Tigre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb tigré.
Per a altres significats vegeu «Tigre (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tigre
Plistocè – recent
Tigre siberià (P. tigris altaica)
Tigre siberià (P. tigris altaica)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Panthera
Espècie: P. tigris
Nom binomial
Panthera tigris
(Linnaeus, 1758)
Sinònims
Felis tigris Linnaeus, 1758

Tigris striatus Severtzov, 1858

Tigris regalis Link, 1867

El tigre (Panthera tigris) és un mamífer de la família dels felins, dels quatre "grans felins" del gènere Panthera. Els tigres són depredadors carnívors. El tigre de Bengala és la subespècie més comuna de tigre, constituint aproximadament el 80% de la població de tigres, es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal i l'Índia. És una espècie en perill d'extinció; a Àsia només queden uns 3.200 tigres en comparació amb els 100.000 que n'hi havia fa vint anys.[2]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud-oest d'Àsia. Abans, era un dels animals més comuns del continent asiàtic, però el segle XX fou el pitjor enemic de l'espècie; va extingir-los per complet a una zona que extenia del Caucas fins a un tros de la Xina i els reduí críticament a la costa Pacífica, deixant-ne només a zones comptades i reduïdes de l'Índia, Corea del Nord, Corea del Sud, Laos, Sumatra, Bangladesh, Malàisia, Bhutan, Vietnam, Rússia i Nepal.[3]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Tigre de Bengala[modifica | modifica el codi]

El tigre de Bengala o reial tigre de Bengala (Panthera tigris tigris), que habita parts de l'Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan i Myanmar. Viu a diversos hàbitats: prats, boscos tropicals i subtropicals, matollars, boscs caducifolis humits o secs i manglars. Els mascles solen pesar de 205 a 227 kg i les femelles uns 141 kg.[4] Tanmateix, els tigres de Bengala nepalesos i nord-indis solen ser una mica més voluminosos que els altres, amb els mascles ascendint a una mitjana de 235 kg.[4] Mentre els conservacionistes ja consideraven una població inferior a 2000,[5] l'auditoria més recent per l'Autoritat Nacional de Conservació del Tigre del Govern Indi ha calculat el nombre a només 1411 tigres salvatges (1165-1657 tenint en compte l'error estadístic), equivalent a un 60% en la dècada passada.[6] Des de 1972, hi ha un projecte massiu per la conservació salvatge d'aquesta subespècie, conegut com a Project Tiger. El projecte està considerat com un dels millors programes de conservació salvatge[cal citació], encara que almenys una reserva de tigres (la reserva de tigres de Sariska) l'ha perduda per complet.[7]

Tigre indoxinès[modifica | modifica el codi]

Tigre indoxinès

El tigre indoxinès (Panthera tigris corbetti), també conegut com el tigre de Corbett, habita Cambodja, Xina, Laos, Myanmar, Tailàndia i Vietnam. Aquests tigres són més petits i més foscos que els tigres de Bengala: els mascles pesen de 150 a 190 kg i les femelles de 110 a 140 kg. El seu hàbitat preferit són els boscs situats sobre muntanyes o terrenys muntanyosos. Una estimació de la població del tigre indoxinès varia entre 1200 i 1800, només amb comptats centenars d'aquests que encara visquin a la naturalesa. Totes les poblacions existents tenen un risc extrem de ser caçats il·legalment, morir de fam per culpa de la caça il·legal exercida sobre les seves preses, que el seu hàbitat sigui fragmentat i de consanguinitat. A Vietnam, tres de cada quatre tigres assassinats serveixen per a proveir d'estoc les farmàcies xineses.

Tigre malai[modifica | modifica el codi]

Tigre malai

El tigre malai (Panthera tigris jacksoni) es troba exclusivament al sud de la península de Malaca, no considerat una subespècie del tigre fins a l'any 2004. La nova classificació està estudiada per Luo et al. Recentment s'han comptat de 600 a 800 tigres malais salvatges, fent-los la tercera població més extensa per darrere del tigre de Bengala i l'indoxinès. El tigre malai és la segona subespècie vivent de tigre més petita, amb els mascles d'uns 120 kg i les femelles d'uns 100 kg de pes. És la icona nacional de Malàisia, apareixent al seu escut i a altres logotips.

