Ase

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«burro» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «burro (joc de cartes)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ase
Donkey (Equus asinus) at Disney's Animal Kingdom (16-01-2005).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Perissodactyla
Família: Equidae
Gènere: Equus
Subgènere: Asinus
Espècie: E. asinus
Nom binomial
Equus asinus
Linnaeus, 1758

L'ase o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dins del gènere equus, al qual pertanyen els rucs, també s'hi troben els cavalls (Equus caballus). A més de les races domèstiques d'ases hi ha espècies silvestres també anomenades rucs com l'ase africà (Equus africanus) i l'ase silvestre asiàtic (Equus hemionus onager), l'emió (Equus hemionus) i el kiang (Equus kiang).

Els ases foren domesticats cap a 3.000 aC.; aproximadament al mateix temps que els cavalls i s'estengueren a tot el món. Actualment encara tenen un paper important a molts llocs.

Aspecte[modifica | modifica el codi]

És de mida més petita que un cavall i amb les orelles més llargues. La mida és molt variable segons les races l'alimentació i la gestió. L'alçada fa de 80 a 160 cm i el pes de 80 a 480 quilos. La seva esperança de vida és de 30 a 50 anys.

El seu pelatge és generalment de color gris excepte a la panxa. El musell i el contorn dels ulls són blancs, però en les races domèstiques pot ser prevalentment de color negre com en l'ase de Berry o bru com en l'ase de Poitou.

Les races amb un pelatge gris tenen també una creu negra que es dibuixa sobre la seva esquena (creu de Sant Andreu). les espècies silvestres presenten un pelatge que va del gris al bru sorra, o ru vermellós en el kiang del Tibet.

L'ase domèstic té les mateixes funcions que un cavall però resulta més econòmic perquè en té prou amb menys aliment fins al punt que era anomenat el cavall del poble.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els ases estan adaptats a terres marginals i deserts. Els ases silvestres viuen separats uns dels altres. El seu bram és característic i els permet relacionar-se separats per llargs espais. Les orelles grosses els permet sentir sons des de molt lluny a més de refrigerar-los.

Cria[modifica | modifica el codi]

Un ase de tres setmanes

Les someres poden quedar prenyades a partir dels seus 12 mesos d'edat però el període de gestació pot durar fins a gairebé 14 mesos. Normalment pareixen un sol cadell i rarament (1,7%) bessons.

Nutrició[modifica | modifica el codi]

Ases de Poitou

Els ases són una mica menys propensos als còlics que els cavalls. Poden aprofitar millor la vegetació i capturar la humitat dels aliments o digerir vegetals molt poc digestibles que els cavalls. Com a regla els ases necessiten menys quantitat d'aliment que els cavalls pel mateix pes.

Burrito del páramo

Un ase esmerça de 14 a 16 hores al dia per alimentar-se. Si se'ls dóna massa aliment poden tenir problemes d'obesitat i laminitis, hiperlipidèmia i úlcera gàstrica.

L'ase a la cultura[modifica | modifica el codi]

En els darrers anys el ruc català ha sigut considerat com el símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos pot arribar a una alçada d'1,65 metres.

Ruc de la raça catalana

L'ase es lliga a la religió cristiana perquè Jesús va fer la seva entrada triomfal a Jerusalem muntat en un ruc, tal com anunciava l'Antic Testament. Aquest caràcter sagrat contrasta amb la representació habitual a la mitologia com a muntura menor enfront el cavall, com prova el fet de ser l'animal que cavalca Silè, qui apareix sovint borratxo. L'associació de menyspreu prové probablement de la literatura clàssica, on no demostren gaire intel·ligència (d'aquí que "burro" hagi esdevingut un sinònim col·loquial de "ximple"). Un extrem és la mitologia hindú, on és l'animal que acompanya a divinitats negatives o dimonis.[1]

A la literatura espanyola, tanmateix, té un paper sovint positiu, associat a la fidelitat, com per exemple l'ase Platero que canta Juan Ramón Jiménez o l'animal que munta Sancho Panza al Quixot.[2] Apareix igualment com a personatge fonamental a Els músics de Bremen, al conte Pell d'ase o a La rebel·lió dels animals.

L'ase és el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units, en oposició a l'elefant republicà. Hi ha per últim un experiment mental que fa referència als rucs, anomenat Ase de Buridan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chevalier, J. Diccionario de símbolos. Herder, 2000
  2. Bough, Jill (2011). "The Mirror Has Two Faces: Contradictory Reflections of Donkeys in Western Literature from Lucius to Balthazar". Animals: 56–68.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]