Abdülmecit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osmanli armasi.svg Abdülmecit I
Sultà Otomà
Califa
Sultan Abdulmedic I.JPG
Retrat d'Abdülmecit d'un pintor de la cort anònim.
Regnat 18391861
Predecessor Mahmut II
Successor Abdülâziz
Pel segon sultà amb aquest nom, vegeu Abdülmecit II

Abdülmecit I (turc otomà: عبد المجيد اول ‘Abdü'l-Mecīd-i evvel) (23 d'abril de 182325 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Va succeir el seu pare Mahmut II el 2 de juliol de 1839 i governà l'Imperi fins a la seva mort.

El seu regne va estar marcat per l'auge dels moviments nacionalistes a través del seu Imperi. Abdülmecit va procurar de promocionar el sentiment otomanista entre les diferents nacions subjectes a l'Imperi, però va fracassar en el seu intent d'integrar els pobles de religió no musulmana i d'ètnia no turca a la societat otomana.

L'èxit més gran d'Abdülmecit va ser l'aplicació de les reformes de Tanzimat (reorganització) que havia preparat el seu pare Mahmut II i que van començar la modernització de Turquia el 1839. Aquestes reformes van suposar l'occidentalització de Turquia que es va equiparar en molts aspectes legals i socials amb els estats d'Europa.

Va intentar establir aliances amb les grans potències europees, principalment amb el Regne Unit i França, que van lluitar al costat de l'Imperi a la guerra de Crimea contra Rússia. Al següent Congrés de París celebrat el 30 de març de 1856, l'Imperi Otomà va ser-hi inclòs entre les nacions europees.

Com el seu pare, va morir de tuberculosi, als 39 anys. El succeí el seu germà Abdülaziz, el membre més gran de la casa d'Osman. Va deixar diversos fills, dos dels quals (Murat V i Abdül Hamid II) ascendirien al tron.

Reformes[modifica | modifica el codi]

Entre les reformes més rellevants que va promoure Abdülmecit hi trobem:

  • Introducció dels primers bitllets otomans (1840)
  • Reorganització de l'exèrcit (1843-1844)
  • Adopció d'un himne nacional i d'una bandera otomana (1844)
  • Reorganització del sistema financer d'acord amb el model francès
  • Reorganització del codi civil i criminal d'acord amb el model francès
  • Establiment del Meclis-i Maarif-i Umumiye (1845), que va ser l'embrió del primer parlament otomà (1876)
  • Institució del consell d'instrucció pública (1846)
  • Establiment de les primeres universitats i acadèmies modernes (1848)
  • Aboloció dels impostos que gravaven amb tarifes més altes els no musulmans (1856)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdülmecit
  • Els no musulmans van ser admesos a l'exèrcit (1856)
  • Diferents decrets per millorar l'administració dels serveis públics i per promoure el comerç.
  • Prohibició oficial del turbant, en favor del fez.