Tigre de Sumatra[modifica | modifica el codi]

Tigre de Sumatra

El tigre de Sumatra (Panthera tigris sumatrae) només habita l'illa indonèsia de Sumatra i està en estat crític.[8] És la subespècie de tigre vivent més petita de totes, amb els mascles adults pesant entre 100 i 140 kg i les femelles entre 75 i 110 kg.[9] Les seves dimensions reduïdes és una adaptació als boscos espessos i densos característics de l'illa de Sumatra, allà on resideixen. La població salvatge està entre 400 i 500 caps, aquests principalment vists pels parcs nacionals de la zona. Tests genètics recents han revelat la presència de marcadors genètics únics, indicant que es desenvoluparan com a una espècie distinta, en cas que no s'extingeixin.[10] Això ha conduït a suggeriments que els tigres de Sumatra haurien de tenir més prioritat per a la conservació que algunes altres subespècies. Encara que la destrucció d'hàbitat és l'amenaça principal a població de tigres existent (continua registrant-ne fins i tot als parcs nacionals suposadament protegits), 66 tigres s'enregistraren com a disparats i matats entre els anys 1998 i 2000; gairebé 20% de la població total.

Tigre siberià[modifica | modifica el codi]

Tigre siberià

El tigre siberià (Panthera tigris altaica), també conegut com a tigre d'Amur, de Manxúria, altaic, de Corea o del Nord de la Xina, que habita els extrems orientals de Sibèria, allà on està actualment protegit. Considerat la subespècie major, amb una llargada del cap i del cos des de 190 a 230 cm (la cua fa 60-110 cm de llargària) i un pes d'uns 227 quilograms en els mascles,[4] el tigre siberià també destaca per la seva capa gruixuda, distingida per un matís daurat més pàl·lid i menys ratlles negres. El tigre siberià més pesant del món arribava als 384 kg,[11] però segons Vratislav Mazák aquests gegants no es confirmen mitjançant referències fiables.[12] De tota manera, un tigre siberià de sis mesos pot ésser més gran que un lleopard que ja ha acabat de créixer.

Tigre del sud de la Xina[modifica | modifica el codi]

Tigre del sud de la Xina

El tigre del sud de la Xina (Panthera tigris amoyensis), també conegut com el tigre d'Amoy o de Xiamen, és la subespècie més amenaçada de tigre i s'ha allistat com un dels 10 animals més críticament amenaçats del món.[13] Gairebé segur que s'extingirà completament en estat salvatge. Un dels tigres més petits, la mida d'aquesta subespècie va de 2,2 metres a 2,6 per la majoria de mascles i femelles. Els mascles pesen entre 127 i 177 quilos i les femelles entre 100 i 100. Des del 1983 al 2007, aquesta subespècie molt rarament es deixava veure.[14] El 2007, un pagès distingí un nou tigre i lliurà fotografies a les autoritats com a prova de la seva existència.[15][14] Les fotografies en qüestió, tanmateix, foren més tard exposades com a falses, copiades d'un calendari xinès i retocades i aquest tema ja es veié convertit en un escàndol massiu.[16][17][18] El 1977, el govern xinès va aprovar una llei que prohibia l'assassinat de tigres salvatges, però això pot haver arribat massa tard per salvar la subespècie. Hi ha actualment 59 tigres del sud de la Xina captius coneguts, completament dins de la Xina, però se sap que aquests es reduiran a només sis animals.

Subespècies extintes

Territori[modifica | modifica el codi]

Els tigres adults solen ser ferotgement territorials. Les tigresses poden tenir un territori de 20 km², mentre que el territori dels mascles és molt més extens, cobrint una àrea terme mitjà de 80 km², no obstant això la grandària del territori depèn de les diferents poblacions del tigre, sent més grans els territoris pertanyents als tigres del sud-est de Rússia que els de qualsevol altra subespècie de tigre. Els tigres mascles poden permetre l'entrada de diverses femelles al seu territori, fins al punt de compartir una presa i fins i tot alimentar-se després que la femella (en el cas del lleó, passa exactament al contrari, doncs és el mascle dominant el primer a menjar); però no toleren l'entrada d'altres tigres mascles en el seu territori. A causa de la seva naturalesa agressiva, els conflictes territorials entre tigres són violents i poden acabar amb la mort d'un dels mascles; encara que aquest tipus de morts sovintegen menys del que es creu, atès que de la majoria de lluites territorials els mascles en surten gairebé il·lesos. Per a marcar el seu territori, el mascle ruixa els arbres amb orina o altres secrecions.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Una femella és receptiva només per alguns dies i l'aparellament pot ocórrer diverses vegades durant aquest temps. La gestació té una durada aproximada de 103 dies i després de passar aquest període, la femella infanta d'1 a 6 criatures de menys d'1 quilogram de pes. Els mascles adults poden arribar a matar criatures per a fer a les femelles receptives. En fer 8 setmanes, les criatures estan llestes per a sortir del seu cau i seguir la seva mare. Els exemplars joves es tornen independents aproximadament a l'edat de 18 mesos, però fins als dos anys o els dos anys i mig no se separen definitivament de la mare. Els tigres arriben a la maduresa sexual als 3 o 4 anys. Les tigresses joves generalment estableixen el seu territori molt a prop del de la seva mare, mentre que els mascles tendeixen a vagar a la recerca d'un territori, que adquireixen normalment mitjançant lluites amb el mascle amo del lloc. Les tigresses solen donar infantar un nombre similar de femelles i mascles durant tota la seva vida. Els tigres són ben criats en parcs zoològics o altres llocs de conservació i només als Estats Units la població de tigres en captivitat és tan gran com el nombre total de tigres en estat salvatge.

