Tapir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tapir
Tapir de Brasil
Tapir de Brasil

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Perissodactyla
Família: Tapiridae
Gray, 1821
Gènere: Tapirus
Brünnich, 1772
Espècies

Els tapirs (Tapirus) són grans mamífers herbívors amb una trompa (probòscide) prènsil.

Habiten la jungla i zones boscoses d'Amèrica del sud, Amèrica Central i el sud-est d'Àsia. La seva trompa és molt versàtil i dóna als tapirs una estructura del crani diferent dels altres perissodàctils. Són animals de visió deficient, més aviat crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamífers, era una de les més esteses en l'Oligocè fa uns 55 milions d'anys quan estaven distribuïts per tot el món; el fòssil de tapir més vell d'Europa, d'entre 3,5 i 4 milions d'anys, s'ha trobat el 2008 al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Són animals de grandària mitjana, amb una longitud que varia des d'1,8 m fins als 2,5 m, amb una cua de 5 a 10 cm de llarg, i una altura de 70 cm a 1 m i un pes de 220 a 300 kg. No obstant això, la principal característica del tapir és el seu allargat musell en forma de petita probòscide, que usa principalment per arrencar les fulles, herbes i arrels que constitueixen el seu aliment. Aquesta trompa resulta especialment útil per recol·lectar plantes aquàtiques en els pantans on sol passar bona part del dia. També li serveix per agafar aigua i, els mascles, per enfrontar-se als seus rivals en l'època d'aparellament.

El cos és compacte i el cap i coll robusts, amb la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullatge tropical. El pelatge sol ser molt curt i fosc, encara que les cries presenten un pelatge marró amb taques críptiques, similars a les dels senglars joves, que es difuminen amb l'edat.

Es tracta d'animals bastant primitius, els primers representants fòssils de la família es troben en l'Eocè d'Euràsia, fa uns 55 milions d'anys, on s'observen algunes característiques que estaven presents també en els antics ancestres (Hyracotherium), dels seus parents actuals. Els peus presenten quatre dits en les potes davanteres i tres en les posteriors.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Els tapirs habiten en regions de selva humides i, en el cas del tapir de muntanya, els erms andins.

Els depredadors més comuns dels tapirs són els grans felins (el tigre a l'Àsia i el jaguar a l'Amèrica), que tracta de lliurar-se llançant-se a l'aigua o corrent a tota velocitat a través de la jungla. Els cops de les branques que l'assaltant rep en aquest últim cas, si s'ha aferrat a la seva víctima, poden comportar a deixar-la anar. No obstant això, la seva principal amenaça és l'acció humana, manifestada a través de la caça excessiva i la destrucció del seu hàbitat. Avui dia, totes les espècies del gènere Tapirus es classifiquen en els estats de conservació "vulnerable" o "amenaçat".

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

El gènere s'estengué durant el Miocè per Euràsia i Amèrica del Nord, on va estar a punt d'extingir-se en el Pliocè a causa de la reducció gradual de massa forestal. Per sort pels tapirs, Amèrica del Sud es va unir a Amèrica del Nord fa 3 milions d'anys, atorgant-los una via de fuita cap a les grans selves del sud. No deixa de ser irònic que en l'actualitat, 3 de les 4 espècies supervivents siguin precisament americanes: aquest és el cas del tapir del nord, centroamericà o de Baird (Tapirus bairdii), el de l'erm (Tapirus pinchaque) i la satxavaca, tapir amazònic, brasiler o de plana (Tapirus terrestris), que es reparteixen en diverses àrees d'Amèrica Central i del Sud. El tapir amazònic és el més comú; s'estén per gairebé tota la part nord de l'Amèrica del Sud. El tapir del nord, distribuït des de Tehuantepec fins a les costes de l'Equador, també va habitar durant el Plistocè en el nord de Mèxic i el sud dels Estats Units (des de Califòrnia a Florida), on s'extingí fa uns 10.000 anys.

Per la seva banda, els tapirs d'Euràsia van sofrir una forta reducció a partir de la primera meitat del Plistocè, desapareixent d'Europa i gran part d'Àsia a causa de l'avanç de les glaciacions. En l'actualitat sobreviu una única espècie, el tapir malai (Tapirus indicus), reduïda a unes poques zones de Sumatra i el sud de la Indoxina. La seva distribució original era molt més àmplia, abastant també l'illa de Java i arribant pel nord a Myanmar (Birmània), Índia i fins i tot la Xina, d'on va desaparèixer per culpa de la caça excessiva. Aquesta espècie es distingeix per la trompa més llarga que la dels tapirs americans i perquè en els adults el color del mantell és negre en el cap, el coll i les potes, mentre que la resta del cos és blanc.

Espècies[modifica | modifica el codi]

N'hi ha cinc. Quatre espècies de tapir estan considerades com espècies en perill o vulnerables:

  • Tapirus bairdii (Tapir de Baird)
  • Tapirus indicus (Tapir de Malàisia)
  • Tapirus kabomani
  • Tapirus pinchaque (Tapir de muntanya)
  • Tapirus terrestris (Tapir de Brasil)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diari de Girona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]