Calipso (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616)

Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l'illa d'Ogígia, Calipso el va allotjar a la seva cova, complimentant-lo amb menges, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys i, segons Hesíode, va tenir dos fills amb ell: Nausitoos i Nausinoos. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l'heroi es va cansar de les seves moixaines i va començar a enyorar la seva dona Penèlope.

Veient aquesta situació, Atenea va intervenir i va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que deixés marxar Ulisses. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes i Calipso, veient que no tenia més opció que obeir, li va donar material i vitualles perquè es construís un rai i continués el seu viatge. Ulisses es va acomiadar d'ella, no sense cert recel per si es tractés d'una trampa, i va salpar. Algunes llegendes expliquen que Calipso va acabar morint de pena.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calipso (mitologia)