D'ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.

Se celebrava el festival Crònia en honor seu.

Destronament d'Urà i regnat de Cronos[modifica | modifica el codi]

Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada.
Cronos devorant Posidó, un dels seus fills, en un quadre de Rubens

Després de derrotar Urà, Cronos va tornar a tancar al Tàrtar els hecatónquirs i els ciclops, als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera Campe. Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava ni lleis ni regles, doncs tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.

Cronos va saber a través de Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus Demèter, Hera, Hades, Hestia i Posidó, se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a Gea que maquinés un pla per salvar-lo i, així, Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes tant en contra del seu pare com dels seus propis fills. Rea va donar a llum en secret a Zeus a l'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta.

Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'Urà i Gea, reben cadascú un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i Rea tan aviat com neixen, però, a Dódona, Rea dóna a llum en secret al seu fill Zeus, al qual envia a Frígia per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i Rea, fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta res de la mort d'Urà a mans de Cronos o de l'intent de matar algun dels seus fills.

Zeus[modifica | modifica el codi]

Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a reviure els fills que havia devorat. Després va ser llançat al Tàrtar.

Als antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres Titans, quan va amagar els seus fills menors, els Ciclops, gegants d'un sol ull, i els Hecatónquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i el va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erinias i les Melias (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va nomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir els seus límits i gosar cometre acte semblant.

Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:

  • Per una cabra anomenada Amaltea, mentre una companyia de Curetes o Coribants, ballarins armats, cridaven i aplaudien per fer soroll i, així, Cronos no sentís els plors del nen.
  • Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen dalt d'un arbre on el va penjar amb una corda de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Cronos.
  • Per la seva àvia Gea.
  • Per una nimfa anomenada Cinosura, a qui, en agraïment, Zeus va pujar entre les estrelles després de la seva mort.
  • Per Melissa, qui el va alimentar amb llet de cabra.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Kairós, Déu del temps del gaudi.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota de la plana 160 de les Metamorfosis d'Apuleu vol II i últim: llibres VI-XI: Hera, Filla de Cronos i de Rea, germana i més tard muller de Zeus. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1931.