Cavall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cavall (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cavall
Pliocè superior – recent[1]
Nokota Horses cropped.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Perissodactyla
Família: Equidae
Gènere: Equus
Subgènere: Equus
Espècie: E. ferus
Subespècie: E. f. caballus
Nom trinomial
Equus ferus caballus
Linnaeus, 1758[2]
Sinònims

48, llistats aquí

El cavall (Equus caballus[3][4]) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC[5] i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.

Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.

Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

Els humans i els cavalls interaccionen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han sigut utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per part d'especialistes com ara veterinaris i ferradors.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Anatomia d'un cavall
Article principal: Anatomia equina

L'anatomia dels cavalls es descriu per mitjà d'un gran nombre de termes específics, com es mostra a la imatge de la dreta. Els termes específics també descriuen les edats, els colors i les races.

Edat[modifica | modifica el codi]

Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25–30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle XIX que visqué fins a l'edat de 62 anys.[6] En temps moderns, Sugar Puff, que havia estat llistat al Llibre Guinness de Rècords com el poni més vell del món encara vivent, morí el 2007 a l'edat de 56 anys.[7]

Sigui quina sigui la data de naixement real d'un cavall, per la majoria de fins competitius, es considera que l'animal esdevé un any més vell l'1 de gener de cada any a l'hemisferi nord[8][9] i l'1 d'agost a l'hemisferi sud.[10] L'excepció és en l'hípica de resistència, en què l'edat mínima per competir es basa en l'edat de calendari de l'animal.[11] Es pot fer una estimació molt aproximada de l'edat d'un cavall observant-ne les dents.[9]

S'utilitza la terminologia següent per referir-se a cavalls de diferents edats:

  • Poltre o pollí: un cavall jove de qualsevol sexe. A vegades, un poltre que encara és alletat rep el nom de pollí i un que ja ha sigut deslletat s'anomena weanling.[12] La majoria de poltres domesticats són deslletats a entre cinc i set mesos d'edat, tot i que se'ls pot deslletar a l'edat de quatre mesos sense efectes adversos.[13]
  • Sobreany: un cavall de qualsevol sexe i d'entre un i dos anys.En anglès Yearling[14]
  • Terçó: un cavall entre dos i tres anys.[15]
  • Semental,estaló o llavorer: un mascle no castrat destinat a la cria.[16] Un mascle no castrat en general rep el nom de cavall sencer.[15]

En l'àmbit de les curses de cavalls, la terminologia pot ser diferent.[17]

Sentits[modifica | modifica el codi]

Vista[modifica | modifica el codi]

Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres[18] i estan situats als costats del cap.[19] Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).[20][18]

La seva visió nocturna és excel·lent.[21][22] Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de constrastar la major part d'imatges.[23]

Finalment, dos punts de la vista relacionats amb els pelatges : 1. Els cavalls pigats homozigòtics (appaloosa LpLp) tenen ceguesa nocturna. 2. La dilució argentada pot anar associada a un defecte ocular característic amb molta més feqüencia que en altres pelatges.

Oïda[modifica | modifica el codi]

Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitat de moure el cap.

El camp de freqüències audibles dels humans és d'aproximadament 20 Hz-20.000Hz. Els cavalls sembla que s'aproximen molt als humans pel que fa a les baixes freqüències. Però en les freqüències altes la seva audició és molt millor (d'aproximadament fins a 30.000 Hz).[24][25][26][27]

L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.

Sembla demostrat que els cavalls poden sentir algunes vibracions transmeses pel sol a través dels seus peus.[28][29] Les vibracions són inaudibles per a les orelles (perquè no van per l'aire) però es transmeten millor per terra i d'allí passen a les potes fins a l'oïda interna del cavall.

Els cavalls amb dificultats auditives exigeixen una atenció particular. Hi ha molts cavalls completament sords que poden dur una vida normal i són útils al cent per cent. Hi ha una varietat de cavalls tacats, els "tacats-esquitxats" ("splashed white"), que són sords en un percentatge bastant alt. Se sap que si no hi ha pigment en una part de l'oïda interna, el cavall és sord. En els cavalls tacats, les taques blanques éstan formades per pèls blancs que creixen sobre una zona de pell rosada (sense pigment). Quan un ull o una orella és dins o a tocar d'una taca blanca, pot ser que no tingui piment la part de l'oïda interna esmentada.

