Suricata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Suricata
Meerkat (Suricata suricatta).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Gènere: Suricata
Desmarest, 1804
Espècie: S. suricatta
Nom binomial
Suricata suricatta
(Schreber, 1776)
Hàbitat dels suricates.
Hàbitat dels suricates.

El suricata (Suricata suricatta) és un petit mamífer membre de la família de les mangostes.[2] Habita al desert de Kalahari (Botswana) i a Sud-àfrica. Un grup de suricates s'anomena "multitud", "quadrilla" o "clan".[3] Un clan de suricates acostuma a tenir de 10 a 30 suricates,[3][2] però algunes grans famílies en contenen més de 50. Tenen una vida mitjana de 12 a 14 anys.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El suricata és una mangosta petita. Els mascles tenen un pes mitjà de 731 grams, mentre que el de les femelles és de 720 grams. El cos i les potes d'aquesta espècie són llargs i esvelts, amb una longitud conjunta del cap i del cos que varia entre 25 i 35 cm. La cua és prima i estilitzada i mesura entre 17,5 i 25 centímetres i a diferència d'altres espècies de mangosta no és massa peluda.

El rostre és cònic, acabant en punta al nas. Les orelles són petites i arrodonides, amb forma de mitja lluna. El color del pelatge varia geogràficament. A la part sud de la seva zona de distribució, el color de pelatge és més fosc, mentre que a les regions més àrides del nord, el pelatge és més clar. En general, el color del pelatge està esquitxat de gris, beix o marró amb un tint platejat. El nas és de color marró. Les parts ventrals del cos estan escassament cobertes de pèls. Les urpes davanteres són més llargues per excavar i la cua és de color groguenc amb la punta d'un color negre distintiu. A més, presenta taques fosques al voltant dels ulls i bandes horitzontals fosques al llarg de l'esquena.

El crani presenta grans forats oculars, un arc zigomàtic prim, un procés coronoides de mida mitjana i no té cresta sagital. La fórmula dental és 3/3 I, 1/1 C, 3/3 P i 2/2 M, sumant un total de 36 dent. Els incisius es corben lleugerament i els molars tenen puntes altes i punxegudes.[4][5]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els suricates viuen a diverses parts del Sud-oest d'Àfrica, incloent desert de Kalahari (Botswana), el nord i oest de Sud-àfrica, Moçambic, Angola (malgrat que hi ha poca població), el sud i oest de Namíbia i a Zimbabwe.[4] Aquestes àrees inclouen la majoria de la punta sud d'Àfrica fins a uns 17º latitud Sud.

La població de suricates va baixar dràsticament entre l'abril del 1994 i el maig del 1995. L'abril del 1994 hi havia una densitat d'1 animal per quilòmetre quadrat, mentre que el maig del 1995 era de 0,32 animals/km2.[1]

Habita zones àrides, terra oberta, caracteritzada per petits prats i escassos boscos. També habiten a zones amb sabana.[6] No habiten zones completament desèrtiques i àrees boscoses, ni terrenys muntanyosos.[1] La distribució també depèn del tipus de terreny i els suricates prefereixen terreny dur i ferm.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Un suricata dret sobre les potes del darrere.

Els suricates són uns petits animals que viuen en grans xarxes subterrànies amb múltiples entrades[7] que només abandonen durant el dia. Són molt sociables,[8][7] vivint en colònies de 10 a 30 membres. La parella alfa sovint marca amb l'olor els subordinats del grup per expressar la seva autoritat i normalment, després d'això, els subordinats netegen els alfa i els llepen la cara. Aquest comportament també es practica normalment quan els membres del grup es retroben després d'un curt període de separació. La majoria dels suricates en un grup són germans o descendents de la parella alfa.

Els suricates mostren un comportament altruista a les seves colònies;[9] un o més suricates es queden vigilant mentre la resta estan escorcollant o jugant, per avisar sobre algun perill.[10] Quan s'observa un depredador, el sentinella dóna un avís i la resta del grup marxa o s'amaga en un dels amagatalls creats al llarg seu territori. El sentinella és el primer a reaparèixer de l'amagatall i mirar si hi ha depredadors. Si no veu perill, avisarà a la resta que ja poden sortir.

Els suricates també són coneguts per compartir el seu cau amb la mangosta groga (Cynictis penicillata) o l'esquirol de terra, espècies amb les que no competeixen per menjar.[11] Si tenen mala sort, de vegades comparteixen el seu cau amb serps.

Els suricates ensenyen als més petits. Els joves de la majoria d'espècies aprenen observant els adults. Per exemple, els suricates adults ensenyen als més petits com menjar un escorpí verinós: li trauran el fibló i l'ajudaran a agafar la criatura.[12]

Malgrat el seu comportament altruista, els suricates de vegades maten els membres més petits del seu grups. S'han vist alguns subordinats matant la descendència de membres més dominants, per millorar la posició de la seva pròpia descendència.[13]

Recentment s'ha descobert que els crits dels suricates tenen un significat específic, indicant serps o altres depredadors. També indiquen la urgència: si està lluny o a prop.[14] De moment encara no se sap com funcionen.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Suricates mostrant el comportament escorcollador al Zoo Adelaide.

