Cavall

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Cavall (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cavall
Registre fòssil: Pliocè superior – actualitat[1]
Manca una imatge
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Perissodactyla
Família: Equidae
Gènere: Equus
Subgènere: Equus
Espècie: E. caballus
Nom binomial
Equus caballus
Linnaeus, 1758[2]
Sinònims

48, llistats aquí

El cavall (Equus caballus[3][4]) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 4000 aC, i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.

Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels predadors, posseeixen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels predadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant dempeus com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als cinc anys d'edat, i viuen entre 25 i 30 anys.

Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats de creuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

Els humans i els cavalls interactuen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per part d'especialistes com ara veterinaris i ferradors.

Taula de continguts

[edita] Biologia

Article principal: Anatomia equina
Parts d'un cavall

L'anatomia dels cavalls es descriu per mitjà d'un gran nombre de termes específics, com es mostra a la imatge de la dreta. Els termes específics també descriuen els diferents edats, colors i races.

[edita] Edat

Segona la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25-30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle XIX que visqué fins a l'edat de 62 anys.[5] En temps moderns, Sugar Puff, que havia estat llistat al Llibre Guinness de Rècords com el poni més vell del món encara vivent, morí el 2007 a l'edat de 56 anys.[6]

Sigui quina sigui la data de naixement real d'un cavall, per la majoria de fins competitius, es considera que l'animal esdevé un any més vell l'1 de gener de cada any a l'hemisferi nord[7][8] i l'1 d'agost a l'hemisferi sud.[9] L'excepció és en l'hípica de resistència, en què l'edat mínima per competir es basa en l'edat de calendari de l'animal.[10] Es pot fer una estimació molt aproximada de l'edat d'un cavall observant-ne les dents.[8]

S'utilitza la terminologia següent per referir-se a cavalls de diferents edats:

  • Poltre o pollí: un cavall jove de qualsevol sexe. A vegades, un poltre que encara és alletat rep el nom de pollí, i un que ja ha estat destetat s'anomena weanling.[11] La majoria de poltres domesticats són deslletats a entre 5 i 7 mesos d'edat, tot i que se'ls pot deslletar als 4 mesos sense efectes adversos.[12]
  • Yearling: un cavall de qualsevol sexe i d'entre un i dos anys.[13]
  • Semental o llavorer: un mascle no castrat destinat a la cria.[14] Un mascle no castrat en general rep el nom de cavall sencer.[15]

En l'àmbit de les curses de cavalls, la terminologia pot ser diferent.[16]

[edita] Reproducció

Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestació dura uns 11 mesos, i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això en certes ocasions és necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes es denominen mamporrers.

[edita] Relació amb els humans

Recompte de caps de cavalls el 2003.

Arreu del món, els cavalls juguen un paper en les cultures humanes. Els cavalls són utilitzats pel lleure, per esports i pel treball. La FAO recull que el 2003, la Xina tenia el major nombre de cavalls del món, amb més de 8 milions, seguida per Mèxic (6.260.000), el Brasil (5.900.500), els Estats Units (5.300.000) i Argentina (3.655.000).[17] L'American Horse Council estima que les activitats relacionades amb els cavalls tenen un impacte directe en l'economia dels Estats Units de més de 39.000 milions de dòlars, i si es té en compte les despeses indirectes, l'impacte és de més de 102.000 milions.[18] En una "enquesta" del 2004 efectuada per Animal Planet, més de 50.000 espectadors de 73 països votaren pel cavall com el 4t animal preferit del món.[19]

[edita] Guerra

S'han utilitzat cavalls en la guerra durant gran part de la història escrita. La primera prova arqueològica de l'ús de cavalls en la guerra es remunta a entre el 4.000 i el 3.000 aC,[20] i ja estava estès a finals de l'edat de bronze.[21] Tot i que la mecanització pràcticament ha substituït el cavall com a arma de guerra, els cavalls encara tenen un ús militar limitat, principalment amb fins cerimonials, o per activitats de reconeixement i transport en àrees de terreny agrest on els vehicles de motor són ineficaços. Els cavalls han estat utilitzats al segle XXI per les milícies janjawid al conflicte de Darfur.[22]

[edita] Cura

Un ferrador ferra un cavall.

Els cavalls són animals pasturadors, i la seva font principal de nutrients és farratge de bona qualitat de palla o herba.[23] Poden consumir aproximadament 2-2,5% del seu pes corporal en aliment sec cada dia. Així doncs, un cavall adult de 450 kg pot menjar fins a 11 kg d'aliment.[24] A vegades, se'ls alimenta amb menjar concentrat com ara gra a més de l'herba o la palla, especialment quan l'animal és molt actiu.[25] Quan s'alimenta un cavall amb gra, els nutricionistes equins recomanen que la meitat o més de la dieta de l'animal en pes hauria de continuar sent farratge.[26]

[edita] Origen

Diagrama de l'evolució del cavall.