Hi ha hagut casos de "sabotatge" per culpa dels ultrasons en curses de cavalls. Un "fusell d'ultrasons" va provocar l'espantada i caiguda d'un cavall que liderava una cursa.[30][31]

Olfacte[modifica | modifica el codi]

Cavall ensumant a la manera "flehmen"

Algunes tribus primitives tenen un olfacte molt més entrenat que el dels habitants de les grans ciutats. En part això és a causa de la contaminació. (Quan tornem a la ciutat després d'uns quants dies a la natura és sorprenent la pudor de gasolina que se sent. Per sort en poques hores anul·lem aquesta desagradable sensació).

Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys "contaminats".[32][33] Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos, AMB L'AIRE EN CALMA, SENSE VENT.[34]

Es suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals).[35] Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les eugues poden detectar si estan receptives o no.

Gust[modifica | modifica el codi]

El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.

El problema de les plantes tòxiques i altres tòxics. Les intoxicacions en els cavalls poden ser molt greus. I, sovint, són mortals. Una de les primeres precaucions és allunyar els cavalls de les plantes tòxiques. Cal recordar dues coses : 1. No totes les plantes tòxiques tenen sabors desagradables als cavalls. 2. Malgrat que tinguin un sabor desagradable, alguns cavalls poden menjar o tastar algunes plantes molt tòxiques, mortals en petites quantitats. Algunes plantes tòxiques són especialment perilloses quan són seques, o estan barrejades amb el fenc. També cal contemplar la possibilitat que algunes herbes comestibles hagin estat ruixades amb productes químics nocius (herbicides o plaguicides). En algun cas algú ha abeurat el seu cavall en un recipient que ha contingut productes tòxics (fins i tot que semblava molt net) i el cavall ha mort intoxicat. Pot ser que un poltre mengi alguna planta tòxica i no mori, però que creixi amb alguna malformació.

Tacte[modifica | modifica el codi]

Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.

El "sentit" de l'equilibri[modifica | modifica el codi]

Els cavalls tenen un sentit de l'equilibri molt gran. En part a causa de la sensibilitat de llurs extremitats i en part mercès a una habilitat proprioceptiva molt desenvolupada. (Habilitat consistent en "saber" de forma inconscient la posició relativa del cos i les extremitats).

El sistema digestiu[modifica | modifica el codi]

Cavalls a la muntanya Bianditz, Navarra, Espanya

El cavall és un mamífer herbívor i migratòries. Això ha afectat considerablement la seva evolució amb un exterior i una forma interior que pot fer millor el medi ambient. Observem per tant, que el sistema digestiu està dissenyat per rebre quantitat petita però contínua dels aliments. Penseu en la possibilitat de, en poques paraules, aquests dispositius:

Dents[modifica | modifica el codi]

El cavall mascle adult en té 40, mentre que la femella en té 36 (a causa dels suports que falten), distribuïts de la manera: 12 molars, premolars 12, bandes de 4, incisius 12, que al seu torn es divideixen en: 2 incisius centrals, intermedis 2 i 2 cantons (o lateral). Els espais entre els incisius i premolars es diuen barres. Després del naixement comencen a créixer les dents de llet que a poc a poc seran reemplaçats pels anys permanents, i el cinquè d'edat es diu que el cavall té la "boca ho va fer." Per mastegar que té un consum continu de la placa dental, però és compensat pel creixement continu de la dent. A continuació, es pot determinar amb raonable exactitud l'edat del cavall en la forma de la taula de la dent incisiva inferior si en l'actualitat hi ha registres i targetes de dades reflectides impedir el frau, una vegada obtinguda l'edat freqüent d'alteració artificial de l'aparença de les dents, dieta de l'animal pot variar el seu consum d'energia. Una espècie particular de cavalls té un conjunt particular de les dents, la stossicmorfi.

Lateralitat[modifica | modifica el codi]

Segons alguns estudis, els cavalls poden ser dretans o esquerrans. Els cavalls de "rejoneo" "esquerrans", en el cas de genets dretans, ofereixen alguns avantatges. En altres activitats o competicions caldria tenir en compte aquest aspecte, sovint oblidat.[36]

Pelatge[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article genèric dedicat al Pelatge dels cavalls o, si és el cas, als específics de Pelatge bàsic, pelatge diluït o pelatge que segueix un patró.

