Şanlıurfa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Şanlıurfa, sovint simplement Urfa nom que s'utilitza en el llenguatge diari (en siríac ܐܘܪܗܝ Urhoy o Urhai, en kurd رها Riha, en armeni Ուռհա Owr'ha, i en àrab الرها al-Ruhā), és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa (Εδεσσα). És capital de la província de Şanlıurfa. La població de la ciutat és de 482.323 habitants (2009). Està situada al sud-est de Turquia en una gran plana a 80 km a l'est del riu Eufrates. El seu clima és calorós, amb estius secs i hiverns freds. Coneguda pels grecs com Ορρα (Orrha) o Ορροα (Orrhoa) després fou anomenada temporalment Callirrhoe o Antioquia de Callirhoe (Αντιόχεια η επί Καλλιρρόης) sota els selèucides, i Justinòpolis sota els bizantins. El nom Urfa fou aplicat des de la conquesta otomana a la primera part del segle XVI però el nom al-Ruha va subsistir fins al segle XVIII. Şanlı (de l'àrab shan شأن "dignitat" més l'adjectiu sufix turc -lı) vol dir "gran, gloriosa, dignificada" en turc. El nom de Şanlıurfa (Urfa la Gloriosa) fou oficialment adoptat per la Gran Assemblea Nacional el 1984, com a reconeixement de la resistència local durant la guerra de la independència; fou concedit després de nombroses peticions dels parlamentaris locals que volien un títol com altres ciutats (per exemple Gaziantep o Kahramanmaraş).

Història[modifica | modifica el codi]

Per la seva història abans de la dominació otomana, vegeu Edessa.

Fou conquerida pels otomans el 1517 i el primer registre fiscal turc data el 1518 quan estava habitada per 782 famílies i 75 celibataris musulmans i per 300 famílies i 42 celibataris cristians, en total 1082 famílies (almenys cinc mil habitants) però pocs anys abans tenia uns 8000 habitants que s'havien reduït a causa de la guerra amb els safàvides. El 1566 havia pujat a 2.500 famílies (1.704 musulmanes i 866 cristianes) amb una població d'uns 13.000 habitants. L'activitat principal era la tintura. Al segle XVI formava part del beglerbelik de Diyarbekir i era una etapa de la ruta de caravanes de Mossul a Alep.

El 1646 Evliya Çelebi va visitar la ciutat i la descriu amb detall; diu que hi havia 22 mesquites. El danès Niebuhr hi va passar el 1766 que esmenta dotze minarets i dues esglésies cristianes. El 1816 la va visitar Buckingham; al seu temps el nom Urfa era l'habitual i rarament s'utilitzava el vell d'al-Ruha excepte entre la petita minoria àrab; la població fou estimada en 50.000 habitants dels que 47.500 eren musulmans, 2000 cristians i 500 jueus; aquestes estimacions semblen ser massa altes i Poujoulat que va visitar la ciutat el 1840 només hi calcula una població de 15.000 persones (14.000 musulmans i 1000 armenis). Buckingham descriu la fabricació de cotó i el comerç amb productes que veien de l'Índia, Pèrsia i d'altres llocs d'Anatòlia. Sachau el 1880 li dóna 50.000 habitants. Cuinet va estar a Urfa el 1890 i diu que tenia 55.000 habitants dels que 40.835 eren musulmans, però aquestes estimacions contradiuen el cens de 1881 on apareixen 2.380 cases o famílies (1.337 musulmans, 1003 cristianes i 29 jueves) que donaria uns 12.000 habitants. Va créixer lentament i es va formar un barri fora de les muralles però el creixement es va aturar a la I Guerra Mundial. Tropes britàniques van ocupar Urfa el 1919 i van seguir els francesos de Síria poc després. després de diversos combats i d'una revolta local, el tractat de Lausana va declarar Urfa part de Turquia (1923).

Durant l'època republicana la manca de vies comercials va accentuar el caràcter agrícola de la zona. El cultiu dels cereals va passar a ser el principal (blat, ordi) seguit de les lleguminoses. La terra no és prou bona i la productivitat era baixa. Com a conseqüència una part de la població va emigrar principalment a Adana, Gaziantep i Diyarbekir. A partir de 1980 va començar un desenvolupament accelerat. El 1980-1982 es va establir un col·legi de la Universitat de Diyarbekir; el 9 de juliol de 1992 es va crear la universitat local, que va agafar el nom d'Universitat d'Harran. Els anys 1990 va assolir un gran desenvolupament mercès al Projecte del Sud-est d'Anatòlia, que va garantir el regadiu i va provocar un boom agrícola especialment en el cotó.

La ciutat vella conserva el aspecte tradicional potser més que en qualsevol altre lloc però els barris nous estan formats per moderns blocs d'apartaments i ordenades avingudes amb modernes botigues i restaurants i diversos serveis d'oci.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Llocs de interès[modifica | modifica el codi]

  • Suposat lloc de naixement del profeta Abraham, una cova al sud del llac
  • Castell d'Urfa, de gran antiguitat i amb muralles datades el 814.
  • Llacuna del Peix Sagrat (Balıklıgöl) on Abraham fou tirat al foc per Nimrod; és al pati de la mesquita de Halil-ur-Rahman, d'època aiubita (1211) i rodejada d'atractius jardins dissenyats per l'arquitecte Merih Karaaslan. La llegenda diu que un peix blanc obrira les portes del cel.
  • Mesquita Rızvaniye (1716) propera al Balıkligöl.
  • Ayn Zelîha, font que agafa el nom de Zulaykha, un deixeble d'Abraham.
  • Gran Mesquita (1170) construïda sobre una església cristiana que podria ser el lloc on hi havia la flassada on fou embolicat el cos de Jesus. A la paret del sud de la madrassa al costat de la mesquita hi ha la font de Firuz Bey (1781).
  • Ruïnes de les muralles
  • Vuit banys turcs del període otomà
  • Cases tradicionals
  • Temple de Nevali Çori, establiment neolític de vers 8000 aC, avui la major part cobert per les aigües de la presa d'Ataturk
  • Göbekli Tepe, el temple més antic conegut al món, datat de vers 9.500 aC[1]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Şanlıurfa Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 09′ N, 38° 48′ E / 37.150°N,38.800°E / 37.150; 38.800