Fa 55 milions d'anys va habitar el Hyracotherium (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del gènere Equus. L'Eohippus tenia una mida que oscil·lava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orígens es poden trobar a Amèrica del Nord, on es va extingir. Anys més tard van ser els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americà.

L'evolució de l'Eohippus va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm y va perdre els dits fins a fer-se monodàctil, és a dir, amb un sol dit. Poc a poc, el seu únic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o peülla i així fugir més fàcilment dels seus depredadors. L'Eohippus evolucionaria posteriorment a una espècie denominada Mesohippus, d'una mida superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Després aquest evolucionaria al Merychippus, després a l'espècie del Pliohippus, per a evolucionar a l'Equus més tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'èquid.

[edita] Aires

Denominem aires a les diferents formes de desplaçar-se que té el cavall. El cavall té tres aires naturals: pas, trot i galop.

-Pas: és l'aire més lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avança en diagonal (es a dir, avança a la vegada la mà esquerra i el peu dret, i així consecutivament).

-Trot: aire més ràpid que el pas, de dos temps, simètric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, sense cap peu sobre el terra). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a la major amplitud de tranc).

[edita] Referències

  1. ↑ The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. ↑ Linné, Carl von Linné. Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis., 10ena. Holmiae (Laurentii Salvii), 1758, 73 [Consulta: 08-09-2008]. 
  3. ↑ «Equus caballus», Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder: Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3ª. Johns Hopkins University Press, 2005. 
  4. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. «Usage of 17 specific names based on wild species which are pre-dated by or contemporary with those based on domestic animals (Lepidoptera, Osteichthyes, Mammalia): conserved. Opinion 2027 (Case 3010).». Bull.Zool.Nomencl., vol. 60, 1 (2003), pàg. 81–84.
  5. ↑ «The Mane Facts About Horse Health». Horsefacts.org. Foundation for Biomedical Research. [Consulta: 22-01-2007].
  6. ↑ Ryder, Erin. «World's Oldest Living Pony Dies at 56». TheHorse.com. The Horse. [Consulta: 31-05-2007].
  7. ↑ British Horse Society The Manual of Horsemanship of the British Horse Society p. 255
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Ensminger46
  9. ↑ «Rules of the Australian Stud Book» (PDF). Australian Jockey Club, 2007. [Consulta: 09-07-2008].
  10. ↑ «Age Matters (Your Horse's Age, That Is!)». American Endurance Riding Conference. [Consulta: 05-04-2008].
  11. ↑ Ensminger Horses and Horsemanship p. 418
  12. ↑ Giffen, et al., Horse Owner's Veterinary Handbook, p. 431
  13. ↑ Ensminger Horses and Horsemanship p. 430
  14. ↑ Ensminger Horses and Horsemanship p. 427
  15. ↑ Gabriel Bibiloni. «Vocabulari del cavall». [Consulta: 07-06-2009].
  16. ↑ Hammond The Language of Horse Racing pp. 49,79
  17. ↑ «Global Livestock Production and Health Atlas». GLiPHA. Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. [Consulta: 22-08-2007].
  18. ↑ «Most Comprehensive Horse Study Ever Reveals A Nearly $40 Billion Impact On The U.S. Economy» (PDF). American Horse Council Press Release. American Horse Council. [Consulta: 20-06-2005].
  19. ↑ «Tiger tops dog as world's favourite animal». IOL. Independent Online. [Consulta: 03-04-2008].
  20. ↑ Newby, Jonica, Jared Diamond and David Anthony. «The Horse in History». The Science Show. Radio National, 13-11-1999. [Consulta: 17-07-2008].
  21. ↑ Anthony, David W. i Dorcas R. Brown. «The Earliest Horseback Riding and its Relation to Chariotry and Warfare». Harnessing Horsepower. Institute for Ancient Equestrian Studies. [Consulta: 09-10-2007].
  22. ↑ Lacey, Marc. «In Sudan, Militiamen on Horses Uproot a Million». [Consulta: 03-04-2008].
  23. ↑ Kellon, Eleanor. «Focus on Feed Costs». Horse Journal, vol. Vol. 16, No. 6, pàg. 11–12.
  24. ↑ Hall, Marvin H. and Patricia M. Comerford. «Pasture and Hay for Horses - Agronomy Facts 32» (PDF). Cooperative Extension Service. University of Pennsylvania, 1992. [Consulta: 14-02-2007].
  25. ↑ Giffin Horse Owner's Veterinary Handbook pp. 476–477
  26. ↑ «Feeding Factors». Horse Nutrition. Ohio State University. [Consulta: 09-02-2007].

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

Portal Articles relacionats amb Mamífers
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Cavall
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Organismes

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall»