Fennec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fennec
Fennec Fox @ Africa Alive, Lowestoft.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Vulpes
Espècie: V. zerda
Nom binomial
Vulpes zerda
(Zimmermann, 1780)
Mapa de distribució
Mapa de distribució

El fennec (Vulpes zerda) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia.[2] Amb les seves característiques orelles, es tracta de l'espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert: temperatures extremes i escassetat hídrica. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang que l'ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert. El terme fennec prové de l'àrab, en què significa «guineu», i l'epítet específic, zerda, que prové del grec antic, es refereix al seu sec hàbitat (xeros).[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Crani de fennec
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Vocalització d'un fennec

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Es tracta del cànid de menor mida que existeix,[4] car només té una alçada de fins a 21 cm a la creu i entre 35 i 41 cm de llarg, més de 18 a 30 cm de cua, i pesa entre 1 i 1,5 kg.[5] Els seus trets més distintius són el seu pelatge de color sorra, més clar a la cara i el ventre, la seva cua llarga i llanosa, amb la qual s'abriga quan dorm, el morro molt curt, coixinets plantars peluts i sobretot les seves enormes orelles (de 10-15 cm), que l'ajuden tant a sentir el més mínim so com a irradiar l'excés de calor a l'exterior, i per aquesta raó sol escollir-se com a exemple d'adaptació al medi desèrtic en contraposició a la guineu d'orelles petites que habita el cercle polar àrtic. El seu pelatge l'ajuda a reflectir la intensa radiació diürna i, durant la nit, a conservar la calor corporal.

Sol assolir l'edat de 10-12 anys a la natura. Els seus depredadors principals són el caracal i les espècies africanes del gènere Bubo.

Fennec

Comportament[modifica | modifica el codi]

És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, rèptils, rosegadors, aus i ous. El seu sentit de l'oïda és tan fi que fins i tot pot escoltar les seves preses als caus. Complementa la seva dieta amb fruits (dàtils, baies, etc.) que troba als oasis, on també s'aprovisiona d'aigua, tot i que pot viure sense ella.[5] Pot arribar a saltar fins a 60 cm d'alçada i 120 de longitud, cosa que l'ajuda a caçar i fugir dels seus enemics.

En clarejar el dia retorna al seu cau, a vegades de fins a 10 metres de profunditat i 120 m² de superfície, per passar les tòrrides hores del dia fora de perill de la calor. Aquests poden estar connectats amb els caus d'altres grups.

Les femelles comparteixen cau amb les seves cries (2 a 5 a cada part), mentre que els mascles són solitaris, tot i que a vegades ajuden la seva parella durant el període de gestació i lactància.

El fennec és un animal sorprenentment fàcil de domesticar que s'acostuma fàcilment a viure amb humans. Tanmateix, se'l considera una espècie rara i per això és il·legal tenir-lo com a mascota en moltes zones de la seva àrea de distribució.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Un exemplar de fennec de 10 mesos d'edat

Els fennecs són animals socials que s'aparellen de per vida i defensen el seu propi territori.[6] La maduresa sexual s'assoleix als 9 mesos d'edat. Al seu hàbitat natural, l'aparellament té lloc entre gener i febrer i només una vegada a l'any. El coit pot durar més de dues hores. Les cries, amb un període de gestació d'uns 50 dies, solen néixer entre març i abril.[7]

Vista d'un fennec

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

L'espècie es distribueix entre Àfrica i Àsia, des del Marroc fins a la península del Sinaí i no més enllà del nord del Níger.

El cau típic del fennec està excavada a la sorra, tant en àrees obertes com en zones protegides per la vegetació (dunes fixes), i sol tenir diverses entrades, si el substrat ho permet.

Població[modifica | modifica el codi]

L'estat de conservació del fennec és no preocupant, segons la UICN.[1] És classificada com a espècie «no amenaçada», però el comerç del qual ha de ser regulat, segons la CITES.[8][9] És sovint perseguit i caçat per la seva pell, tot i que no causa cap dany als interessos humans.[10] No hi ha estimacions precises sobre la mida de la població, però s'assumeix que no perilla a causa de les observacions dels paranyers que els venen als turistes o per exhibicions.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El fennec fou classificat recentment amb certa polèmica com a Fennecus zerda a causa de la diferència en el nombre de cromosomes i etologia respecte al gènere Vulpes. Tanmateix, se l'ha tornat a classificar dins aquest últim gènere. Existeix doncs un debat obert al voltant de la seva classificació taxonòmica.[11]

Anatòmicament, manca de glàndula almesquera i posseeix 32 parells de cromosomes, a diferència d'altres espècies de guineu, que en tenen entre 35 i 39.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Asa C. S.; Valdespino, C.: Cuzin, F.; de Smet, K.; Jdeidi, T. Vulpes zerda. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 2 desembre 2008.
  2. Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  3. «FENNEC FOX (Fennecus zerda a.k.a. Vulpes zerda)» (en anglès). The Animals at Wildworks. [Consulta: 21 desembre 2009].
  4. «Small Mammals: Fennec Fox» (en anglès). Smithsonian National Zoological Park. [Consulta: 17 desembre 2009].
  5. 5,0 5,1 Alulagnier, S., Haffner, P., Mitchell-Jones, A., Moutou, F. y Zima, J.. Guía de los Mamíferos de Europa, del norte de África y de Oriente Medio (en castellà). Barcelona (Espanya): Lynx Edicions, 2009, p. 166-167. ISBN 978-84-96553-52-1. 
  6. «Fennec fox» (en anglès). BBC Science and Nature, juliol 2008. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 21 desembre 2009].
  7. Sillero-Zubiri, Claudio; Hoffman, Michael; Mech, Dave. Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs: Status Survey and Conservation Action Plan (en anglès). World Conservation Union, 2004. ISBN 978-2831707860 [Consulta: 19 desembre 2009]. 
  8. «Fennec Fox» (en anglès). CITES Species Gallery. [Consulta: 21 desembre 2009].
  9. «How CITES works» (en anglès). Discover CITES. [Consulta: 21 desembre 2009].
  10. «Fennec Fox Fennecus Zelda» (en anglès). African Bushmeat Expedition. [Consulta: 21 desembre 2009].
  11. Vulpes zerda
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fennec Modifica l'enllaç a Wikidata