Calvin i Hobbes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Calvin i Hobbes és una tira còmica escrita i dibuixada per Bill Watterson que relata, en clau d'humor, les peripècies de Calvin, un imaginatiu nen de 6 anys, i Hobbes, el seu enèrgic i sarcàstic, encara que alguna cosa pompós, tigre de peluix, al que Calvin creu real.

La parella rep els seus noms de Jean Cauvin, teòleg reformista francès del segle XVI, i de Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII.[1]La tira còmica es va publicar diàriament des del 18 de novembre de 1985 fins al 31 de desembre de 1995, apareixent en més de 2400 periòdics i amb més de 30 milions d'exemplars venuts dels seus 18 llibres recopilatoris,[2] la qual cosa la converteix en un referent de la cultura popular fins i tot en l'actualitat.

Sota la seva aparent senzillesa, es troba una de les tires còmiques més complexes de finals del segle XX. A pesar que beu en part de les fantasies de Little Nemo in Slumberland de Winsor McCay,[3] les seves múltiples referències (El Quixot,[3] Hamlet,[3] Kafka,[3] Nietzsche,[3] Picasso[3]) i les reflexions de l'autor (en boca de Calvin) sobre art, cultura, política, filosofia, temes transcendentals (vida, mort, Déu) han convertit a Calvin i Hobbes en una de les tires còmiques de referència, que ha donat lloc a moltes i variades interpretacions per intentar abastar la magnitud de tot el que Watterson va llegar amb Calvin i Hobbes..[3]

La història està vagament situada en un típic suburbi de l'actual Oest Mitjà nord-americà, lloc probablement inspirat a la casa natal de Waterson a Chagrin Falls, Ohio. Calvin i Hobbes apareixen en la immensa majoria de tires, mentre que la presència de la resta de la família de Calvin és bastant més reduïda. Els temes més recurrents de la tira són les fantasies imaginades per Calvin (en les quals s'evadeix del món real), la seva amistat amb Hobbes, les seves entremaliadures, els seus punts de vista sobre temes polítics i culturals, i la interacció amb els seus pares, companys de col·legi, professors, i altres membres de la societat. Un motiu molt recurrent és la naturalesa dual d'Hobbes, ja que Calvin ho veu com a un ésser viu mentre que la resta de personatges el veuen com un ninot de peluix. No obstant això, la tira no esmenta a cap figura política específica (com per exemple sí ho fa Garry Trudeau en Doonesbury, que toca temes com el ambientalisme o les enquestes d'opinió).[4]Algunes de les tires de Calvin comencen anunciant «els resultats de l'enquesta entre nens de sis anys» al seu pare, com si la seva posició en la família fos un càrrec electe.

A causa de les profundes conviccions anti-comercials de Watterson,[5] i la seva negativa a ser un personatge cèlebre, amb prou feines existeixen productes legítims de Calvin (tovalloles, tasses, etc.) a part dels propis dibuixos. Els escassos objectes oficials són cobejats per col·leccionistes.[6]Dos notables excepcions foren la publicació de dos calendaris de paret de 16 mesos i el llibre de text Teaching with Calvin and Hobbes (Aprenent amb Calvin i Hobbes).[7] Tot i això, la gran popularitat de la tira ha motivat l'aparició de molts productes no autoritzats (samarretes, clauers, etc.) amb Calvin i Hobbes, sovint incloent un llenguatge obscè molt lluny del que representen els personatges originals.

S'aprecia una influència de Peanuts a la sèrie. La visió de Calvin és el centre de l'obra, barreja la innocència d'un nen amb el cinisme adult. Hi ha una crítica social i un qüestionament sobre què és la realitat constant, reforçat pel grafisme. La localització és una àrea residencial nord-americana i les referències a la cultura pop i cinematogràfica local són molt freqüents.