La capa d'un cavall és la coloració general del pelatge. Quan parlem de capa de vegades cal diferenciar els colors de la crinera i la cua, i si li canvia el color quan és jove. Les capes principals són les següents, si bé hi ha moltes variacions de cadascuna:

Ponis islandesos amb diferents capes (d'esquerra a dreta): alatzà, negre, ruà i blanc.
Cavall bai.
Cavall palomino amb barra.
  • ' Alatzà': crinera i cos de to marró clar o vermellós, com pèl-roig.
  • 'Albí': no és un veritable color de capa sinó un defecte genètic transmissible a la descendència. Manca d'un gen encarregat de metabolitzar l'aminoàcid tirosina, la cascada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigment melanina. La falta de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells, albins, que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial o total (tobianos parcialment albins) no s'utilitzen com a reproductors i es consideren defectuosos.
  • 'Bai': blanc groguenc.
  • 'Blanc': és una capa difícil de trobar, tot el cos ha de ser de color blanc, sense cap altre to.
  • 'Castany, mulat o 'zaí: marró fosc, de vegades gairebé negre; crinera i cua brunes o negres.
  • 'Isabelí': cos de color crema i la crinera i la cua d'un color més fosc, però és diferent d'un cavall que posseeix una capa baia.
  • 'Negre': capa de color negre. S'admeten zones blanques al cap i a vegades també als peus.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestació dura uns 11 mesos i la femella dóna a llum una sola cria. Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això en certes ocasions és necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes són anomenats apuntadors.

Relació amb els humans[modifica | modifica el codi]

Recompte de caps de cavalls el 2003

Arreu del món, els cavalls tenen un paper en les cultures humanes. Els cavalls són utilitzats pel lleure, per esports i pel treball. La FAO recull que el 2003, la Xina tenia el nombre més gran de cavalls del món, amb més de 8 milions, seguida per Mèxic (6.260.000), el Brasil (5.900.500), els Estats Units (5.300.000) i Argentina (3.655.000).[37] L'American Horse Council estima que les activitats relacionades amb els cavalls tenen un impacte directe en l'economia dels Estats Units de més de 39.000 milions de dòlars i si es té en compte les despeses indirectes, l'impacte és de més de 102.000 milions.[38] En una "enquesta" del 2004 efectuada per Animal Planet, més de 50.000 espectadors de 73 països votaren pel cavall com el 4t animal preferit del món.[39]

Guerra[modifica | modifica el codi]

S'han utilitzat cavalls en la guerra durant gran part de la història escrita. La primera prova arqueològica de l'ús de cavalls en la guerra es remunta a entre el 4000 i el 3000 aC,[40] i ja estava estès a finals de l'edat de bronze.[41] Tot i que la mecanització pràcticament ha substituït el cavall com a arma de guerra, els cavalls encara tenen un ús militar limitat, principalment amb fins cerimonials, o per activitats de reconeixement i transport en àrees de terreny agrest on els vehicles de motor són ineficaços. Els cavalls han sigut utilitzats al segle XXI per les milícies janjawid al conflicte de Darfur.[42]

Cura[modifica | modifica el codi]

Els cavalls són animals pasturadors i la seva font principal de nutrients és farratge de bona qualitat de palla o herba.[43] Poden consumir aproximadament 2-2,5% del seu pes corporal en aliment sec cada dia. Així doncs, un cavall adult de 450 kg pot menjar fins a 11 kg d'aliment.[44] A vegades, se'ls alimenta amb menjar concentrat com ara gra a més de l'herba o la palla, especialment quan l'animal és molt actiu.[45] Quan s'alimenta un cavall amb gra, els nutricionistes equins recomanen que la meitat o més de la dieta de l'animal en pes hauria de continuar sent farratge.[46]

Origen[modifica | modifica el codi]

Diagrama de l'evolució del cavall

Fa 55 milions d'anys va habitar l'hiracoteri (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del gènere Equus. Eohippus tenia una mida que oscil·lava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orígens es poden trobar a Nord-amèrica, on es va extingir. Anys més tard foren els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americà.

L'evolució d'Eohippus va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm i va perdre els dits fins a fer-se monodàctil, és a dir, amb un sol dit. A poc a poc, el seu únic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o peülla i així fugir més fàcilment dels seus depredadors. Eohippus evolucionaria posteriorment a una espècie denominada Mesohippus, d'una mida superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Després aquest evolucionaria en Merychippus, després a l'espècie de Pliohippus, per a evolucionar a Equus més tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'èquid.

