30 de maig
De Viquipèdia
| << | Maig 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 215 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1640, Montiró, Principat de Catalunya: els terços de Felip IV destrueixen la vila.[1]
- 1843, Catalunya: Començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.[2]
- 2010, Sabadell, Vallès Occidental: se celebra la Consulta per la Independència de Catalunya, és la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la realitza.
- Resta del món
- 1588: El darrer vaixell de l'Armada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega.[3]
- 1631, Castell de Fontainebleau, Regne de França: és signat el Tractat de Fontainebleau entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu
- 1814: Signatura del Tractat de París. Napoleó Bonaparte és enviat a l'exili a la illa d'Elba.[4]
- 1871: Cau la Comuna de París.
- 1971, EUA: La NASA llança la missió espacial Mariner 9
- 2003, Nova York, EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1947, Beniopa (la Safor): Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.
- 1951, Sedaví (l'Horta Sud): Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.
- Món
- 1524 - Istanbul (Imperi Otomà): Selim II, soldà de l'imperi Otomà des de 1566 fins al 1574.
- 1814 - Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin anarquista rus.
- 1834, Sint-Gillis-bij-Dendermonde (Bèlgica), Emmanuel Hiel, també conegut com Emanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc.
- 1845, Torí: Amadeu I d'Espanya
- 1899 – Brooklyn, Nova York , Estats Units: Irving Thalberg, productor de cinema estatunidenc.
- 1912, Marian Glas, Regne Unit: Hugh Griffith, actor britànic
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- Món
- 727, Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe de Lieja de 705 a 727.
- 1416, Constanza (Alemanya): Jeroni de Praga mor cremat per heretge.
- 1431, Rouen (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys.
- 1574, Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França.
- 1961, San Cristóbal (República Dominicana) Rafael Leónidas Trujillo Molina, militar i President la República Dominicana (1930-61).
- 2006, Tòquio (Japó): Shohei Imamura, guanyador dues vegades de la palma d'or al festival de Canes.
- 2010, Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
Festes i commemoracions [modifica]
Santoral [modifica]
Església Catòlica [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Ferran III de Castella, rei; Hubert de Lieja, bisbe; Joana d'Arc, verge; Gaví, Protus i Genar de Porto Torres, màrtirs; Basili i Emèlia de Cesarea, pares; Anastasi de Pavia, bisbe; Dinfna de Gheel, màrtir; Luke Kirby, màrtir; Maties Kalemba, màrtir; Giuseppe Marello, bisbe d'Acqui.
- Beats William Filby, Lawrence Johnson i Thomas Cottam i Wilima Scott i Richard Newport, màrtirs; Jeanne-Germaine Castang, clarissa; Carlo Liviero, bisbe i fundador de les Petites Esclaves del Sagrat Cor; Marta Anna Wiecka, Filla de la Caritat; Otto Neururer, màrtir; Pere Tarrés i Claret, prevere.
- Sants Restitut de Càller, bisbe i màrtir; Isaac de Constantinoble, monjo; Valstà de Bawburgh, sant llegendari.
Església Copta [modifica]
- 22 Baixans: sant Andrònic de Pannònia.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 12 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 17 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Andrònic de Pannònia, un dels Setanta deixebles, i Júnia; Esteve de Constantinoble, arquebisbe; Solocó, Pamfamer i Pamfaló de Calcedònia, màrtirs; Nectari i Teòfanes de Meteora, monjos; Eudòxia de Moscou, princesa; Atanasi el Jove, taumaturg de Criscianòpolis; traslació de les relíquies de Sant Adrià d'Ondrusov, abat; repós del just Jonàs d'Odessa (1924).
Església d'Anglaterra [modifica]
Sants Josephine Butler, reformadora social (1906); Joana d'Arc, visionària (1431); Apolo Kivebulaya, prevere evangèlic en l'Àfrica Central (1933).
Església Episcopal dels Estats Units [modifica]
Santa Joana d'Arc, mística i soldat.
Referències [modifica]
- ↑ Elliott, John Huxtable. La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya. Universitat de València, 2006, p.434. ISBN 843706344.
- ↑ «Joan Prim i Prats». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 3/11/2011].
- ↑ González-Arnao Conde-Luque, Mariano. Los náufragos de la Armada invencible (en castellà). Dirección de Relaciones Exteriores, Ente Público RTVE, Servicio de Publicaciones, 1988, p.9. ISBN 8450577144.
- ↑ Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 de maig |
