Konya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Konya
Localització
Konya situat respecte Turquia
Konya
La tomba de Jalal ad-Din Muhammad Rumi a Konya
La tomba de Jalal ad-Din Muhammad Rumi a Konya
Superfície 39000 km²
Altitud 1.200 msnm
Població (2007)
  • Densitat
1.412.343 hab.
36,21 hab/km²
Coordenades 37° 52′ N, 32° 29′ E / 37.867,32.483Coord.: 37° 52′ N, 32° 29′ E / 37.867,32.483
Agermanaments Turquia Aksaray, Turquia

Japó Kyoto, Japó
Pakistan Multan, Pakistan
Líban Trípoli del Líban, Líban
Bòsnia i Hercegovina Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina
Espanya Còrdova Espanya
Espanya Toledo Espanya
Afganistan Balkh,Afganistan
Macedònia Tetovo, República de Macedònia
Alemanya Dortmund,Alemanya
Japó Okayama,Japó
Bòsnia i Hercegovina Konjic, Sarajevo
Sudan Gadaref,Sudan
Xina Xi'an,Xina
Itàlia Verona,Itàlia
Xina Henan,Xina
Romania Bârlad,Romania
Corea del Sud Gangneung,Corea del Sud
Palestina El Halil,Palestina
Marroc Fez, Marroc

Web

Konya, també Koniah, Konieh, Konia i Qunia; històricament coneguda pel nom d'Iconi, en llatí: Iconium, en grec: Ἰκόνιον Ikónion és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia. És capital de la província de Konya i el districte de Konya. El 2007 tenia una població d'1.412.343 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Iconi o Iconium fou una ciutat de l'Àsia Menor que Xenofont considerava la ciutat més oriental de la regió de Frígia, però més tard apareix com la principal ciutat de Licaònia. Estrabó al segle I aC diu que era una ciutat petita però en creixement i en un lloc fèrtil. Plini el Vell ja la descriu com una ciutat populosa habitada per grecs i jueus. En aquest temps la ciutat formava una tetrarquia amb catorze ciutats de la qual Iconi n'era capital. En el regnat de Gal·liè les monedes l'esmenten com a colònia, cosa que no és esmentada en cap altra font. A la divisió de l'imperi el 395 va quedar dins de l'imperi oriental o bizantí. Al segle VI va patir atacs perses i es pensa que la ciutat va reduir la seva mesura però quasi no apareix esmentada en tota l'època bizantina.

Als segles VIII, IX i X fou escenari d'incursions àrabs, però no se sap de cap que ataqués la pròpia ciutat, es creu que era evitada expressament per ser una base militar. Va ser ocupada pels turcs seljúcides el 1069 i va quedar en el seu poder definitivament després de la batalla de Manazkert del 1071. Els turcs la van anomenar Konya formant el Soldanat Seljúcida de Rüm, que és encara el seu nom actual. El 1097 hi van passar els croats quan les muralles no estaven en gaire bon estat, però si els jardins.

La ciutat fou ocupada per l'emirat de Karaman del 1277 al 1278 que hi van instal·lar a un pretendent seljúcida de nom Djirmi. El 1313 va passar definitivament a Karaman, però els emirs karamànides van conservar la capital a Laranda.[1] Fou ocupada per Baiazet I el 1397 però perduda pels otomans el 1402 i retornada per Tamerlà a Karaman en mans de qui va restar fins al 1475 quan l'emirat fou definitivament annexionat pels otomans. No va tenir un paper important durant l'imperi. El 1832 a les portes de la ciutat, l'exèrcit turc era derrotat per les forces egípcies d'Ibrahim Paixà d'Egipte. El 1864 fou erigida en vilayat. El 1895 tenia uns 45.000 habitants dels que 42,300 eren musulmans i 1.550 cristians armenis més 900 cristians grecs; la ciutat tenia 21 mesquites i 5 esglésies. Una església fou construïda el 1911 pels treballadors italians del ferrocarril. La població armènia fou exterminada i la grega va haver de marxar a Grècia el 1923.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Hoca Hasan Medjid, datada vers 1200
  • Muralles, destruïdes al segle XX
  • Alaeddin Cami (iniciada per Kaykaus I)
  • Türbe de Kilidj Arslan (datada 1219-1221), mausoleu de la dinastia (excepte Kaykaus I que està enterrat a Sivas)
  • Ipliçi Cami (1220-1230), reconstruïda el 1332 excepte el mihrab; la mesquita és ara un museu.
  • Sahip Ata Cami (1258)
  • Sadreddin Konevi Cami (1274/1275)
  • Türbe de Khurrem Pasha (1527)
  • Türbe de Sinan Pasha 1573/1574
  • Türbe de les filles de Kücük Murad Pasha (1585)
  • Türbe de Shaykh Khalil (1597)
  • Biblioteca de Yusuf Agha (1794)
  • Pir Paşa Cami (1519)
  • Serefeddin Cami (1220-1230, reconstrucció de 1445, transformada el 1636)
  • Kapi Cami (1650)
  • Abdülaziz Cami (1876)
  • Sirçah, madrassa (1242/1243)
  • Karatay, madrassa (1251/1252)
  • Kücük Karatay, madrassa (1248/1249)
  • Ince Minerali, madrassa (1264/1265)
  • Beşarebey, mesquita (1213)
  • Abdülaziz, mesquita (1214/1215)
  • Şekerfurus, mesquita (1220)
  • Taş (pedra) coneguda com a Mesquita d' Haci Ferru (1215)
  • Hatunye, mesquita (1229/1230) amb el minaret Güdük
  • Bulgur Tekke, mesquita (1240-1250)
  • Karatay, mesquita (1248/1249)
  • Sırçalı, mesquita (1248/1249)
  • Beyhekim, mesquita (1270-1280)
  • Karaarslan, mesquita (1280)
  • Tahir ile Zühre (1280)
  • Kadi Mürsel (1409)
  • Hasbey Darülhuffaz (1421)
  • Türbe de Gömeç Hatun (1275-1285)
  • Türbe Fakidede (1421-1456)
  • Font Kapu Çeşme
  • Font Akçeşme (1555)
  • Bahkh Çeşme
  • Gran mesquita de pilars de Mehmed Bey (karamànida) a Meram, prop de Konya (1402)
  • Hammams dIbrahim Bey (rodalies) (1424)
  • Kandemir Han o Yanziönü, caravanserall (1206)
  • Kizil Ören Han, caravanserrall (1207)
  • Dokuzun Han, caravanserrall (1210)
  • Altunba o Altunapa Han, caravanserrall (inicis segle XIII)
  • Zazadin o Sadaddin Han, caravanserrall (1235/1236)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, V, 251 a 254
  • Donald King i David Sylvester, The Eastern Carpet in the Western World, From the 15th to the 17th century, Arts Council of Great Britain, Londres, 1983, ISBN 0728703629

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schimmel, A. Islam in India and Pakistan (en anglès). Brill, 1982, p. 677. ISBN 9004064796. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konya