Caos (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Caos».
Caos

Lotto Capoferri Magnum Chaos.jpg


Magnum Chaos representat a la Basílica de Santa Maria Major a Roma.
Principi informe precedent a la creació de l'univers
Fills Gaia, Tàrtar, Èreb, Nix i Eros

Segons la mitologia grega, el Caos (en grec Χάος Khaos) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers déus i totes les coses. Comú als diferents mites cosmogònics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els antics grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.

Les tres característiques més importants del Caos:

  • És un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable.
  • És un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions.
  • És un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.

Hesíode, poeta grec del segle VIII aC, citava a la seva obra Teogonia que abans de totes les coses existia el Caos; i després Gea la fertilitat, pilar sòlid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el Tàrtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després Eros, el més bell dels déus immortals, que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer Èreb i la negra Nix, (...)

El poeta romà del segle I dC, Ovidi, definia el Caos primigeni de la següent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos (Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7).

Ramon Llull identificava el caos com la primèria matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caos (mitologia)