Xenofont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Xenofont (desambiguació)».
Bust de Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de Sòcrates, encara que no arribà mai a comprendre l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.

El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunyà d'Atenes per tornar a l'Àsia el 396 aC, quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor (396 aC - 395 aC), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però, posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes. Morí l'any 354 aC. El seu fill, Gril·le, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària.

Amb l'obra Anàbasi Xenofont inaugura la historiografia moralitzadora, en què l'historiador jutja els homes i els esdeveniments que narra. Continua l'obra inacabada de Tucídides sobre la guerra del Peloponès a les Hel·lèniques.

Obres[modifica | modifica el codi]

Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:

  • Obres històrico-polítiques: L'Anàbasi, que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la Constitució dels lacedemonis, un elogi del règim espartà; les Hel·lèniques, que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprès entre el 410 aC i el 362 aC; Agesilau, una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.
  • Obres filosòfiques: L'Apologia de Sòcrates, que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els Records de Sòcrates, on recull els seus propis records al voltant del seu mestre; el Convit, on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.
  • Obres didàctiques: La Ciropèdia, que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el Cinegètic, que representa la caça com un valor educatiu; Hípica i Hipàrquic, que tracten sobre el món de l'equitació; el Hieró, que analitza la natura dels tirans; Economia, un diàleg sobre l'economia domèstica; els Recursos, on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xenofont
Vegeu texts en català sobre Xenofont a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Obres de Xenofont al Projecte Gutenberg

(català):

(anglès):