El tigre a la cultura[modifica | modifica el codi]

El tigre té gran importància a la cultura xinesa, on a part de ser el símbol d'un dels seus símbols del zodíac, és un ingredient de gran part de medicaments de la medicina tradicional i dels afrodisíacs. Simbolitza la reialesa,[19] assumint el paper del lleó a Occident.

També existeixen tigres cèlebres a la ficció, com Shere Khan, l'enemic de El llibre de la selva; Tigger, el company de Winnie the Pooh; Tony, l'emblema dels cereals Frosties de Kelloggs; Hobbes, al còmic de Calvin i Hobbes o Hodori, mascota dels Jocs Olímpics de 1988. Tots aquests tigres estan antropomorfitzats, però també poden aparèixer com a personatges secundaris actuant com a tigres reals, com al llibre Història de Pi, de Yann Martel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cat Specialist Group (2002). Panthera Tigris. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 10-05-2006 (anglès). L'entrada de la base de dades inclou justificacions de per què les diferents espècies estan en perill.
  2. TIME, edició del 29 de març del 2010. p.9 (anglés)
  3. Wilson i Reader. Mammal Species of the World. Third edition.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sunquist, Mel and Fiona Sunquist. 2002. Wild Cats of the World. University Of Chicago Press, Chicago
  5. «Task force says tigers under siege». Indianjungles.com, 2005-08-05. [Consulta: 2009-03-07].
  6. Wade, Matt. Threat to a national symbol as India's wild tigers vanish, 15 febrer 2008, p. 9. 
  7. «No tigers found in Sariska: CBI». DeccanHerald.com. Arxivat de l'original el 2007-02-10. [Consulta: 2007-07-20].
  8. Cat Specialist Group (1996). Panthera tigris ssp. sumatrae. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 maig 2006 (anglès). Database entry includes a brief justification of why this subspecies is critically endangered and the criteria used.
  9. *Nowak, Ronald M. (1999) Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5789-9
  10. Cracraft J., Feinstein J., Vaughn J., Helm-Bychowski K. (1998) Sorting out tigers (Panthera tigris) Mitochondrial sequences, nuclear inserts, systematics, and conservation genetics. Animal Conservation 1: 139–150.
  11. Graham Batemann: Die Tiere unserer Welt Raubtiere, Deutsche Ausgabe: Bertelsmann Verlag, 1986.
  12. Vratislav Mazak. Der Tiger. Nachdruck der 3. Auflage von 1983. Westarp Wissenschaften Hohenwarsleben, 2004 ISBN 3-89432-759-6. (alemany)
  13. China.org.cn (anglès).
  14. 14,0 14,1 «绝迹24年华南虎重现陕西 村民冒险拍下照片». News.xinhuanet.com. [Consulta: 2009-03-07].
  15. «Rare China tiger seen in the wild». BBC News, 2007-10-12 [Consulta: 7 març 2009].
  16. «South China tiger photos are 'fake'». China Daily, 2007-11-17 [Consulta: 7 març 2009].
  17. «South China tiger photos are fake: provincial authorities». China Daily date=2008-06-29 [Consulta: 7 març 2009].
  18. «Farmer's photo of rare South China tiger is exposed as fake». The Times date=2008-06-30 [Consulta: 7 març 2009].
  19. Cooper, JC (1992). Symbolic and Mythological Animals. London: Aquarian Press. p. 226–27. ISBN 1-85538-118-4

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tigre