Aires[modifica | modifica el codi]

Article principal: Locomoció dels cavalls

Es denominen aires a les diferents formes de desplaçar-se que té el cavall. El cavall té tres aires naturals: pas, trot i galop.

  • Pas: és l'aire més lent, amb quatre temps. Avança primer un peu, després l'altre peu, després la mà del segon peu i per últim la mà del primer peu.
  • Trot: aire més ràpid que el pas, de dos temps, simètric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, sense cap peu sobre el terra). El cavall en aquest aire avança en diagonal (és a dir, avança a la vegada la mà esquerra i el peu dret i així consecutivament). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a l'amplitud més gran de tranc).
  • Galop: és l'aire dels tres temps més la pausa. Quan es galopa correctament, haurem de notar i poder comptar "un, dos, tres, pausa, un, dos, tres, pausa ..." 
    La pausa és el moment de suspensió, que és quan el cavall té els quatre cascs en l'aire. 
    Depenent de que mà galop el cavall, la seqüència dels temps serà diferent, per exemple, si galopa a mà dreta, la seqüència serà: peu esquerre, mà esquerra i peu dret al mateix temps, mà dreta seguit de la suspensió.

El cavall a la cultura[modifica | modifica el codi]

El cavall apareix sovint a l'art i la literatura, especialment com a acompanyant del guerrer o cavaller. Exemples en serien Babieca, el cavall del Cid; Rocinante, el company de Don Quijote; Jolly Jumper, el cavall de Lucky Luke o Bucèfal, el cavall d'Alexandre Magne.[47]

En altres ocasions els cavalls són protagonistes literaris. Black Beauty és el títol d'una saga sobre un cavall negre publicada al segle XIX de gran èxit. Els Houyhnhnm són una de les races que es visiten a Els Viatges de Gulliver, formada per cavalls intel·ligents que menyspreen els homes.

A la mitologia apareixen nombroses referències als cavalls, des de criatures basades en aquest animal, com Pegàs, el centaure o l'unicorn, fins a cavalls de grans dimensions i poders, especialment a la cultura nòrdica i germànica. Destaca l'enginy associat al cavall que va permetre els grecs guanyar la guerra a Troia.

Cavalls famosos[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de cavalls famosos

A més d'alguns cavalls esmentats més amunt (en aquest mateix article) hi ha molts cavalls famosos per algun concepte. Cavalls històrics i reals (famosos per mèrits propis o per la notorietat del seu propietari), cavalls mitològics, cavalls imaginaris de fama literària, cavalls campions en les curses o els esports hípics, … En cada cas els detalls sobre la glòria de cada cavall o els aspectes menys gloriosos expliquen moltes coses sobre les persones i la societat en cada època.

Races de cavalls[modifica | modifica el codi]

