Equidna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre família de mamífers monotremes. Si cerqueu l'ésser mitològic, vegeu equidna (mitologia).
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Equidna
Tachyglossus aculeatus
Tachyglossus aculeatus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Prototheria
Ordre: Monotremata
Família: Tachyglossidae
Espècies
(† tàxon extint)

Gènere Tachyglossus

Gènere Zaglossus

Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorincs, els únics supervivents de l'ordre monotremata (mamífers que ponen ous). El nom d'equidna prové d'un monstre de la mitologia grega.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. El cos, d'uns 30 a 90 centímetres, segons l'espècie, està cobert per una barreja de dos tipus de pèls, essent un d'ells més llarg i rígid, a manera d'espines. Només tenen un orifici corporal pels aparells urinari, reproductiu i digestiu. Ponen ous, tot i ser classificats com a mamífers. L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense èxit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorinc com a nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamífers i rèptils i no simplement inferiors als placentaris. Existeixen dos gèneres d'equidnes amb tres espècies:

  • Tachyglossus aculeatus
  • Zaglossus bruijni
  • Zaglossus attemboroghi

A més a més s'han trobat tres espècies més en el registre fòssil australià.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Els equidnes viuen en tot el continent australià (i s'estenen a Papua-Nova Guinea); són l'únic animal nadiu amb una distribució tan extensa. Hivernen soterrats. Són grans excavadors amb el seu bec. Són molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.

Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els tèrmits són l'aliment predilecte, és per això que els equidnes són sovint anomenades "menjadors de formigues espinosos". Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua.

Clàssicament se'ls ha atribuït un alt grau de primitivisme a causa de les seves característiques híbrides entre rèptil i mamífer però res més lluny de la realitat. El cervell és l'òrgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmació: presenta un còrtex gruixut i també un neocòrtex amb nombrosos replecs. El còrtex cerebral de les equidnes és comprable al dels euteris. Al cervell també s'observen els lòbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presència de cos callòs, tot i així diversos experiments han demostrat[text imprecís] que els dos hemisferis cerebrals estan mínimament comunicats per diverses zones com l'amígdala.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equidna
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.