Historia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bill Watterson

Calvin i Hobbes van sorgir quan Watterson, que detestava la seva feina com publicista ,[8]va començar a usar el seu temps lliure desenvolupant la que era la seva gran passió: dibuixar. Va desenvolupar diverses idees per a tires còmiques, que va enviar a diverses editorials, però totes van ser rebutjades. No obstant això, va rebre una resposta positiva d'una d'elles, on li aconsellaven que se centrés en un personatge secundari (el germà petit del personatge principal) i el seu tigre de peluix.[9]Watterson va seguir aquest consell, però la nova tira basada en aquest personatge va ser rebutjada per la pròpia editorial que li havia animat a fer-la, la United Features Syndicate. Watterson no va desistir i, després de diverses negatives més, finalment va aconseguir que la Universal Press Syndicate acceptés publicar-li.[10][5]

La primera tira va aparèixer el 18 de novembre de 1985, i aviat es va convertir en un èxit. Al cap d'un any ja es publicava en uns 250 diaris, i a l'abril de 1987, només 16 mesos després del seu inici, va merèixer un article al Los Angeles Times.[5] Calvin i Hobbes li van donar al seu autor dos premis Reuben de la National Cartoonists Society (Associació Nacional de dibuixants de Còmics) en la categoria de Millor dibuixant de l'Any (Outstanding Cartoonist of the Year), el primer l'any 1986 i el segon el 1988, sent nominat de nou l'any 1992. També va ser guardonat amb el Humor Comic Strip Award l'any 1988.[11]

Watterson es va prendre dos llargs períodes de descans en els quals no va dibuixar noves tires, el primer des de maig de 1991 fins a febrer de 1992, i el segon d'abril a desembre de 1994. L'any 1995 Watterson va enviar una carta a l'editorial i a tots els periòdics que publicaven les seves tires. La carta va ser publicada el 9 de novembre:

« Benvolgut editor: Deixaré de dibuixar Calvin i Hobbes a la fi d'any. Aquesta no ha estat una decisió impulsiva ni fàcil de prendre, i ho faig amb una mica de tristesa. No obstant això, els meus interessos personals han canviat, i crec que he fet el que he pogut dins dels límits de les dates de lliurament i la grandària de les vinyetes. Estic ansiós per treballar a un ritme més meditatiu, amb pocs compromisos artístics. Encara no m'he decidit per projectes de futur, però el meu vincle amb la Universal Press Syndicate continuarà.

El que tants diaris hagin publicat Calvin i Hobbes és alguna cosa que sempre m'honrarà, i estic molt agraït pel seu suport i indulgència al llarg de la passada dècada. Dibuixar aquesta tira còmica ha sigut un privilegi i un plaer, i agraeixo que m'hagin donat l'oportunitat. "Sincerament, Bill Watterson".

»

La tira número 3160 va ser l'última de Calvin i Hobbes, i es va publicar el diumenge 31 de desembre de 1995.[12] En ella es veu a Calvin i Hobbes amb el seu trineu, caminant per un terreny completament ple de neu i gaudint del paisatge, s'assenten en el trineu i Calvin diu: «És un món màgic, Hobbes, vell amic...» L'última escena mostra a tots dos baixant per la neu muntats en el trineu mentre Calvin crida: «Explorem-ho!»[13]

Els personatges[modifica | modifica el codi]

Els personatges que més surten a les històries són:

  • Calvin: és el protagonista absolut. El seu nom ve de Joan Calví, el teòleg protestant de rígida moral. És una paròdia, ja que Calvin és un nen de sis anys entremeliat que es mou tot buscant el propi benefici. Mai no creix a la tira còmica. Té una poderosa imaginació, li agrada llegir còmics, jugar a l'aire lliure i odia l'escola. A vegades es caracteritza com a astronauta, superheroi o monstre-dinosaure
  • Hobbes: és el tigre de peluix, que només cobra vida en la imaginació de Calvin (si bé hi ha una ambigüitat en aquest punt perquè el tigre provoca fets reals), els altres el veuen només com un ninot. Acostuma a seguir en Calvin en les seves propostes, si bé té més sentit comú. El seu nom ve del filòsof Thomas Hobbes. Alterna comportaments humans amb els propis d'un tigre.
  • Pare: és un home de classe mitjana molt preocupat per l'educació del seu fill, intenta ensenyar-lo a ser assenyat tot i que mai respon la veritat a les seves preguntes sobre el món. A vegades té un punt cínic que recull en Calvin.
  • Mare: és una dona que no treballa fora de casa i que alterna els intents de posar límits al seu fill amb l'amor incondicional. Renya el seu marit quan es posa irònic. Les seves batalles principals amb el fill són les clàssiques d'una mare: endreçar l'habitació, anar al llit, dutxar-se, sopar...
  • Susie Derkins: és una noia de la mateixa classe d'en Calvin que viu al costat de casa seva. És molt femenina i bona alumna. En Calvin i ella mantenen una relació d'amor - odi al llarg de tota la tira perquè en Calvin rebutja oralment les nenes però la necessita al seu costat.
  • Senyoreta Carcoma: és la professora d'en Calvin, una dona gran que perd la paciència sovint
  • Rosalyn: és una adolescent que fa de cangur al Calvin i que és l'única que pot dominar-lo de tant en tant. Surt amb un noi al qual truca constantment per telèfon i va a la universitat
  • Moe: és un company d'escola, repetidor i partidari de la força que intimida el Calvin (sobretot a classe d'educacio física) però que mostra poca intel·ligència

