Equidna
- Per a l'ésser mitològic vegeu Equidna (mitologia).
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tachyglossus aculeatus
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Gènere Tachyglossus Gènere Zaglossus |
||||||||||||
Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorincs, els únics supervivents de l'ordre monotremata. El nom d'equidna prové d'un monstre de la mitologia grega.
Són animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. El cos, d'uns 30 a 90 centímetres, segons l'espècie, està cobert per una barreja de dos tipus de pèls, éssent un d'ells més llarg i rígid, a mode d'espines.
Taula de continguts |
[modifica] Diversitat
Actualment existeixen dos gèneres d'equidnes amb tres espècies:
- Tachyglossus aculeatus
- Zaglossus bruijni
- Zaglossus attemboroghi
A més a més s'han trobat tres espècies més en el registre fòssil australià.
[modifica] Hàbitat
Els equidnes viuen en tot el continent australià (i s'estenen a Papua-Nova Guinea); són l'únic animal nadiu amb una distribució tan extensa.
[modifica] Alimentació
Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els tèrmits són l'aliment predilecte, és per això que els equidnes són sovint anomenades "menjadors de formigues espinosos". Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua.
[modifica] Fisiologia
Clàssicament se'ls ha atribuit un alt grau de primitivisme a causa de les seves característiques híbrides entre rèptil i mamífer però res més lluny de la realitat. El cervell és l'òrgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmació: presenta un còrtex gruixut així com també un neocòrtex amb nombrosos replecs. El còrtex cerebral de les equidnes és comprable al dels euteris. Al cervell també s'observen els lòbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presència de cos callòs, tot i així diversos experiments han demostrat que els dos hemisferis cerebrals estàn mínimament comunicats per diverses zones com l'amígdala.
El francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense èxit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorinc com a nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamífers i rèptils i no simplement inferiors als placentaris.
[modifica] Característiques
- Només tenen un orifici corporal pels aparells urinari, reproductiu i digestiu.
- Ponen ous, tot i ser classificats com a mamífers.
- L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.
- Hivernen soterrats.
- Són grans excavadors amb el seu bec.
- Són molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.
[modifica] Enllaços externs
- Animal Diversity Web Tachyglossidae. (anglès)
- Echidna Central Directori web. (anglès)
|
|||||||||||||||||||||
