Quintilià
Estàtua en honor a Quintilià a la ciutat de Calahorra |
|
| Naixement | ~30 Calahorra |
| Mort | ~95 Calahorra |
| Activitat | Escriptor, Orador |
| Període | S. I |
| Obres principals | De Institutione Oratoria |
Marc Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus) (Calahorra, ~30 — Calahorra, ~95)[1] fou un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fora romà d'origen).
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Va marxar jove a Roma tornant a Hispània amb Galba quan aquesta encara no era Emperador, actuant en el Tribunal superior de la Tarraconense, tornant després a Roma amb Galba (ara ja Emperador) on es va convertir en el mes destacat orador del fòrum.
És probable que tingués com deixeble a Tàcit. L'emperador Vespasià li va concedir una subvenció al costat d'altres retòrics grecs i llatins. L'Emperador Domicià li va encarregar l'educació dels fills de Tit Flavi Climent[2], al qual pensava llegar l'Imperi, i el va nomenar cònsol.
Va perdre a la seva dona quan només tenia 19 anys i li va deixar 2 fills, un que va morir als 5 anys i un que va morir amb deu anys. Segurament es va casar per segona vegada amb la filla d'un personatge de nom Tutili amb la que va tenir una filla que es va casar amb Noni Celer i va ser dotada esplèndidament per Plini el jove en agraïment als ensenyaments rebuts del pare.
La seva obra principal és De Institution Oratoria Libri XII o Institutiones Oratoriae mentre que d'altres es discuteix la seva paternitat.
Obres[modifica]
- Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (Fundació Bernat Metge ; 142).
- Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964 (Fundació Bernat Metge ; 151).
- Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1987 (Fundació Bernat Metge ; 245). ISBN 8472253759.
Notes[modifica]
- ↑ «Marc Fabi Quintilià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 de novembre de 2012].
- ↑ Flavi Climent era el marit de la suposada germana de Domicià, Flàvia Domicil·la la Jove