Mehmet IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osmanli armasi.svg Mehmet IV
Sultà Otomà
Califa
IV Mehmet.jpg
Miniatura otomana representant Mehmet IV el Caçador
Regnat 16481687
Predecessor Ibrahim I
Successor Solimà II

Mehmet IV (turc otomà: محمد رابع Meḥmed-i rābi‘) (2 de gener de 16421693) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1648 a 1687. Va heretar el tron als set anys, i va canviar la natura del càrrec de soldà delegant gairebé tot el poder executiu al seu Gran Visir. Era conegut com a Avcı: el "Caçador", ja que dedicava la major part del temps a aquesta afició.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mehemt IV va néixer el 1642, fill del soldà Ibrahim (1640-48) i una concubina russa de nom Khadija Turkhan Sultan. Poc després del seu naixement el pare i la mare es van barallar, i Ibrahim es va enfadar tant que va arrabassar Mehmet dels braços de la seva mare i el va llençar a una cisterna. Els servents de l'harem van aconseguir rescatar Mehmet en vida, però la caiguda li va deixar una cicatriu al cap que el deixaria marcat tota la vida.

Va ascendir al tron el 1648, als set anys quan va ser deposat el seu pare el 8 d'agost de 1648 (era l'únic mascle de la família otomana). El seu regnat va posar fi a un període de gran inestabilitat política al capdavant de l'Imperi, durant el que s'havia deposat dues vegades el soldà Mustafà I, i dos soldans més (incloent-hi el pare de Mehmet, Ibrahim I) havien estat assassinats.[1]

El poder va anar en bona part a la vella reina Walida Kösem i a la mare de Mehmet, Walida Turkhan, i en part als geníssers i sipahis. Walida Kösem fou estrangulada el 1651 i el poder va quedar en mans de Walida Tarkun però la situació no va millorar. El gran visir İpşiri Mustafa Pasha (1654-1655) que se suposava un home enèrgic, no va funcionar i fou substituït per Kara Dev Murad Pasha (primer 1649-1651 i segona vegada el 1655, sense millor resultat, mentre la guerra de Creta amb Venècia esgotava els recursos. Un cop d'estat el 5 de març de 1656 va obligar al sultà a executar diversos cortesans i un gran visir va exercir només 4 hores. Finalment el setembre fou nomenat gran visir Köprülü Mehmed Pasha i amb ell la situació va començar a canviar. Si el seu inici va estar marcat per una derrota naval davant els venecians als Dardanels, la situació aviat va millorar; la influència de l'harem fou eliminada i el 1657 com a serasker va aconseguir èxits a Transilvània i va restablir l'autoritat turca als principats Danubians. Va cooperar estretament amb el khan de Crimea que fou un aliat valuós i el 1658 i 1659 va reprimir revoltes a Anatòlia i va rebutjar una poderosa flota veneciana i d'altres aliats cristians a Creta.

A la seva mort el 31 d'octubre de 1661 el va succeir el seu fill Köprülü Fazıl Ahmed Pasha. Des de 1661 es va reprendre la guerra amb Àustria i el sultà va participar en les campanyes de 1663 (amb la conquesta de Ujvár o Neuhäusel o Nove Zamky) i de 1664 (amb la derrota otomana a Saint Gotthard-am-Raab però que va acabar amb una tractat de pau favorable als otomans). Köprülü Fazıl Ahmed Pasha va completar l'obra paterna amb la conquesta de Candia (Creta) el setembre de 1669, seguida de la pau amb Venècia. El 1672 el sultà va dirigir la campanya contra Polònia, en ajut dels cosacs ucraïnesos, i la guerra va acabar el 1676 amb un tractat de pau favorable als turcs.

Köprülü Fazıl Ahmed Pasha va morir el 19 d'octubre de 1676 i el va succeir Merzifonlu Kara Mustafa Pasha que va resultar menys capaç. va derrotar als cosacs el 1677 i 1678 però quan el 1682 va donar suport a una rebel·lió hongaresa contra el domini austríac, va portar al país a una nova guerra amb Àustria. Kara Mustafà va portar el seu exèrcit a assetjar altre cop Viena, als Alts de Kahlenberg, del 13 de juliol al 12 de setembre de 1613, i els otomans van patir una severa derrota contra els imperials mercès a la intervenció del rei polonès Joan Sobieski. El gran visir fou executat (25 de desembre de 1683). En els anys que van seguir es va perdre quasi tota Hongria destacant la greu derrota turca a la batalla de Mohács el 22 de juny de 1687, i al mateix temps havia tornat a esclatar la guerra amb Venècia a Morea i les illes.

Les tropes es van revoltar i van marxar sobre la capital sota la direcció de Siyawush Pasha d'Alep i el sultà fou deposat el 8 de novembre de 1687 per acord del caimacan Fadil Mustafa Pasha i el Shaykh al-Islam Dabbagh-zade Mehmed Efendi (junt amb altres dignataris religiosos). El su succeir el seu fill Solimà II.

La Batalla de Viena, Franz Geffels (s. XVII)

Mehmet es va retirar a Edirne on va morir el 6 de gener de 1693 sent enterrat a Istanbul al Yeñi Djami.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ibrahim fou assassinat el 18 d'agost de 1648, al cap de deu dies de la proclamació de Mehmet IV, sense cap influència d'aquest que era un nen

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mehmet IV