Suricata
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Suricata suricatta (Schreber, 1776) |
||||||||||||||
 Hàbitat dels suricates.
|
||||||||||||||
El suricata (Suricata suricatta, del suahili, gat de roca) és un petit mamífer membre de la família de les mangostes.[1] Habita al desert de Kalahari (Botswana) i a Sud-àfrica. Un grup de suricates s'anomena "multitud", "quadrilla" o "clan".[2] Un clan de suricates acostuma a tenir de 10 a 30 suricates,[2][1] però algunes grans famílies en contenen més de 50. Tenen una vida mitjana de 12 a 14 anys.[3]
Taula de continguts |
[edita] Hàbitat i distribució
Els suricates viuen diverses parts del Sud-oest d'Àfrica, incloent desert de Kalahari (Botswana), el nord i oest de Sud-àfrica, Moçambic, Angola (malgrat que hi ha poca població), el sud i oest Namíbia i Zimbabwe,[4] a latituds una mica més grans que 17º Sud.[5]
La població de suricates va baixar dràsticament entre l'abril del 1994 i el maig del 1995. L'abril del 1994 hi havia una densitat d'1 animal per quilòmetre quadrat, mentre que el maig del 1995 era de 0,32 animals/km2.[6]
Habita zones àrides, terra oberta, caracteritzada per petits prats i escassos boscos. També habiten a zones amb sabana.[4] No habiten zones completament desèrtiques i àrees boscoses, ni terrenys muntanyosos.[6] La distribució també depèn del tipus de terreny, i els suricates prefereixen terreny dur i ferm.[7][8]
[edita] Dieta i comportament escorcollador
Els suricates són principalment insectívors, però també mengen petits vertebrats, ous i plantes. Escorcollen regularment per aconseguir aquests aliments, excavant a terra i prats. La seva dieta animal consisteix en un 82% d'insectes, 7% d'aràcnids, 3% centpeus, 3% milpeus, 2% rèptils i, rarament (2%), petits ocells.[9] Són immunes al fort verí dels escorpins del desert de Kalahari, al contrari que els humans.[10] No tenen un excés de greix corporal, doncs escorcollar per buscar menjar es necessari cada dia.
Els suricates excaven en grup amb un "sentinella " vigilant que no s'acostin depredadors mentre la resta busquen menjar.[11] Cada sentinella vigila durant una hora aproximadament. Els petits suricates no comencen a escorcollar menjar fins que tenen 1 mes, i un membre més gran de la família li fa de tutor.[12] El sentinella que vigila piula si tot és correcte, mentre que si observa perill, lladra fortament o xiula.
[edita] Comportament
Els suricates són uns petits animals que viuen en grans xarxes subterrànies amb múltiples entrades[13] que només abandonen durant el dia. Són molt sociables,[14][13] vivint en colònies de 10 a 30 membres. La parella alfa sovint marca amb l'olor els subordinats del grup per expressar la seva autoritat, i normalment, després d'això, els subordinats netegen els alfa i els llepen la cara. Aquest comportament també es practica normalment quan els membres del grup es retroben després d'un curt període de separació. La majoria dels suricates en un grup són germans o descendents de la parella alfa.
Els suricates mostren un comportament alturístic a les seves colònies;[15] un o més suricates es queden vigilant mentre la resta estan escorcollant o jugant, per avisar sobre algun perill.[11] Quan s'observa un depredador, el sentinella dóna un avís, i la resta del grup marxaran o s'amagaran a un dels amagatalls que han creat al llarg seu territori. El sentinella és el primer en reaparèixer de l'amagatall i mirar si hi ha depredadors. Si no veu perill, avisarà a la resta que ja poden sortir.
Els suricates també són coneguts per compartir el seu cau amb la mangosta groca (Cynictis penicillata) o l'esquirol de terra, espècies amb les que no competeixen per menjar.[16] Si tenen mala sort, de vegades comparteixen el seu cau amb serps.
Els suricates ensenyen als més petits. Els joves de la majoria d'espècies aprenen observant els adults. Per exemple, els suricates adults ensenyen als més petits com menjar un escorpí verinós: li treuran el fibló i l'ajudaran a agafar la criatura.[17]
Malgrat el seu comportament alturístic, els suricates de vegades maten els membres més petits del seu grups. Alguns subordinats del grup han vist matar la descendència de membres més grans per millorar la seva pròpia posició de descendència.[18]
Recentment s'ha descobert que els crits dels suricates tenen un significat específic, indicant serps o altres depredadors. També indiquen la urgència: si està lluny o a prop.[19] De moment encara no se sap com funcionen.
[edita] Vegeu també
- Kalahari Meerkat Project; un projecte de recerca.
- Meerkat Manor; un programa de televisió molt popular.
[edita] Referències
|
|||||
- Mustelid Specialist Group (1996). Suricata suricatta. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 12 de maig de 2006.
- David Macdonald (Photography by Nigel Dennis): Meerkats. London: New Holland Publishers, 1999.
- Meerkat pups go to eating school BBC News, 13 July 2006. Meerkat pups do not learn how to eat dangerous animals such as scorpions on their own but are taught by adults, scientists have discovered.
- van Staaden, M. 1994. Suricata suricata. Mammalian Species, 483: 1-8.
- Estes, R. 1991. The behavior guide to African mammals. Berkeley: University of California Press.
[edita] Enllaços externs
- Animal Diversity - Meerkat
- Fellow Earthlings Meerkat Sanctuary
- The Kalahari Meerkat Project
- The Meerkat Magic Project
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
