Cavall de Troia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una de les representacions més antigues del Cavall de Troia trobat a Míkonos (Museu Arqueològic de Míkonos, Inv. 2240).

El Cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, al qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada.[1]

Segons l'Eneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia deu anys. Els habitants de Troia, grans creients dels déus, havien de ser vençuts amb una trampa, elaborada per Ulisses. Les tropes gregues van retirar-se de la plana, i només deixar el cavall de fusta davant les portes de la ciutat. Els habitants de Troia, en veure el cavall van pensar que era un regal dels déus i van introduir-lo dins la ciutat. A la nit, els soldats amagats van sortir i obrir les portes de la ciutat, i permetre a l'exèrcit grec d'envahir la ciutat. La frase timeo Danaos et dona ferentes (tem els grecs fins i tot si porten obsequis) de Virgili, ha esdevingut una frase feta per a indicar regals enverinats.

Aquests fets succeeixen després del que explica la Ilíada d'Homer i abans que el que succeeix a l’Odissea, del mateix Homer, ambdós escrits al segle VIII aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure l'Eneida inspirant-se en les dues obres homèriques.

El cavall de Troia surt mencionat dues vegades a l´Odissea:

Ah, veureu què va fer i a què va arriscar-se l'estrenu
dins el cavall polit, on sèiem tots els més nobles
dels argius, als troians portant la destrossa i la parca! [2]
Mes a veure, passa aquest punt i cantan's l'endreça
del cavall de fusta, que Epeos va fer amb Atena,
com dins la ciutadella, amb engany, Ulisses va entrar-lo,
el divinal, emplenat dels guerrers que Ilion barrejaren.[3]

Si bé és al segon llibre de l'Eneida de Virgili on hi ha la versió més extensa i familiar, hi ha la confusió popular de pensar que és a la Ilíada d'Homer on apareix el cavall de Troia, segurament pel fet que tracta de la guerra de Troia, però d'episodis anteriors a la gesta d'Ulisses i el cavall. La tradició ha establert que dins del cavall hi havia quaranta guerrers i que un d'ells, Anticle, gairebé esguerra el pla en contestar a preguntes de fora.

El Cavall de Troia en el llenguatge[modifica | modifica el codi]

En l'ús modern del llenguatge, un «cavall de Troia» ha esdevingut qualsevol estratagema que permeti introduir l'enemic dins d'un recinte protegit i teòricament segur. Molt més freqüentment, en informàtica, s'empra l'expressió «troià» per a designar (impròpiament, però, perquè el cavall originari no és troià, sinó l'enemic dels troians, de fet) un programa que es presenta com a útil o inofensiu per induir l'usuari a instal·lar-lo i fer-lo treballar, sovint amb conseqüències nefastes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cavall de Troia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Odissea, cap IV,271-273, (trad. Carles Riba)
  3. Odissea, cap VIII, 487-490, (trad. Carles Riba)