Vanessa Bell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vanessa Bell retratada per Roger Fry.

Vanessa Bell (30 de maig de 1879 – 7 d'abril de 1961; nascuda amb el cognom Stephen) va ser una pintora i interiorista anglesa, part del Grup de Bloomsbury, i germana de l'escriptora Virginia Woolf.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vanessa Stephen era la filla gran de Sir Leslie Stephen i Julia Prinsep Jackson (1846-1895). Els seus pares vivien al 22 de Hyde Park Gate, al districte de Westminster, a Londres. No va ser escolaritzada sinó que rebé educació a casa seva per part dels seus pares, que li van esenyar idiomes, matemàtiques i història, a la vegada que rebé classes de dibuix del pintor Ebenezer Cook. L'any 1896 va entrar a classes d'art a l'escola de Sir Arthur Cope i després va iniciar estudis de pintura a la Royal Academy l'any 1901. Durant la seva infantesa, tant Vanessa com la seva germana Virginia van patir abusos sexuals dels seus germanastres, George i Gerald Duckworth. Al morir la seva mare el 1895 i son pare el 1904, Vanessa va vendre les seves propietats a Hyde Park Gate i es traslladà a Bloomsbury (districte de Camden, Londres) amb Vrginia Woolf i els seus germans Thoby i Adrian, on van començar a relacionar-se amb els artistes que acabarien formant el grup de Bloomsbury. Es va casar amb Clive Bell el 1907, amb qui va tenir dos fills, Julian (mort el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola amb 29 anys, i Quentin. Es tractava d'un matrimoni obert i tant ella com el seu marit van tenir diversos amants durant les seves vides. Vanessa Bell va tenir relacions amb el crític d'art Roger Fry i el pintor Duncan Grant, de qui va tenir una filla el 1918, Angelica, que va criar amb el seu marit Clive Bell com si fos la seva pròpia filla.[1] Just abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el matrimoni es va mudar amb en Duncan Grant i el seu amant David Garnett al Sussex rural, on ella i en Grant pintaven alhora que treballaven en projectes d'Omega Workshops, iniciat per Roger Fry.

Obra i importància[modifica | modifica el codi]

Els treballs més importants de Vanessa Bell inclouen Studland Beach (1912), The Tub (1918), Interior with Two Women (1932) o els retrats de la seva germana Virginia Woolf (tres realitzats el 1912), d'Aldous Huxley i (1929-1930) i de David Garnett (1916). Està considerada una de les majors contribuïdores a la pràctica del retrat i paisatge en la pintura britànica del segle XX.

Va participar a més en il·lustracions i dissenys de l'editorial Hogarth Press, fundada per la seva germana i el seu marit Leonard Woolf.[2]

Com a personatge públic, les seves opinions en art eren rebudes amb cert interés. Va poder veure 'obra Guernica, de Pablo Picasso, de 1937, a l'estudi del propi pintor a París, i mentre que li va donar suport pel seu contingut ideològic, en una primera instància no li va agradar.[3]

Representacions en la ficció[modifica | modifica el codi]

L'actriu Janet McTeer va represenar el seu paper al biopic Carrington, de 1995, dirigit per Dora Carrington. Miranda Richardson va encarnar Vanessa Bell a Les Hores (2002). La novel·la Vanessa and Virginia, de l'escriptora Susan Sellers, retrata la relació de les dues germanes. D'altra banda, l'obra de l'escriptora Priya Parmar Vanessa and her sister (2014) està protagonitzada per la pintora.[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.tate.org.uk/archivejourneys/bloomsburyhtml/group.htm
  2. [enllaç sense format] http://www.tate.org.uk/archivejourneys/bloomsburyhtml/art_together_hogarth.htm
  3. Richard Overy, The Morbid Age', Penguin, Londres, 2010
  4. Random House
  5. Web de Priya Parmar

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanessa Bell Modifica l'enllaç a Wikidata