Centaure (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un centaure i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele (o bé d'Apol·lo i Estilbe).[1]

Els centaures[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i els excrements de porc, s'emborratxaven fàcilment.

L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. Aquesta última lluita és l'escena que apareix representada en les mètopes del Partenó a Atenes (Grècia).

La descripció habitual dels centaures és que eren meitat home però tot i així apareixen en algunes ocasions centauresses, centaures femella, com per exemple Hylonome.

Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nessos i Folos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.101. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 de novembre de 2014].