Edirne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edirne
Adrianòpolis
Localització
Edirne situat respecte Turquia
Edirne
Mesquita Selimiye a Edirne, bastida per Sinan al 1575
Mesquita Selimiye a Edirne, bastida per Sinan al 1575
Estat
• Província
Turquia
Edirne
Altitud 74 msnm
Població 
  • Densitat
143.459 hab.
Coordenades 41° 40′ 28″ N, 26° 33′ 39″ E / 41.67444°N,26.56083°E / 41.67444; 26.56083Coord.: 41° 40′ 28″ N, 26° 33′ 39″ E / 41.67444°N,26.56083°E / 41.67444; 26.56083
Zona horària +2
Web

Edirne (antiga Adrianòpolis, Αδριανουπολις; Búlgar Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne. La seva població és de 128.400 segons el cens del 2002.

Història antiga i medieval[modifica | modifica el codi]

Per la seva història abans de la conquesta otomana vegeu Adrianòpolis.

Domini otomà[modifica | modifica el codi]

El primer contacte amb els turcs fou el d'Umar Bey d'Aidin el 1342/1343 quan combatia al costat de Joan Cantacuzè, contra Joan V Paleòleg i va defensar Dimetoka. El 1353 el turc Sulayman Pasha es va unir a les tropes de Cantacuzè a Edirne després d'haver derrotat a un exèrcit de búlgars i serbis. Fou conquerida pels otomans dirigits per Lala Shahin Pasha el 1362, després de derrotar als bizantins a Sazil Dere (al sud-est de la ciutat); la ciutat es va rendir (juliol de 1362). Murat I va preferir Brusa i Dimetoka com a seu de la cort, però ocasionalment el soldà hi va residir.

Després de la derrota del soldà Baiazet I a la batalla d'Ankara el juliol de 1402, el príncep i pretendent Sulayman va establir la seva cort a la ciutat (1402) abandonant Brusa. Eliminat pel pretendent Musa Celebi, aquest va mantenir Edirne com a seu de la seva cort, i després fou mort per Mehmet I que generalment hi va residir. El 1422 el pretendent Mustafa Güzme fou derrotat i executat a Edirne per Murat II. Els plans per assetjar Constantinoble de Mehmet II foren redactats a Edirne.

Després de la conquesta de Constantinoble el 1453 encara fou generalment residència habitual de la cort fins al 1457 i després durant el regnat de Selim I (1512-1520) aquest hi va retornar. Fou teatre de motins el 1586 i 1595.

El 1703 es va produir l'anomenat incident d'Edirne i Mustafà II que hi residia fou enderrocat per malcontents vinguts d'Istanbul. L'incendi de 1745 va accelerar la decadència de la ciutat, confirmada pel terratrèmol de 1751. El 1801 es van amotinar a la ciutat les tropes albaneses en contra de les reformes de Selim III. Per les mateixes raons es va produir l'anomenat segon incident d'Edirne el 1806. A la guerra entre Turquia i Rússia de 1828-1829, la ciutat fou ocupada pels russos, i molts musulmans van emigrar.

El russos van tornar a ocupar la ciutat en la guerra de 1878-1879. La primera i segona guerra dels Balcans van donar llocs a combats que van causar danys a la ciutat, sent ocupada pels búlgars a la Batalla d'Adrianòpolis (1913). El 1919 fou ocupada pels grecs (1919-1920). Sota els otomans Edirne fou capital del wilayat del mateix nom i de la regió de Tràcia. El 1850 tenia uns cent mil habitants però es van reduir a 87.000 el 1900 (dels quals 47.000 turcs, 20.000 grecs, 15..000 jueus, 4.000 armenis i 2.000 búlgars). El 1927 després de les matances armènies i la sortida dels grecs i búlgars, tenia només 34.528 habitants i el 1945, després de les deportacions dels jueus, 29.400 habitants.

En total es van produir a la ciutat o el seu entorn no menys de 16 batalles importants de les que tres ho foren en període otomà (incloent la conquesta el 1362).

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

  • Palau d'Eski Saray (Palau Vell)
  • Palau de Saray-i Dejedid Amire (Palau Nou)
  • Castell de quatre torres
  • Mesquites i esglésies

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edirne