Margaret Atwood

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Margaret Atwood.

Margaret Atwood ( Ottawa, Canadà 1939 ) és una poetessa, novel·lista, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 18 de novembre de 1939 a la ciutat d'Ottawa filla de Carl Edmund Atwood, zoòleg, i Margaret Dorothy William, nutricionista. A causa de la investigació que portava a terme el seu pare sobre entomologia forestal, Atwood va passar gran part de la seva infància entre el nord de Quebec, Ottawa i Toronto.

El 1957 va començar els seus estudis universitaris de filologia anglesa a la Universitat de Toronto, en la qual es va llicenciar el 1961, iniciant la tardor d'aquell any els estudis de postgrau a la Universitat Harvard. Va obtenir un màster en aquesta universitat, i inicià l'activitat docent a la Univeristat de la Colúmbia Britànica el 1965. Posteriorment fou professora de filologia a la Universitat Sir George Williams de Mont-real (1967-1968), Universitat d'Alberta (1969-1979), Universitat York de Toronto (1971-1972) i la Universitat de Nova York.

Fou vicepresidenta de la Unió d'Escriptors del Canadà des de 1980 i presidenta del PEN Club International, una associació d'escriptors per a fomentar el contacte i la cooperació entre autors de tot el món que s'encarrega de promoure la llibertat d'expressió i d'alliberar als escriptors que són presoners polítics. Fou escollida sòcia majoritària del Massey College de la Universitat de Toronto, i actualment té més de quinze títols honoris causa i està inclosa en el passeig de la fama del Canadà des de 2001. És també membre de la Royal Society del Canadà i de la Order of Canada i membre honorari de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.

Activitat literària[modifica | modifica el codi]

Interessada per la lectura des de ben joveneta, va iniciar-se en l'escriptura als setze anys. A la tardor de 1961 va guanyar la Medalla I.J. Pratt pel seu llibre de poemes Double Persephone.

Atwood ha escrit novel·les de diferents gèneres i també llibres de poemes; també va escriure guions per a televisió com The Servant Girl (1974) i Days of the Rebels: 1815-1840 (1977). Normalment es descriu com una escriptora feminista, ja que el tema del gènere està present en algunes de les seves obres de forma destacada, centrant-se així mateix en la identitat nacional canadenca, les relacions d'aquest país amb Estats Units d'Amèrica i Europa, els drets humans, assumptes mediambientals, els mites socials sobre la feminitat, la representació del cos de la dona en l'art, l'explotació social i econòmica d'aquesta, així com les relacions de dones entre si i d'elles amb els homes.

El 1966 va obtenir el Gobernor General's Award per l'obra The Circle Game, amb la qual es va guanyar una gran reputació com a poetessa. El 1969 va publicar The Edible Woman, on es va fer eco de la marginació social de la dona. A Procedures for Underground (1970) i The Journals of Susana Moodie (1970), els seus següents llibres de poesia, els personatges tenen dificultats per a acceptar l'irracional. Aquesta última potser sigui la seva obra poètica més coneguda, en ella Atwood escriu des del punt de vista de Susana Moodie, una pionera de la colonització de la frontera canadenca del segle XIX. Amb l'obra Power Politics (1971) usa les paraules com refugi per a les dones febles que s'enfronten per força masculina.

Com a crítica literària és molt coneguda per la seva obra Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), que va ser definida com el llibre més sorprenent escrit sobre literatura canadenca i que va aconseguir augmentar l'interès en la literatura d'aquest país. Aquest mateix any va publicar Surfacing, una novel·la on es formula en termes polítics el conflicte entre naturalesa i tecnologia. Amb un gran èxit i avalada per la crítica, va escriure You Are Happy (1974) i la seva tercera novel·la, Lady Oracle (1976), una paròdia dels contes de fades i les novel·les d'amor que va guanyar el 1977 el Toronto Book Award i el Canadian Booksellers Award. La seva col·lecció de relats curts d'aquest mateix any, Dancing Girls, va ser també premiada amb aquests dos guardons i el Periodical Distributors of Canada Short Fiction Award. El 1978 va publicar dos llibres, Two-Headed Poems, que continua explorant la duplicitat del llenguatge, i Up in the Tree (Dalt de l'arbre, Edicions Cruïlla), un llibre infantil. La seva següent novel·la, Life Before Man (1979), és més tradicional que els seus llibres de ficció anteriors i se centra en una sèrie de triangles amorosos.

Atwood sempre ha estat interessada en els drets humans i és membre activa d'Amnistia Internacional, això es reflecteix en el seu llibre de poesia True Stories (1981) i la novel·la Bodily Harm (1981). Va publicar Second Words (1982), mostra d'una de les primeres obres feministes escrites al Canadà i aquest mateix any, va dirigir la revisió del Oxford Book of Canadian Poetry, el que la va col·locar al capdavant dels poetes canadencs de la seva generació. La seva col·lecció d'històries curtes, Bluebeard's Egg (1983), va obtenir el Periodical Distributors of Canada i el Foundation for the Advancement of Canadian Letters Book of the Year Award.

Després d'això va continuar alternant prosa i poesia però la novel·la que majors èxits va collir fou The Handmaid's Tale (1985), guardonada amb el Governor's General's Award, el Los Angeles Times Prize, el Arthur C. Clarke Award for Science Fiction i el Commonwealth Literary Prize, i va ser nominada al Booker Prize del Regne Unit i al Ritz-Paris-Hemingway Prize (París). És una utopia negativa ambientada en una societat de dretes monoteista situada en un abocador nuclear, l'antic Boston. Aquesta novel·la es va adaptar per al cinema i també se'n realitzà una òpera.

Atwood ha continuat escrivint fins a l'actualitat amb un gran èxit de crítica i de lectors. Avui en dia segueix lluitant per la defensa dels drets humans, la llibertat d'expressió i altres causes. També va ajudar a llançar la carrera de la poettessa Carolyn Forche quan els editors nord-americans van rebutjar la seva poesia sobre la guerra civil del Salvador.

El juny de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la "seva visió compromesa i crítica del món i la societat contemporània, mentre revela una extraordinària sensibilitat en la seva abundant producció poètica, gènere que conrea amb mestratge". En 2009, Edicions Bromera ha publicat en català L'any del diluvi, l'obra més brillant i enginyosa de Margaret Atwood i que posa de manifest el seu compromís amb l'entorn, car fa una reflexió al voltant d'una hipotètica societat futura devastada per la impunitat de l'acció humana.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Contes curts[modifica | modifica el codi]

  • 1977: Dancing Girls
  • 1983: Murder in the Dark
  • 1983: Bluebeard's Egg
  • 1986: Through the One-Way Mirror
  • 1991: Wilderness Tips
  • 1992: Good Bones
  • 1994: Good Bones and Simple Murders
  • 2006: The Tent
  • 2006: Moral Disorder

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1961: Double Persephone
  • 1964: The Circle Game
  • 1965: Expeditions
  • 1966: Speeches for Doctor Frankenstein
  • 1968: The Animals in That Country
  • 1970: The Journals of Susanna Moodie
  • 1970: Procedures for Underground
  • 1971: Power Politics
  • 1974: You Are Happy
  • 1976: Selected Poems
  • 1978: Two-Headed Poems
  • 1981: True Stories
  • 1983: Love songs of a Terminator
  • 1984: Interlunar
  • 1996: Morning in the Burned House
  • 1998: Eating Fire: Selected Poems, 1965-1995
  • 2007: The Door

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margaret Atwood