Cèrber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cèrber, en una aquarel·la de l'anglès William Blake

En la mitologia grega, el Ca Cèrber (en grec Cerberus, Κέρβερος) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern). La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.

Era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A més, es diu que la seva mossegada era verinosa. Hesíode diu que tenia 50 caps però altres autors indiquen que en tenia tres.

Era fill d'Equidna i Tifó, i germà d'Ortros. L'existència d'un gos infernal en l'entrada dels inferns sembla que ja estava present en la mitologia indoeuropeua original, ja que apareix en els mites d'altres pobles indoeuropeus, com és el cas del gos ensagnat Garm en la mitologia escandinava.

Això no obstant, dues vegades va ser burlada la seva vigilància. La primera va ser gràcies a la música de la lira d'Orfeu que va amansir-lo. La segona va ser quan la sibil·la de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís.

En el seu onzè treball, Heracles va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cop a l'Hades.


Heracles captura Cèrber[modifica | modifica el codi]

Heracles i Cèrber. Mosaic romà de Llíria (València)

L'últim dels dotze treballs d'Heracles va ser capturar Cérber. Va viatjar primer a Eleusis per ser iniciat en els misteris eleusinos i aprendre així com entrar i sortir viu de l'Hades, i de passada per absoldre's a si mateix de la culpa per haver matat els seus fills. Va trobar l'entrada l'inframón a Taínaron. Atena i Hermes el van ajudar a traspassar l'entrada a l'anada i a la tornada. Gràcies a la insistència d'Hermes i al seu propi aspecte fer, Caront el va portar a la seva barca a través de l'Aqueront.

Mentre era a l'inframón, Heracles va alliberar Teseu, però la terra va tremolar quan va intentar alliberar Pirítou, per la qual cosa va haver de deixar-lo enrere. Ambdós havien estat empresonats per Hades, qui els havia subjectat màgicament a un banc quan van intentar segrestar Perséfone. L'esmentada màgia era tan forta que quan Heracles va estirar Teseu per alliberar-lo, part de les cuixes d'aquest van quedar enganxades al banc, la qual cosa explicaria per què els seus descendents tenien cuixes notablement primes.

En algunes versions, Heracles simplement va demanar permís a Hades per emportar-se Cèrber, a la qual cosa aquest va accedir sempre que Heracles no fes mal al gos, però en altres versions Heracles va disparar una fletxa Hades. Després d'això, en algunes versions Heracles va lluitar amb el gos i el va arrossegar fora de l'Hades, passant per la cova Aquerúsia, però en altres Heracles va tractar amb amabilitat al fer gos per primera vegada, i aquest el va acompanyar fora dòcilment per tota la seva vida.

Teories sobre el seu origen[modifica | modifica el codi]

La constel·lació de Piscis no va estar sempre associada amb dos peixos, ja que el peix estel·lar original era Piscis Austrinus. També es va creure que eren dues persones, unides (que en algunes històries eren transformades en peixos, la qual cosa va acabar evolucionant a simples peixos). Ambdues estarien unides sota l'eclíptica, l'àrea que es creia que representava l'inframon. L'eclíptica, el trànsit del sol, talla l'esmentat vincle. Un d'ells queda pràcticament fora (el més occidental) i l'altre sembla continuar unit a l'eclíptica i dirigir-se cap a baix (el més oriental). Tanmateix, part del primer continua unit.

El que la persona que Heracles va aconseguir alliberar de la seva trampa en l'inframon sigui Teseu indica el coneixement del qual els mites sobre ell el relacionen amb la reina de les amazones, i del qual per tant han d'aparèixer en la següent història com a company d'Heracles. Aquest èmfasi en la continuïtat està possiblement relacionat amb el fet que la constel·lació que representa la següent història també apareix parcialment sobre Piscis.

Sota Piscis està la constel·lació Cetus, normalment considerat un monstre marí o una balena. Tanmateix, és igualment possible veure-ho com dues portes tancades amb els seus pals i un grup de tres estrelles després del centre d'ambdues. Ja que miren cap a l'eclíptica i són molt a prop d'ella, les esmentades portes serien les de l'inframon, que seria sota l'eclíptica. El guardià de les portes de l'Hades era tradicionalment Cèrber, que tenia tres caps, una associació que requereix l'ús de les tres principals (encara que comparativament febles) estrelles de la constel·lació moderna de Fornax a tall de cua.

Ja que Cèrber era considerat un element permanent de l'Hades, poc podia ocórrer-li que li fes mal. En no haver-hi cap altra constel·lació en aquesta regió, poca història més podia donar-se-li a part de la de fer una cosa no permanent, com moure'l a l'altre costat de les portes.

Alternativament, una versió anterior podria no haver inclòs la història de Teseu empresonat, la qual cosa podria haver estat una reelaboració posterior del paper de les constel·lacions en la història. En tal cas, la branca de Piscis que no escapa de l'eclíptica podria haver destinar-se a representar el consegüent ascens de Cèrber (però encara lligat, i havent de tornar per tant al final).

Derrotes[modifica | modifica el codi]

Cèrber va ser derrotat diverses vegades:

  • L'última prova d'Heracles va ser capturar Cérber. Existeixen diverses versions sobre aquesta captura que es detallen més a baix.
  • Orfeu va utilitzar la seva música per calmar-lo i adormir-lo.
  • Hermes va aconseguir adormir-lo utilitzant aigua del riu Lete.
  • En la mitologia romana, Enees el va adormir utilitzant coques de mel amb droga.
  • En una història romana posterior, Psique també el va adormir de la mateixa manera que Enees.

Referències posteriors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Garm (a la mitología nòrdica)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèrber