Gai Juli Higí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gai Juli Higí
Naixement 67 aEC
la Hispània o Alexandria
Mort 17 EC
Roma
Nacionalitat Romana
Ocupació Escriptor, gramàtic
Tema Mitologia, agricultura, astronomia, gramàtica
Obra
Obres mestres Fabulæ, De Astronomia

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'Hispània, que fou deixeble de Corneli Alexandre Polihistor i que fou llibert d'August que el va nomenar com a cap de la biblioteca Palatina.

Suetoni diu que ja gran va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com Plini, Gneu Gel·li, Servi, Macrobi i d'altres.

Les seves obres conegudes són:

  • 1. De Urbibus Italicis, o De Situ Urbium Italicarum, en dos llibres almenys
  • 2. De Proprietatibus Deorum
  • 3. De Düs Penatibus
  • 4. De Virgilio Libri, en cinc llibres almenys, probablement el mateix que Commentaria in Firfiliuim
  • 5. De Familiis Trojanis
  • 6. De Agricultura, en dos llibres com a mínim
  • 7. Cinae Propempticon
  • 8. De Vita Rebusque Illustrium Virorum, en sis o més llibres
  • 9. Exempla
  • 10. De Arte Militari

D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dues peces en prosa sota el nom d'Higini però no consta amb seguretat que li corresponguin tot i que li són generalment atribuïdes:

  • 1. Fabularum Liber, 277 llegendes curtes mitològiques
  • 2. Poeticon Astronomicon Libri IV del que el primer llibres es titula De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione, el segon De Signorum Coelestium Historiis, el tercer De Descriptionibus Formarum Coelestium, i el quart De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis.