Virginia Woolf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Virginia Woolf
Naixement 25 de gener de 1882
Londres, Anglaterra
Mort 28 de març de 1941 (als 59 anys)
Lewes, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Ocupació escriptora
Pares Julia Jackson Duckworth i Leslie Stephen

Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 - Lewes, Sussex, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. Considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.

Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925), que palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols) i Al far (1927) van destacar per, a part del seu geni, la seva gran originalitat. Cal destacar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia. Aquesta obra està considerada com un text discutit, execrat i reivindicat però fundacional sobre la dona i l'escriptura i el feminisme literari anglosaxó.[1]

La seva tècnica de monòleg interior i estil poètic es consideren entre les contribucions més importants de la novel·la moderna.

El 1962, l'escriptor britànic Edward Albee va escriure l'obra de teatre Qui té por de Virginia Woolf? Va contribuir a fer famós el nom de l'escriptora, però la història no té gaire a veure amb ella, és un drama matrimonial.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare Sir Leslie Stephen. Mai no va anar a escola, els estudis els va fer a casa seva.[3]

El 1912 es va casar amb Leonard Woolf, i amb diversos companys fundaren l'anomenat grup de Bloomsbury (anomenat així arran del lloc on era situada la casa de la parella). Juntament amb el seu marit va fundar l'editorial Hogarth Press, que va donar a conèixer joves promeses de l'època que es van consagrar, com T.S. Eliot i K. Mansfield.

Els valors del grup de Bloomsbury encoratjaven un enfocament liberal de la sexualitat, i el 1922 va conèixer l'escriptora i jardinera Vita Sackville-West, esposa de Harold Nicolson. Després d'un començament temptatiu, van iniciar una relació sexual,[4] que, segons Sackville-West, només es va consumar dues vegades.[5]

Patí la malaltia psíquica anomenada trastorn bipolar i se suïcidà, el 28 de març de 1941 al riu Ouse ficant-se pedres dins les butxaques de l'abric.

Obres[modifica | modifica el codi]

Un resum de les obres literàries traduïdes al català està publicat aquí[6]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • The Voyage Out (1915)
  • Night and Day (1919)
  • Jacob's Room (1922)
  • Mrs. Dalloway (1925) traducció (1930) de C.A. Jordana, Mrs. Dalloway[7]
  • To the Lighthouse (1927), traducció (1984) d'Helena Valentí, Al far[8]
  • Orlando, a biography (1928), considerada una novel·la inspirada en la vida de Vita Sackville-West. Traducció de Maria-Antònia Oliver, Orlando (1985)[9]
  • The Waves (1931). Traducció de Maria-Antònia Oliver, Les Ones[10]
  • Flush: A Biography. Barreja de ficció i no-ficció en una imaginativa biografia del gos d'Elizabeth Barrett Browning. Un monòleg interior des del punt de vista d'un gos. No és una biografia en el sentit estricte un llibre al qual Virginia Woolf va posar de subtítol una biografia. Traducció de R. Cardús, Flush[11]
  • The Years (1937). Traducció de Maria-Antònia Oliver, Els Anys[12]
  • Between the Acts (1941), traducció de Marta Pera, Entre els actes[13]

Contes[modifica | modifica el codi]

  • Kew Gardens (1919)
  • Monday or Tuesday (1921)
  • The New Dress (1924)
  • The Legacy (1943)
  • A Haunted House and Other Short Stories (1944), traduït com La casa encantada fou publicada el 1983 per l'editorial Lumen.
  • The Complete Shorter Fiction (1985). En aquest recull de contes es va publicar per primera vegada el relat Phyllis and Rosamond
  • Nurse Lugton's Curtain, traducció de Nuria Font i Ferrer, La cortina de la mainadera[14]

Llibres de no ficció[modifica | modifica el codi]

