Plèiades (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι ϖν αί, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.

Eren set, i els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els seus noms de les Plèiades, Segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado. També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades.

Segons una variant de la llegenda, van ser assetjades pel caçador Orió, que les desitjava. Però elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure.

Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren per la mort de les Híades, germanes seues.

Electra, de qui descendien els reis troians, degut al dolor que li causà la caiguda de Troia, va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plèiades (mitologia)
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.
  • Pierre Grimal: Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Edicions de 1984, s. l. Pujades, 74-80. 08005 Barcelona. ISBN 978-84-96061-97-2, plana 443.
  • José M. Pabón S. de Urbina: Diccionario Manual Griego Clásico-Español. Vox. Decimonovena edición, marzo de 2006, Capellades (Barcelona) ISBN 84-8332-834-8, plana 466.