Talassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Talassa (satèl·lit)».
Infotaula personatgeTalassa

Detall d'un mosaic on es veu Thalassa, 512 a.C. Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat protògena
divinitat marina de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareHèmera Modifica el valor a Wikidata
PareÈter Modifica el valor a Wikidata
FillsHàlia, Aegaeon i Telquins Modifica el valor a Wikidata

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar. Era filla d'Èter i Hèmera, i representava el mar Mediterrani.[1]

Segons un escoli a Apol·loni de Rodes, Ió de Quios, un poeta del segle v aC va dir que Talassa era la mare de Briàreu, un dels Hecatonquirs.[2] Diodor de Sicília diu que va ser mare, amb Pontos de pare, dels nou Telquines, de la nimfa Hàlia[3] i segons Higí, també dels peixos del mar.[4] També va ser mare d'Egeó, la personificació del mar Egeu. A l'Himne òrfic al mar, a Tetis, se l'equipara amb Talassa, i se l'anomena la mare de Kypris (Afrodita), que la va tenir amb Urà.[5]

Isop explica que Talassa podia adoptar la forma humana. També diu que una vegada els déus dels rius es van reunir i es van queixar de Talassa, perquè ells li oferien aigua dolça i ella tenia només uns dons amargs, i només oferia aigua salada i estèril.[6]

Referències[modifica]

  1. Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 2
  2. Wendel, Carl (ed.). Scholia in Apollonium Rhodium vetera. Hildesheim: Weidmann, 1999, p. 106. ISBN 9783615154009. 
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica V, 55, 1-4
  4. Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 2
  5. Freeman, Kathleen. Ancilla to the pre-Socratic philosophers. Charleston: Forgotten Books, 2008, p. 12. ISBN 9781606802564. 
  6. Isop. Faules, 245; 258
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talassa