Selim III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osmanli armasi.svg Selim II
سليم ثالث Selīm-i sālis en turc otomà
Sultà otomà
Califa
Konstantin Kapidagli 002.jpg
Retrat de Selim III
Regnat 17891807
Predecessor Abdülhamit I
Successor Mustafà IV

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807. Era fill de Mustafà III (175774) i va succeir el seu oncle Abdülhamit I (177489).

Va rebre una educació esmerçada i va participar en els darrers anys de la guerra russoturca (1768-1774). El 1785 un complot del gran visir Halil Hamid Paşa va planejar posar al tron a Selim, i el sultà li va limitar llavors la mobilitat, tot i que la seva participació mai fou demostrada. El 7 d'abril de 1789 va succeir al seu oncle en el tron. Va continuar la guerra contra Rússia i Àustria, que era cada cop més desfavorable per l'Imperi (els austríacs havien ocupat Khotin poc mesos abans, el 9 de setembre de 1788, i havien derrotat als turcs a Slatina pocs dies després.

Va ratificar Koca Yusuf Paşa com a gran visir, oposat al kapudan paixà Cezayirli Gazi Hasan Paixà, l'heroi de la batalla naval de Çeşme de 1770 (que era reformista i oposat a la guerra) que fou substituït per Küçük Hüseyin Paixà al que va enviar a la fortalesa d'Ïsmail amb l'encàrrec de reconquerir Özu però la nova campanya va acabar en el desastre de Martineshti (22 de setembre de 1789) contra austríacs i russos i els austríacs van acabar reconquerint Belgrad i Bucarest entre els russos entraven a Ak Kirman i Bender. Aquestes pèrdues i el fracàs de l'aliança amb Suècia (11 de juliol de 1789) i el poc resultat d'un altre amb Prússia (31 de gener de 1790) seguits de la mort de Francesc Josep II d'Àustria, van portar a la signatura del tractat de Zistowa (4 d'agost de 1791) amb la mediació d'Holanda, Anglaterra i Prússia, que deixava per Turquia els territoris de Moldàvia i Valàquia (gairebé ratificant el tractat de Belgrad de 1739, excepte per la cessió d'Orsowa). Amb Rússia les hostilitats van seguir i nombroses fortaleses del Danubi foren ocupades per les forces russes incloent Ïsmail (22 de desembre de 1790); el gran visir Cezayirli Gazi Hasan Pasha va morir en combat el març de 1790; a l'hivern els russos van envair Budjak i el gran visir Çelebizade Şerif Hasan Pasha va ser executat a Shumla el febrer de 1791 i Koca Yusuf Paşa va tornar al càrrec; després de l'hivern els russos van vèncer a Maçin l'abril i la fortalesa d'aquest nom va capitular el 9 de juliol. Es va establir una treva a l'estiu i finalment es va signar el tractat de Iasi (Jassy) el 9 de gener de 1792, que ratificava el tractat de Küçük Kaynarca de 1774 però establia una nova frontera als rius Dnièster i Kuban, deixant Crimea per Rússia.

Selim va procurar millorar les condicions de vida l'Imperi, abolint l'ocupació militar dels feus, reformant l'administració i difonent l'educació. També va contractar oficiales estrangers per entrenar una nova classe de tropes anomenades nizam-i-jedid. Aquestes tropes van ser utilitzades per defensar-se contra els rebels geníssers que en moltes províncies europees feien costat a governadors descontents. Fou després de la guerra a Europa quan va intentar reorganitzar l'exèrcit (1794) sobre la base de l'antic cos de guàrdies imperials bostandji.

Selim III concedint audiència. Oli de Konstantin Kapıdağlı

Just quan això estava en marxa va haver de plantar cara a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d'Egipte i Síria. Deixant enrere l'antiga aliança amb els francesos, es va aliar amb la Gran Bretanya i Rússia per combatre'ls. Fou la Guerra de la Triple Aliança (1799-1802) que va obligar a Selim a demanar suport a notables locals amb milícies com Ahmad Djazzar Pasha d'Acre i Sidó, Ali Pasha Tepedeleni de Janina, i Osman Pazvantoğlu de Bòsnia. El tractat d'Amiens no va tenir participació otomana i en revenja Selim va signar un tractat separat amb França el 25 de juny de 1802, que restablia els privilegis francesos a l'imperi anteriors a la guerra. Els russos van encoratjar una revolta a Sèrbia dels geníssers i els seus auxiliars els yamaks, i aviat es va transformar en revolució nacional dirigida per Kara George des de 1804. França i Anglaterra van entrar en guerra el 1803 i Selim, sotmès a pressió diplomàtica, va trencar relacions amb França el 1805 però les victòries franceses van revertir la situació el 1806 i Turquia va declarar la guerra a Rússia (desembre) quan el tsar va ordenar ocupar els principats danubians i ajudar a la revolta sèrbia. El febrer de 1807 els britànics van enviar vaixells als Dardanels i van exigir l'expulsió de l'ambaixador francès Sebastiani (que exercia el càrrec des de 1805) i l'acceptació de les peticions russes sobre els principats. Selim va ordenar fortificar els Estrets i els anglesos es van retirar de Tènedos on s'havien establert. Un temps després, el mateix 1807, la flota anglesa va ocupar Alexandria, però Muhàmmad Alí Paixà ja en tenia el control i havia expulsat als mamelucs, i es van retirar.

Encoratjat pels seus èxits inicials va intentar reformar el cos dels geníssers valent-se dels nizam-i-jedid (març de 1805) provocant la revolta dels geníssers i sobretot els seus auxiliars yamaks als Balcans, que van aconseguir el control el 1807 quan Selim va accedir a les seves peticions; poc després la revolta s'estenia a Istanbul (maig) quan els yamaks van refusar els nous uniformes; els rebels van demanar llavors l'abdicació de Selim que va tenir el suport del caimacan Musa Pasha i del Shaykh al-Islam Ata Allah Efendi, i en general dels geníssers. Selim no va voler provar a les seves forces (nizam-i-jedid) que van restar aquarterades i va accedir a deposar als seus col·laboradors però finalment fou enderrocat el 29 de maig de 1807, i com que no tenia fills, el seu nebot Mustafà fou posat al tron com a Mustafà IV.

va passar reclòs al seu palau un any. Mustafà IV el va fer executar (28 de juliol de 1808) quan Bayrakdar Mustafa Pasha de Rusçuk i el gran visir Çelebi Mustafa Paşa van planejar la seva restauració.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selim III