Article principal: Raça de cavall

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. Linné, Carl von Linné. Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis.. 1. 10a ed.. Holmiae (Laurentii Salvii), 1758, p. 73 [Consulta: 8 setembre 2008]. 
  3. «Equus caballus». A: Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. 3a ed.. Johns Hopkins University Press, 2005. 
  4. International Commission on Zoological Nomenclature. «Usage of 17 specific names based on wild species which are pre-dated by or contemporary with those based on domestic animals (Lepidoptera, Osteichthyes, Mammalia): conserved. Opinion 2027 (Case 3010).». Bull.Zool.Nomencl., 60, 1, 2003, pàg. 81–84.
  5. Zeder, Melinda A. Documenting domestication: new genetic and archaeological paradigms (en català). University of California Press, 2006, p.265. ISBN 0520246381. 
  6. «The Mane Facts About Horse Health». Horsefacts.org. Foundation for Biomedical Research. [Consulta: 22-01-2007].
  7. Ryder, Erin. «World's Oldest Living Pony Dies at 56». TheHorse.com. The Horse. [Consulta: 31-05-2007].
  8. British Horse Society The Manual of Horsemanship of the British Horse Society p. 255
  9. 9,0 9,1 M. Eugene Ensminger. Horses and Tack. Houghton, 1991. ISBN 9780395544136 [Consulta: 29 octubre 2010]. 
  10. «Rules of the Australian Stud Book» (PDF). Australian Jockey Club, 2007. [Consulta: 09-07-2008].
  11. «Age Matters (Your Horse's Age, That Is!)». American Endurance Riding Conference. [Consulta: 05-04-2008].
  12. Ensminger, M. E.. Horses and Horsemanship: Animal Agricultural Series. Sixth. Danville (Indiana): Interstate Publishers, 1990. ISBN 0-8134-2883-1. OCLC 21977751. p. 418
  13. Giffen et al., Horse Owner's Veterinary Handbook, p. 431
  14. Ensminger Horses and Horsemanship p. 430
  15. 15,0 15,1 Gabriel Bibiloni. «Vocabulari del cavall». [Consulta: 07-06-2009].
  16. Ensminger Horses and Horsemanship p. 427
  17. Hammond The Language of Horse Racing p. 49,79
  18. 18,0 18,1 Sellnow, Happy Trails, p. 46
  19. «Eye Position and Animal Agility Study Published». Falta indicar la publicació. Blood Horse Publications [The Horse], 7 març 2010.
  20. Barnett, Keith C., et al., Equine Ophthalmology London: Elsevier Saunders, 2004. ISBN 0-7020-2748-0
  21. Wouters L, De Moor A. Ultrastructure of the pigment epithelium and the photoreceptors in the retina of the horse. Am J Vet Res 1979; 40:1066–1071.
  22. Saslow CA. Factors affecting stimulus visibility for horses. Appl Anim Behav Sci 1999; 61:273–284.
  23. McDonnell, Sue. "In Living Color." The Horse, Online edition, June 1, 2007. Web site accessed July 27, 2007 at http://www.thehorse.com/viewarticle.aspx?ID=9670
  24. Oïda en els cavalls.(en anglès)
  25. Freqüències i oïda en els cavalls.(en anglès)
  26. Sentits en els cavalls.(en anglès)
  27. Rang de freqüències.(en anglès)
  28. Unglots i vibracions.(en anglès)
  29. Vibracions del sòl.(en anglès)
  30. Ultrasons.(en anglès)
  31. Ultrasons 2.(en anglès)
  32. «Olfatto Equino».(en italià)
  33. «l'odorat du cheval».(en francès)
  34. Richard Maxwell. Unlock Your Horses Talent in 20 Minutes a Day. David & Charles, 30 març 2007, p. 34–. ISBN 9780715323694 [Consulta: 12 novembre 2010].  Rang de distància en l'olfacte.(en anglès)
  35. Pavia, Audrey; Posnikoff, Janice. Horses for Dummies. For Dummies, 16 setembre 2005, p. 32–. ISBN 9780764597978 [Consulta: 12 novembre 2010].  Vent i olfacte.(en anglès)
  36. Lateralitat en els cavalls. Cavalls esquerrans.(en castellà)
  37. «Global Livestock Production and Health Atlas». GLiPHA. Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. [Consulta: 22-08-2007].
  38. «Most Comprehensive Horse Study Ever Reveals A Nearly $40 Billion Impact On The U.S. Economy» (PDF). American Horse Council Press Release. American Horse Council. [Consulta: 20-06-2005].
  39. «Tiger tops dog as world's favourite animal». IOL. Independent Online. [Consulta: 03-04-2008].
  40. Newby, Jonica, Jared Diamond and David Anthony. «The Horse in History». The Science Show. Radio National, 13-11-1999. [Consulta: 17-07-2008].
  41. Anthony, David W. i Dorcas R. Brown. «The Earliest Horseback Riding and its Relation to Chariotry and Warfare». Harnessing Horsepower. Institute for Ancient Equestrian Studies. [Consulta: 09-10-2007].
  42. Lacey, Marc. «In Sudan, Militiamen on Horses Uproot a Million». The New York Times. The New York Times Company [Consulta: 3 abril 2008].
  43. Kellon, Eleanor. «Focus on Feed Costs». Horse Journal, Vol. 16, No. 6, Juny 2008, pàg. 11–12.
  44. Hall, Marvin H. and Patricia M. Comerford. «Pasture and Hay for Horses - Agronomy Facts 32» (PDF). Cooperative Extension Service. University of Pennsylvania, 1992. [Consulta: 14-02-2007].
  45. Giffin Horse Owner's Veterinary Handbook p. 476–477
  46. «Feeding Factors». Horse Nutrition. Ohio State University. [Consulta: 09-02-2007].
  47. Padró, Carles. «Cavalls immortals». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 54-55. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]