Cronos

Cronos
Residència	Planeta terra
Símbol	Falç
Consort	Rea
Pares	Urà i Gaia
Germans	Rea, Oceà, Hiperió, Teia, Ceos, Febe, Jàpet, Crios, Mnemòsine, Tetis, Temis
Fills	Zeus, Hera, Posidó, Hades, Hestia, Demèter, Quiró
Equivalent romà	Saturn

A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos (en grec Χρόνος). A la mitologia romana Cronos fou identificat com Saturn.

Mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. De la mateixa manera, per por de ser mutilat al seu torn pels seus propis fills, els devorava al temps que la seva esposa Rea els paria. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l'obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D'ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.

Es celebrava el festival Crònia en honor seu.

Destronament d'Urà i regnat de Cronos

Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada.

Cronos devorant Posidó, un dels seus fills, en un quadre de Rubens

Després de derrotar Urà, Cronos va tornar a tancar al Tàrtar els hecatónquirs i els ciclops, als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera Campe. Va pujar després al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la que la gent no necessitava lleis ni regles: tothom feia el correcte i no existia la immoralitat.

Cronos va saber de Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'avenir, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus propis fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus Demèter, Hera, Hades, Hestia i Posidó, se'ls empassava tan aviat com naixien. Quan anava a néixer el seu sisè fill, Zeus, Rea va demanar a Gea que ordís un pla per salvar-lo i que així finalment Cronos tingués el càstig merescut pels seus actes tant en contra del seu pare com dels seus propis fills. Rea va donar a llum en secret a Zeus a l'illa de Creta i va lliurar a Cronos una pedra embolicada amb bolquers, també coneguda com Ónfalos, que Cronos es va empassar confiadament de seguida, creient que era el seu fill. Rea va mantenir ocult Zeus en una cova de la muntanya Ida a Creta.

Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'Urà i Gea, reben cadascú un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i Rea tan aviat com neixen, però a Dódona Rea dóna a llum en secret als seu fill Zeus, enviant-lo a Frígia per ser criat a càrrec de tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i Rea, la qual cosa provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta res de la mort d'Urà a mans de Cronos o de l'intent de matar cap dels seus fills.

Zeus

Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a tornar la vida als fills que havia devorat. A continuació va ser llançat al Tàrtar.

Als antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare Urà governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i els altres Titans, quan va amagar els seus fills menors, els Ciclops, gegants d'un sol ull, i els Hecatónquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i el va fer ordir una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erinias i les Melias (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir una escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va nomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir els seus límits i gosar cometre acte semblant.

Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:

• Per una cabra cridada Amaltea, mentre una companyia de Curetes o Coribants, ballarins armats, cridaven i donaven palmades per fer soroll i que així Crono no sentís els plors del nen.
• Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen penjant-lo amb una corda d'un arbre de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Cronos.
• Per la seva àvia Gea.
• Per una nimfa anomenada Cinosura, a qui en agraïment Zeus va pujar entre les estrelles després de la seva mort.
• Per Melissa, qui el va alimentar amb llet de cabra.

Vegeu també

• Kairós, Déu del temps del gaudir

Notes i referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronos