Eris (filla de Nix)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge atenenca d'Eris, de mitjan segle VI aC.

Eris és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla. Provoca gelosia i enveja per causar lluites i fúria entre els homes.

A les noces de Peleu i Tetis, pares de l'heroi Aquil·les, hi van ésser convidats tots els déus, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita la paraula Kallisti (o sigui, a la més bella). La poma va ésser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrement sobre a qui pertocava, i cap dels déus no va gosar aventurar cap opinió a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perquè una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. La tria de Paris va acabar conduint a la guerra de Troia.

Molts dels mals de la humanitat són fills d'Eris, entre ells Disnòmia, que representa el desordre civil i la il·legalitat, Lete que personifica l'oblit i Horcos.

Els noms d'Eris i Disnòmia s'han donat al planeta nan (136199) Eris i al seu satèl·lit.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eris (filla de Nix)