Selim II
De Viquipèdia
 Selim II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Detall d'un arbre geneològic representant Selim II | |
| Regnat | 1566–1574 |
| Predecessor | Solimà I |
| Successor | Murat III |
Selim II (turc otomà: سليم ثانى Selīm-i sānī, turc:II.Selim) (28 de maig de 1524 – 12 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins a la seva mort. Era fill de Solimà el Magnífic (1520-66) i la seva esposa favorita Roxelana.
Després d'assegurar el tron després d'una successió marcada per intrigues de palau i disputes fraternals, Selim II es va convertir en el primer soldà de l'Imperi Otomà mancat de qualsevol interès en els afers militars i decidit a deixar tot el poder en mans dels seus ministres, sempre que no li posesin problemes a continuar amb les seves contínues orgies i bacanals. Per aquest motiu es conegut com Selim el Borratxo (en turc:Sarhoş Selim). El seu Gran Visir, el serbi Mehmet Sokollu, tenia el control de la majoria dels afers d'estat, i dos anys després de la coronació de Selim (17 de febrer de 1568) va aconseguir firmar a Constantinoble un tractat amb l'emperador de Sacre Imperi pel qual aquest es comprometia a fer-li un "regal" anual de 30.00 ducats i reconeixia l'autoritat dels documants sobre Moldàvia i Valàquia.
El primer encontre entre l'Imperi Otomà i el seu futur rival del nord Rússia va acabar de forma més desfavorable per Selim. Per tal de dur a terme un projecte d'unir el Volga i el Don mitjançant un canal, l'estiu de 1569 una força nombrosa de geníssers i cavalleria, acompanyada de la flota otomana, va ser enviada a posar setge a Astrakhan i iniciar les obres del canal. Però una sortida de la guarnició d'Astrakhan va trencar el setge, l'exèrcit de reserva rus va dispersar els treballadors del canal i la flota va ser destruïda per una tempesta. A principis del 1570 els ambaixadors del tsar Ivan IV de Rússia van acordar un nou tractat a Constantinoble que restablia les relacions amistoses entre el soldà i el tsar.
L'expansió per mar va ser exitosa amb les expedicions a Hijaz i el Iemen, però la conquesta de Xipre el 1571, que donà accès a Selim al seu vi preferit, va portar a lo importantíssima derrota a la Batalla de Lepant el mateix any contra les armades espanyoles i italianes, que va suposar un fre a l'expansió naval otomana i va acabar amb l'activitat corsària al Mediterrani.
La desfeta flota de l'Imperi va ser refeta en molt poc temps (en sols 6 mesos ja estava formada de 150 galeres i 8 galions), i els otomans van conservar el control del Mediterrani. L'agost de 1574, mesos abans de la mort de Selim, els otmans van recuperar Tunísia de mans dels espanyols, que l'havien controlat des de 1572.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
