Altruisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el aliè, s'oposa a l'egoisme. L'altruisme no cerca el propi benefici i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Com a terme, va néixer a les obres d'Auguste Comte i va ser manllevat per les principals llengües modernes. No tothom accepta que existeixi l'altruisme, de fet pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua bé per guanyar l'estimació dels altres, la salvació o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord a la eva ètica. Fins i tot pot obeir a una estratègia de càlcul, s'actua pensant en l'altre volent que sigui recíproc o millorar la societat en la qual es viu.

L'altruisme a la filosofia[modifica | modifica el codi]

Diverses escoles proposen comportaments altruistes com a doctrina ètica, per això es coneix com "la regla d'or de la conducta" i així apareix als primers pensadors grecs i orientals.

L'utilitarisme, per exemple, es basa en aquest concepte, ja que una persona actua bé sempre que maximitizi els beneficis cap als altres (no considera si perjudica o no a la pròpia persona).

Des de Plató, es considera que els polítics i governants han de ser altruistes, ja que racionalment busquen el benestar dels ciutadans que depenen d'ells. El contrari és la tirania, que deslegitima el poder aconseguit.

Ayn Rand, per la seva banda, considera l'altruisme immoral, ja que pot portar al sacrifici de la pròpia vida, renunciant al màxim do per un bé inferior.[1] També afirma que buscar el propi benefici no és dolent, sempre que no perjudiqui als altres i reinvindica per tant l'egoisme ètic. Nietzsche argumentava en la mateixa línia, afirmant que només els febles necessiten refugiar-se en l'altruisme per limitar les accions dels poderosos, que exerceixen el seu dret a la vida.

L'altruisme biològic[modifica | modifica el codi]

En principi l'altruisme semblava contradir les lleis naturals, ja que a vegades determinats individus posen en perill la seva vida per altres i això atempta contra l'instint de conservació bàsic per a la selecció natural. Tanmateix, s'ha demostrat que l'altruisme té un caràcter instintiu, per perpetuar la pròpia espècie i així transmetre els gens, com sosté Richard Dawkins [2] (per això els lligams són més forts entre animals d'un mateix grup o emparentats).

Als éssers humans aquest instint apareix als 18 mesos, com als ximpanzés

L'altruisme a la religió[modifica | modifica el codi]

L'altruisme està a la base de molts manaments religiosos, incloent les vies del budisme cap a la il·luminació o com a resum de les lleis ètiques de les religions del llibre. De fet, la seva formulació positiva i negativa ("no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu) va ser declarada la base comuna per al diàleg entre religions al Parlament Mundial de les Religions el 1993 [3]

Al budisme l'altruisme es materialitza en quatre virtuts essencials:[4]

  • l'equanimitat, renunciant a l'odi o l'enveja i l'afany de posseis que lliga la persona al món terrenal
  • amor, que porta a actuar buscant el benefici aliè
  • la compassió, que vol deslliurar els altres del dolor
  • la felicitat que esdevé quan els del voltant són feliços

Per al cristianisme, l'altruisme és la base de la moral, ja que sustenta el manament que Jesús va donar abans de morir: "estimeu els altres com jo us he estimat" (Jn 15:9-17). Aquest manament ha de substituir les velles lleis judaiques, inspirades en la Llei del Talió i incita a estimar fins i tot els enemics. El concepte com a tal no apareix als escrits catequètics per ser un nom modern, però es pot rastrejar a termes com caritat o proïsme.

Diversos hadiths islàmics lloen l'altruisme. Hi hauria tres graus d'altruisme (de menor a major mèrit): donar als altres allò que no fa falta com a caritat, considerar el proïsme al mateix nivell que un o posar-lo per sobre i sacrificar-se pels altres malgrat perjudicar-se.

L'altruisme a la societat[modifica | modifica el codi]

Les entitats sense afany de lucre, com les ONG, s'anomenaven anteriorment altruistes perquè persegueixen fins socials i no sols econòmics, com l'empresa tradicional. A finals del segle XX, però, van sorgir conceptes com la responsabilitat social corporativa, la banca ètica o l'anomenat màrqueting net, on les empreses per fidelitzar els clients i millorar la seva imatge de marca emprenen accions altruistes, com per exemple donar part de la recaudació a projectes al Tercer Món. Els beneficis que deixen d'ingressar es compensen amb la publicitat positiva generada.

Els comportaments altruistes han estat estudiat per la teoria de jocs, per exemple al dilema del presoner i estan a la base de concursos televisius com "Sis a traïció", a TV3.

L'altruisme és una de les bases que sustenten la Declaració Universal dels Drets Humans, perquè considera els altres com iguals i per tant amb els mateixos drets, que s'han de procurar atorgar, malgrat un mateix no els necessiti.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rand, Ayn (1964) The Virtue of Selfishness. Signet Book.
  2. Dawkins (1976/2000) El gen egoísta, Salvat Editores, S.A., 2ª edició, Barcelona
  3. Hans Küng, Towards a Global Ethic
  4. Patrul Rimpoché, Le chemin de la Grande Perfection, Editions Padmakara

Vegeu també[modifica | modifica el codi]