Els arguments[modifica | modifica el codi]

Si bé cada tira té independència argumental, sovint s'enllacen per formar històries més llargues. Hi ha una sèrie de temes recurrents:

  • La neu: en forma de ninots molt violents o de curses en trineu
  • Els jocs: calvin-ball, la bicicleta...
  • Els monstres sota el llit
  • Els alter-ego de Calvin
  • La caixa de cartró, que permet duplicar en Calvin, transformar objectes, muntar una botiga o viatjar en el temps
  • El club secret
  • Les arribades de l'escola, on Hobbes ataca en Calvin per jugar
  • Les "enquestes polítiques" sobre com es fa de pare
  • El boicot a les normes domèstiques i a la cangur
  • Els problemes per resoldre els deures i la manca de motivació a l'escola

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Calvin and Hobbes Trivia». [Consulta: 12-05-2007].
  2. «Andrews McMeel Press Release». [Consulta: 03-05-2006].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Calvin y Hobbes: análisis de las tiras
  4. David Astor. «Watterson and Walker Differ On Comics: En un encuentro Watterson criticó las tiras actuales, mientras que el autor de Beetle Bailey/Hi and Lois las defendía». , 4 de novembre 1989.
  5. 5,0 5,1 5,2 Paul Dean. «Calvin and Hobbes Creator Draws On the Simple Life». , 26 de maig 1987.
  6. «A Concise Guide To All Legitimate (and some not-so-legitimate) Merchandise». [Consulta: 16-03-2006].
  7. Teaching with Calvin and Hobbes. Playground, 1993. ISBN 1-878849-15-8. 
  8. Watterson, Bill. «Some thoughts on the real world by one who glimpsed it and fled», 1990. [Consulta: 16-03-2006].
  9. Neely Tucker. «The Tiger Strikes Again». , 4 de octubre 2005.
  10. Andrew Christie. «An Interview With Bill Watterson: The creator of Calvin and Hobbes on cartooning, syndicates, Garfield, Charles Schulz, and editors». , January 1987.
  11. «NCS Reuben Award winners (1975–present)».
  12. «Andrews McMeel Press Release». [Consulta: 03-05-2006].
  13. Watterson, Bill. Un mundo mágico. Ediciones B, març 2000. ISBN 84-406-9768-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

En espanyol[modifica | modifica el codi]

  • Watterson, Bill: Calvin y Hobbes (1997-2003), Barcelona, Ediciones B, Grupo Zeta.Obra completa.
  • Capó Juan, Mª Magdalena Y Oliver Marroig, José A.: Calvin y Hobbes: un análisis semiótico del arquetipo del niño en el cómic contemporáneo (2000). Revista Interlingüística 11, que recoge las actas del XV Encuentro de la Asociación de Jóvenes Lingüistas; Sevilla.
  • Gasca, Luis y Gubern, Román: El discurso del cómic (1991). Cátedra, Barcelona. ISBN 84-376-0758-2
  • Gubern, Román: El lenguaje de los cómics (1974), Edicions Península, Barcelona. ISBN 84-297-0815-4
  • VV.AA.: De Yellow Kid a Superman. Una visión social del cómic. (1999) Diputació de Barcelona, Barcelona. ISBN 84-89790-40-X

En anglès[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calvin i Hobbes

Media[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calvin i Hobbes