Ogígia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu.

Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer. Hi habitava la nimfa Calipso, filla del tità Atles, que va retenir durant set anys l'heroi grec Odisseu, oferint-li convertir-se en immortal si acceptava quedar-se amb ella a l'illa. Tanmateix, a instàncies d'Atenea, protectora d'Odisseu, Zeus va decretar que Calipso havia de deixar partir l'heroi. Hermes va portar a Calipso l'ordre de Zeus, i Odisseu va abandonar l'illa en una petita embarcació.

La localització geogràfica d'aquesta illa, com la d'altres llocs esmentats a l'Odissea, no es coneix amb certesa. El geògraf Estrabó[1] considerava que Ogígia es trobava en algun punt del pèlag de l'Atlàntic. També Plutarc va situar l'illa a l'Atlàntic.

Interpretacions més tardanes han relacionat Ogígia i Esqueria amb l'Atlàntida. a la seva Història d'Irlanda, publicada el 1865, Roderic O'Flaherty es va referir a Irlanda com a Ogígia. Altres hipòtesis modernes identifiquen l'illa homèrica amb la maltesa Gozo, amb l'illa Perejil[2] o amb Othonoí, a Corfú.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estrabó Geografia i.2.18.
  2. Unamuno, Miguel de. «España-Perejil y la isla de Calipso». El País, 25/07/2002 [Consulta: 21 de juliol de 2010].
  3. Voyatzis, G.; Petris, T.; Desipris, G.. «Ozoní». A: Corfú y Paxós (en espanyol). Koropi (Àtica): Toubi's, 2007, p. 158-159. ISBN 978-960-540-742-1.