Cronos

De Viquipèdia

Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada.

En la mitologia grega, ' Cronos' fou el fill d'Urà (el cel), i Gea (la terra). En la mitologia romana, fou identificat amb Saturn.

Mutilà a Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Per por de ser mutilat pels seus propis fills els devorava al temps que els paria Rea, la seva esposa. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolicada en draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l'obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb la dalla i el rellotge de sorra acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps).

Es celebrava el festival Crònia en honor seu.

[edita] Detronament d'Urà i regnat de Cronos

Després de derrotar Urà, Crono va tornar a tancar en el Tàrtar els Hecatónquiros i els Ciclops, a qui temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa escarcellera Campe. Va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Crono es va denominar l'edat daurada, ja que la gent de llavors no necessitava lleis ni regles: tots feien el correcte i no existia la immoralitat.

Crono va saber de Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'avenir, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus propis fills. Per això, encara que va ser pare amb Rea dels déus Deméter, Hera, Hades, Hestia i Poseidón, se'ls empassava tan aviat com naixien. Quan anaven a néixer el seu sisè fill, Zeus, Rea va demanar a Gea que ordís un pla per salvar-los i que així finalment Crono tingués el just càstig als seus actes contra el seu pare i els seus propis fills. Rea va donar a llum en secret a Zeus a l'illa de Creta i va lliurar a Crono una pedra embolicada en bolquers, també coneguda com Ónfalos, que aquest es va empassar de seguida sense desconfiar creient que era el seu fill.

Rea va mantenir ocult Zeus en una cova de la muntanya Ida a Creta.

Crono és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, particularment en el llibre III, on Crono, Tità i Jápeto, els tres fills d'Urà i Gea, en reben cada un un terç de la Terra, i Crono és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Titán intenten destruir a la descendència masculina de Crono i Rea tan aviat com neixen, però a Dódona Rea dóna a llum en secret als seus fills Zeus, Poseidón i Hades, enviant-los a Frigia per ser criats a cura de tres cretencs. Després de saber d'això, seixanta homes de Titán empresonen Crono i Rea, provocant que els seus fills declarin i deslliurin|lliurin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta res de la mort d'Urà a les mans de Crono o de l'intent de matar cap dels seus fills.

[edita] Zeus

Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Crono, derrotat, es va veure obligat a tornar la vida als fills que havia devorat. A continuació va ser llançat al Tàrtar.

En els antics mites grecs, Crono envejava el poder del seu pare i governant de l'univers, Urà. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Crono i els altres Titans, quan va amagar els seus fills menors, els Ciclops, gegants d'un sol ull, i els Hecatónquiros, gegants de cent braços i cinquanta caps en el Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Crono i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Crono va estar disposat a complir els seus desigs, així que Gea li va donar la falç i el va fer estendre una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Crono el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o, segons algunes poques fonts, del semen) que va esquitxar a la Terra, van sorgir els Gegants, les Erinias i les Melias (nimfes dels freixes). Crono va donar al mar la falç (que va donar origen a l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, que va produir una escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va cridar als seus fills titans ('els que abusen', segons Hesíodo la font del nom «Tità», però aquesta etimologia és discutible) per excedir els seus límits i gosar cometre tal acte.

Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:

Per una cabra cridada Amaltea, mentre una companyia de Curetes o Coribants, ballarins armats, cridaven i donaven palmades per fer soroll i que així Crono no sentís els plors del nen.

Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen penjant-lo amb una corda d'un arbre de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Crono.