  • Modern Fiction (1919)
  • The Common Reader (1925). Traduït per l'Editorial Lumen el 2009, ISBN 978-84-264-1699-5
  • A Room of One's Own (1929). Traduït per Pilar Godayol, Cinc-centes lliures i una cambra pròpia[15]
  • On Being Ill (1930)
  • The London Scene (1931)
  • The Common Reader: Second Series (1932)
  • Three Guineas (1938), una volta de rosca més en l’obra de Virginia Woolf respecte a l’emancipació de les dones i els valors que ens poden conduir a la llibertat i a la pau Traducció i pròleg de Marta Pessarodona, Tres guinees,[16]
  • Roger Fry: A Biography (1940). Considerada de no ficció; això no obstant, s'adverteix que «l'habilitat novel·lística [de Woolf] va jugar en contra del seu talent com a biògrafa, perquè les seves observacions impressionistes no encaixaven amb la necessitat simultània de reunir una multitud de fets».[nota 1][17]
  • The Death of the Moth and Other Essays (1942)
  • The Moment and Other Essays (1947)
  • The Captain's Death Bed And Other Essays (1950)
  • Granite and Rainbow (1958)
  • Books and Portraits (1978)
  • Women And Writing (1979). Traducció de Jordi Ainaud, redacció Jordi Llovet, Dones i literatura: assaigs de crítica literària[18]
  • Collected Essays (4 volums)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. traducció al castellà de Mireia Bofill, Barcelona, Edhasa, 1984, 276 pp, ISBN 978-84-350-0446-6

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maria Mercé Marçal, «La dona i l'escriptura. 3. La furia, la dona i l'escriptura», en Ángel San Martí (red.), Fi de segle. Incerteses davant un nou mil·lenni: X Universitat d’Estiu a Gandia, Col·lecció Oberta, Universitat de València, 1994, pàgina 33, ISBN 9788437016047
  2. Edward Albee, Qui té por de la Virginia Woolf?, traducció de Jordi Arbonès, Institut del teatre. Diputació de Barcelona, 1991, 171 pàgines, ISBN 9788477941590
  3. «Virginia Woolf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 15 Ladies Who Were Writing Sexy Lesbian Love Letters Before You Got Born a Autostraddle, 15/1/2014 (anglès)
  5. Boynton, Victoria and Malin, Jo (2005) Encyclopedia of Women's Autobiography: K-Z Greenwood Press, pàg. 580 (anglès)
  6. Eva Caro, «Traduccions al català de Virginia Woolf», Literatura universal en català, Visat, la revista digital de literatura i de traducció del PEN Català [consulta el 16 d'agost 2013]
  7. Mrs. Dalloway, Barcelona, Rosa dels Vents, 1930; reedició Edicions Proa, 2003
  8. Al far, Edicions Proa, 1984; reedició Edicions 62, 1996
  9. Orlando, Barcelona: Edhasa, 1985; reedició Enciclopèdia Catalana, 1994; Proa, 2008
  10. Les Ones, Barcelona, Edhasa, 1989, 190 pàgines, ISBN 9788435033886
  11. Flush, Barcelona, Rosa dels Vents, 1938, 100 pàgines, reedició per Destino el 1988
  12. Els Anys, >Barcelona, Nova Terra, 1973
  13. Entre els actes tom 34 de Les millors obres de la literatura universal: Segle XX, Edicions 62 i la Caixa, 1989, 137 pàgines, ISBN 9788429729320
  14. Barcelona, Cruïlla, 2006, 62 pàgines, ISBN 9788466113939
  15. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia, Barcelona, Portic, 2005, 200 pàgines, ISBN 9788473069373
  16. Tres guinees, tom 3 de Clàssics de la pau i la noviolència, Barcelona, Angle Editorial, 2011, 256 pàgines, ISBN 9788415002604
  17. Frances Spalding (ed.), Virginia Woolf: Paper Darts: the Illustrated Letters, Collins & Brown, 1991, (ISBN 1-85585-046-X) (hb) & (ISBN 1-85585-103-2) (pb), pp. 139–140.
  18. Dones i literatura: assaigs de crítica literària, Barcelona, Columna Edicions, 1999, 204 pàgines, ISBN 9788483006658

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]