Els suricates són principalment insectívors, però també mengen petits vertebrats, ous i plantes. Escorcollen regularment per aconseguir aquests aliments, excavant el terra. La seva dieta animal consisteix en un 82% d'insectes, 7% d'aràcnids, 3% de centpeus, 3% de milpeus, 2% de rèptils i, rarament (2%), petits ocells.[4] Són immunes al fort verí dels escorpins del desert de Kalahari, al contrari que els humans.[15] No tenen un excés de greix corporal, donat que escorcollar per buscar menjar és una necessitat diaria.

Els suricates excaven en grup amb un "sentinella " vigilant que no s'acostin depredadors mentre la resta busquen menjar.[10] Cada sentinella vigila durant una hora aproximadament. Els suricates joves no comencen a escorcollar menjar fins que tenen 1 mes i sembre ho fan sota la tutela d'un membre més gran de la família.[16] El sentinella que vigila piula si tot és correcte, mentre que si observa perill, lladra fortament o xiula.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El informes realitzats en captivitat, indiquen que el festeig previ a la còpula no n'és gairé elaborat. El mascle inicien el procés lluitant amb la femella. Si aquesta resisteix els intents del mascle de muntar-la, aquest la subjectarà pel clatell fins que es mostri submisa. Durant l'aparellament, el mascle envolta la femella per mantenir la posició fins que la còpula acaba.[4]

Les femelles solen aparellar-se als dos anys.[17] La temporada d'aparellament té lloc quan les condicions són favorables. A més, les femelles no mostren cap sincronia en el cicle estral, l'aparellament o en donar a llum.[4] Per això, poden donar a llum durant tot l'any. No obstant això, a la natura, els naixements tenen lloc més sovint durant l'estació càlida i plujosa que va de l'agost al març.[17] El període de gestació té una durada aproximada d'11 setmanes.[4] En captivitat, una femella ha arribat a tenir 11 ventrades en 31 meses.[4] A la natura, poden arribar a tenir 3 ventrades a l'any, amb una mitjana de 3 cries per ventrada.[6]

Els suricates són altricials, i, per tant, neixen amb els ulls i les orelles tancades. En el moment de néixer no poden orinar ni defecar sense estimulació de la mare. Als 10 dies obren les orelles i entre els 10 i els 14 dies els ulls. Les cries són deslletades entre el 49è i el 63è dia i esdevenen sexualment madures al voltant de l'any.[4]

Com a tots els mamífers, les mares donen a mamar llet a les cries. Les mares joves porten les seves cries agafades per qualsevol lloc, mentre que les mares més madures i experimentades, les porten agafades pel clatell. Els pares poden desenvolupar un paper actiu en la cria vigilant els cadells. A causa de la seva naturalesa social, els individus sense aparellar formen part del grup, ajudant, vigilant o alimentant les cries.[4]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Suricata suricatta iona (Cabral, 1971)
  • Suricata suricatta marjoriae (Bradfield, 1936)
  • Suricata suricatta suricatta (Schreber, 1776)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Macdonald, D. & Hoffmann, M.. Suricata suricatta. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 7 setembre 2010.
  2. 2,0 2,1 (anglès) Suricate or Mongoose in Southern Africa. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  3. 3,0 3,1 (anglès) What is a meerkat?. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 (anglès) van Staaden, M. 1994. Suricata suricata. Mammalian Species, 483: 1-8.
  5. (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press.
  6. 6,0 6,1 (anglès) Estes, R. 1991. The behavior guide to African mammals. Berkeley: University of California Press.
  7. 7,0 7,1 (anglès) Meerkat - Mammals - Meet the animals. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  8. (anglès) Animal Corner: Meerkat - Behavior. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  9. (anglès) Meerkats @ National Geographic Magazine. NationalGeographic.com. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  10. 10,0 10,1 (anglès) The Big Zoo: Animals − Meerkat. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  11. (anglès) Britannica Encyclopedia. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  12. (anglès) Thornton, Alex. «Teaching in Wild Meerkats». Science, 313, 5784, July 14 2006, pàg. 227–9. DOI: 10.1126/science.1128727. PMID: 16840701 [Consulta: 23 gener 2007].
  13. (anglès) Murderous Meerkat Moms Contradict Caring Image, Study Finds
  14. (anglès) 28 maig 2007, Young Meerkats Learn The Emotion Before The Message In Threat Calls. Accedit el 9 de desembre de 2008.
  15. (anglès) David Attenborough, 2000. Meerkats United
  16. (anglès) Mighty Masked Meerkat Mobs
  17. 17,0 17,1 (anglès) Clutton-Brock, T. 1999. Reproduction and survival of suricates (*Suricata suricatta*) in the southern Kalahari. African Journal of Ecology, 37(1): 69-80.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) David Macdonald (Photography by Nigel Dennis): Meerkats. London: New Holland Publishers, 1999.
  • (anglès) Meerkat pups go to eating school BBC News, 13 July 2006. Meerkat pups do not learn how to eat dangerous animals such as scorpions on their own but are taught by adults, scientists have discovered.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suricata