Distopia
Una distopia, contra-utopia o anti-utopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.
Segons l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per John Stuart Mill, qui també emprava el sinònim creat per Bentham, cacotopia. Ambdues paraules es van basar en el terme "utopia", encunyat per Thomas More com οὐ τόπος o "lloc que no existeix", per descriure una societat perfecta o ideal en la seva obra homònima. "Distopia" s'entén aleshores com una "utopia negativa" on la realitat transcorre en termes antitètics als d'una societat ideal.
Els texts distòpics sorgeixen com obres d'advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics. Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general (Nosaltres, 1984, Un món feliç, Viure!, Fahrenheit 451). Altres més recents són obres de ciència ficció ambientades en un futur proper i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en la que el món s'ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs es tornen cada vegada més irrellevants. Hi ha un subgènere anomenat literatura apocalíptica, on la distopia té a veure amb la fi del món conegut.
[modifica] Distopies a la literatura
- Nosaltres, de Ievgueni Zamiatin (1920)
- Un món feliç, d'Aldous Huxley (1932)
- 1984, de George Orwell (1949)
- Earth Abides, de George R. Stewart, (1949)
- Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953)
- El senyor de les mosques, d'William Golding, (1954)
- A Canticle for Leibowitz, de Walter M. Miller, Jr, (1960)
- A Clockwork Orange, d'Anthony Burgess, (1962)
- Eumeswil, de Ernst Jünger (1977)
- Riddley Walker, de Russell Hoban, (1981)
- Neuromàntic, de William Gibson (1984)
- El conte de la criada, de Margaret Atwood (1985)
- Watchmen, novel·la gràfica d'Alan Moore i Dave Gibbons (1986)
- Les torres de l'oblit de George Turner
- V de Vendetta, novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd (1981-1988)
- Ígur Neblí, de Miquel de Palol i Muntanyola (1994)
- Oryx i Crake, de Margaret Atwood (2003)
- Globàlia, de Jean-Christophe Rufin (2004)
- No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro (2005)[1]
- Uglies, de Scott Westerfeld (2005)
- La carretera, de Cormac McCarthy (2006)
- Bar Code Rebellion, de Suzanne Weyn (2006)
- The Book of Dave, de Will Self (2006)[2]
- Wizard of the Crow , de Ngugi wa Thiong'o (2006)
- Sunshine Assassins, de John F. Miglio (2006)
- Metro 2033, de Dmitry Glukhovsky (2006)
- Chez Max, de Jakob Arjouni (2006)[3]
- Gènesi, de Bernard Beckett (2006)[4]
- Veracity (2007), de Mark Lavorato
- Blind Faith (2007), de Ben Elton
- The Declaration (2008), de Gemma Malley
- Truancy (2008), de Isamu Fukui
- Els jocs de la fam (2008), de Suzanne Collins [5]
- The Forest of Hands and Teeth (2009), de Carrie Ryan [6]
- Proyecto #194 (2009), de Alberto López González[7]
- Fahrenheit 56K (2009), de Fernando de Querol Alcaraz[8]
- Far North (2009), de Marcel Theroux
- Catching Fire (2009), de Suzanne Collins
- The Maze Runner (2009), de James Dashner [9]
- Shades of Grey (2009), de Jasper Fforde
- The Unit (2009), de Ninni Holmqvist [10]
- The Safe and Happy Chronicles (2010), de Sean Lewis [11]
- Delirium, de Lauren Oliver (2011)[12]
[modifica] Distopies al cinema
- Metropolis, de Fritz Lang (1927)
- The Planet of the Apes, de Frankin J. Shaffner (1968)
- THX 1138, de George Lucas (1971)
- Mad Max, de George Miller (1979)
- Blade Runner, de Ridley Scott (1982)
- 1984, de Michael Radford (1984)
- Brazil, de Terry Gilliam (1985)
- Gattaca, d'Andrew Nicol (1997)
- Dark City, d'Alex Proyas (1998)
- Matrix, d'germans Wachowski (1999)
- Equilibrium, de Kurt Wimmer (2002)
- Code 46, de Michael Winterbottom (2003)
- FAQ: frequently asked questions, de Carlos Atanes (2004)
- V de Vendetta, de James McTeigue (2005)
- The Island, de Michael Bay (2005)
- Children of Men, d'Alfonso Cuarón (2006)
- The Road, de John Hillcoat (2009)
- Maximum Shame, de Carlos Atanes (2010)
- Never let me go, de Mark Romanek (2010)
[modifica] Referències
- ↑ «'Never Let Me Go': When They Were Orphans». The New York Times, 17 April 2005. [Consulta: 2011-03-21].
- ↑ «The gospel according to Dave». The Guardian, 27 May 2006. [Consulta: 2008-02-10].
- ↑ A review of Chez Max by Jakob Arjouni - The Compulsive Reader
- ↑ «REVIEW: Genesis by Bernard Beckett». SF Signal. [Consulta: 2009-12-13].
- ↑ «Els jocs de la fam». [Consulta: 2011-04-02].
- ↑ Karen Brooks-Reese: "Zombies Rise in Teen Lit", Pittsburgh Post Gazette (May 26, 2009).
- ↑ Historias de Hojalata (Libros de ciencia-ficción). Proyecto #194
- ↑ FAHRENHEIT 56K - Fernando de Querol Alcaraz - Opinion.Leido
- ↑ http://www.randomhouse.com/teens/mazerunner/
- ↑ http://www.readinggroupguides.com/guides_u/the_unit1.asp
- ↑ http://sahchronicles.com
- ↑ «Delirium, una novel·la distòpica de temàtica amorosa entre les novetats d'aquest mes de març per al públic juvenil». Editorial Cruïlla, 14 Març 2011. [Consulta: 2011-03-21].