Ayn Rand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAyn Rand

(1943) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Алиса Зиновьевна Розенбаум Modifica el valor a Wikidata
2 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1982 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Kensico Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballObjectivisme, escriptura i assaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturga, assagista, periodista, escriptora de ciència-ficció, crítica literària, novel·lista, guionista, filòsofa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereObjectivisme i distopia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaAyn Rand Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFrank O'Connor (1929–1979) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaynrand.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0709446 Allocine: 89525 Allmovie: p173007 TV.com: people/ayn-rand-1 IBDB: 4390 TMDB.org: 109405
Musicbrainz: 95b1f209-ccf9-4b11-a9e8-a768ec82c6dd Discogs: 622729 Goodreads author: 432 Find a Grave: 851 Project Gutenberg: 572 Modifica el valor a Wikidata

Alissa Zinóvievna Rozenbàum rus: Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.

Rand defensava l'egoisme racional, l'individualisme, i el capitalisme (laissez-faire), argumentant que és l'únic sistema econòmic que permet a l'ésser humà viure com a ésser humà, és a dir, fent ús de la seva facultat de raonar. En conseqüència, rebutjava absolutament el socialisme, l'altruisme i la religió.

Per altra banda, sostenia que l'ésser humà ha de triar els seus valors i les seves accions mitjançant la raó, que cada individu té dret a existir per si mateix, sense sacrificar-se pels altres ni sacrificant d'altres per a si, i que ningú no té dret a buscar valors d'uns altres ni a imposar-los idees mitjançant la força.

Rand, considerada mentora ideològica dels economistes més liberals, defensava que l'egoisme era el "bé", i l'altruisme, "el mal"; que les persones pobres en el sistema capitalista eren "paràsits", i qualificava de superiors o "superhomes" els més rics, ja que sostenia la teoria que tots s'havien enfrontat lliurement als mateixos reptes, perills i circumstàncies. Considerava per tant que havia de beneficiar els més "valuosos". S'oposava a tota mena de programes socials i a la mateixa existència de l'"interès públic". El seu pensament s'ha popularitzat entre la dreta nord-americana. Un dels seus admiradors i membre del seu cercle més proper, Alan Greenspan, citaria la seva inspiració en posar en pràctica les polítiques econòmiques favorables als més rics, de desregulació financera i de retallades de programes socials amb l'administració Reagan, que continuarien al llarg del seu llarg mandat sota amb George Bush I, Bill Clinton i George Bush II, fins a la catàstrofe econòmica mundial de 2007.

Per als crítics amb l'objectivisme, aquesta filosofia "no té cap altre propòsit pràctic que promoure els interessos econòmics de les persones riques que el financen; l'única funció del seu pensament és justificar la riquesa, excusar la pobresa i normalitzar el tipus de guerra hobbesiana de tots contra tots que Rand considerava la societat ideal".[1]

Curiosament, al final de la seva vida, malgrat combatre'ls tota la vida com a 'esquemes corruptors', sol·licità les ajudes de la seguretat social i dels programes Medicare per al car tractament del seu càncer de pulmó.

Referències[modifica]

  1. Weiss, Gary. Ayn Rand Nation: The Hidden Struggle for America’s Soul (en anglès). 2012. St. Martin's Press, 28 de febr. 2012. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts sobre Ayn Rand al Wikisource (anglès).